Vés al contingut

Usuari:Contraix/proves/Tren Renard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Tren Renard – Daimler, amb els 4 remolcs Renard, a Tremp.

Un tren Renard fou un tipus de remolc de tres eixos ideat pel militar francès Charles Renard el 1903 que creava un vehicle articulat, permetent que totes les unitats que l’integraven tinguessin no sols moviment de balanceig (de costat a costat) i d’inclinació (endavant i endarrere) sinó també de viratge (direcció) i tracció amb l’objectiu de transportar càrregues molt pesants per camins i carreteres. [1] En un primer moment les unitats tractores estaven propulsades per màquines de vapor, i posteriorment per motors d’explosió.

Fins el moment de la seva creació, pel transport de càrregues s’usava una unitat tractora que arrastrava diversos remolcs. Això provocava diversos problemes:[2]

  • Les rodes motius del tractor no tenien prou adherència al terreny per moure tota la càrrega. Per solucionar-ho, era necessari llastrar-lo per augmentar la seva adherència i vèncer així la resistència al moviment de la resta dels vehicles remolcats, de manera que gran part de l'esforç del motor es destinava al seu propi remolc.
  • El guiat del conjunt de vehicles, que tenien la tendència a obrir-se en els revolts.
  • La tendència a bolcar en la transició en el canvi d'alineació recta-corba o viceversa.

La innovació de Charles Renard consistia en que la unitat tractora, a través d'un eix Cardan, permetia que tots els remolcs tinguessin rodes tractores. Per una altre eix el viratge de la unitat tractora era transmès als remolcs. I per solucionar el tercer problema es va incorporar en els remolcs una molla solidària amb l'eix del vehicle per compensar el desequilibri en la inclinació. Dels 3 eixos d'un remolc Renard, el primer i l'últim giraven, i l'eix central era tractor. Cada remolc rebia tracció i viratge i també podria transmetre'ls al remolc posterior.

Els trens Renard a Catalunya[modifica]

Durant el mes de març de 1908 una composició formada per un cotxe a vapor i tres remolcs —dos de viatgers, de primera i segona classe, i un per al transport de mercaderies—, desplaçada expressament des de França, va realitzar una demostració del sistema per algunes localitats de la província de Barcelona, sota el patrocini de la Diputació de Barcelona.[2] A Barcelona, ​​tot i que la premsa va fer repetidament referència als avantatges d'implantar aquest mitjà de transport i de l'èxit aconseguit en els assajos, els problemes tècnics que suposava la seva circulació pels carrers de la ciutat, sumat a la forta oposició de les companyies tramviàries davant d'una possible competència, aquest sistema de transport finalment es va descartar.[3]

La Societat Anònima de Transports d'Olot va adquirir-ne un per al transport de mercaderies des de la comarca de la Garrotxa a Barcelona. Pocs viatges va fer i va acabar despenyat en els camins entre Olot i Ripoll.[4]

Es va fer un ús molt intens dels trens Renard pel transport de materials en la construcció de les centrals hidroelèctriques catalanes, començant per la central hidroelèctrica de Capdella, la central hidroelèctrica de Talarn i la de Camarasa.

Referències[modifica]

  1. Holm, I.C. «Articulated, wheeled off-the-road vehicles» (pdf) (en anglès). Journal of terramechanics. Pergamon Press, volum 7, número 1, pàgines 19-54 [Consulta: 13 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 Alberich Gonzalez, Joan; Izard Gavarró, Feliu; Martinez Roig, Josep Mª. De les Mules a la Electricitat via el Vapor (pdf). Lleida: Centre Excursionista de Lleida, págines 36 [Consulta: 13 abril 2020]. 
  3. Falqués Sala, Angel. «El tren Renard» (HTML), 20-12-2016. [Consulta: 13 abril 2020].
  4. Castells Quintana, Xavier. «Locomòbil o tren Renard 3» (HTML) (en castellà), 22-11-2011. [Consulta: 13 abril 2020].