Usuari:Contraix/proves/Vall de Monestero
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La vall de Monestero és una vall d'origen glacial que desemboca a la dreta de la part alta de la vall del riu Escrita. Es troba dintre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Té una orientació nord-sud. Excepte en la seva obertura pel nord a l'estany de Sant Maurici, la vall està rodejada d’una carena continua d’altres muntanyes, entre les que destaca el Pic de Peguera de 2.982,7 metres d’altitud.
És una vall estreta que puja plàcidament des del 1909 metres de l'estany de Sant Maurici fins els 2.175 metres de l'estany de Monestero. A partir d'aquest punt s'alça amb un fort pendent en una tartera anomenada la Girada Xica fins arribar a un planell als 2.280 metres, on guany elevació un altre cop en un altra tartera, la Girada Gran, fins la carena del vessant meridional.
La vall pertany al terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà.
Geografia[modifica]
Cims, serres i colls[modifica]
En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al nord i a l'est, es troben els següents elements geogràfics:
Vessant oriental (E)[modifica]
- Els Encantats, massís que culmina en les agulles del Petit Encantat amb 2.734 metres d’altitud i el Gran Encantat, amb 2.748 metres.
- La Valeta Seca. És una coma situada entre el massís dels Encantats i la Serra de Monestero.
- Serra de Monestero.
- Pic de Monestero, de 2.877 metres, punt culminant de la serra homònima.
Vessant meridional(S)[modifica]
- Collada de Monestero, de 2.733,2 metres d'altitud. Enllaça la vall de Peguera amb la vall de Monestero. Hi passa el sender del recorregut de Carros de foc.
- Pic de Peguera, punt més alt de la vall i de tota la meitat oriental del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, amb 2.987 metres d’altitud.
- Coll de Peguera, a 2.717,7 metres d'altitud.
- Coll de Mar, de 2.752,5 metres.
- Pic de Mar, de 2.842 metres.
Vessant occidental (O)[modifica]
- La meitat sud del límit està format per la Serra de Sobremonestero. Comença al Pic de Mar, i en la seva part central s’alça el Pic de Sobremonestero amb 2.880 metres d’altitud.
- El Pic Morto, de 2.902 metres ,és el límit nord de la Serra de Sobremonestero.
- Agulles de Monestero, conjunt escarpat de pics.
- Collada de Coter, que permet el pas entre la vall de Monestero i la vall de Subenuix.
- Pic dels Feixans del Prat, de 2.696 metres.
- Collada dels Cantals, que comunica la vall de Monestero i la vall de Subenuix.
- Roca de l'Estany, de 2.508 metres.
Límit septentrional (N)[modifica]
La vall desemboca pel nord sobre l’estany de Sant Maurici.
Estanys i Rius[modifica]
El riu de Monestero neix a la part alta de la vall, a la tartera de la Girada Gran. Als 2.175 metres d'altitud forma l'estany de Monestero. El riu seguexi el seu curs cap el nord, alimentat per nombrosos torrents originats a les dues vessants de la vall, fins desaiguar a l'estany de Sant Maurici als 1.909 metres.
Excursions i travesses[modifica]
Refugi Ernest Mallafré[modifica]
Als peus de la vall es troba el refugi Ernest Mallafré, el qual serveix de base per realitzar múltiples excursions i travesses en qualsevol època de l'any.
Senderisme[modifica]
És l'activitat més popular que es fa a la vall de Monestero i totes les seves rodalies, encara que la seva pràctica està limitada als mesos on l'absència de neu ho permet. Hi ha diverses rutes ja establertes.
Carros de Foc[modifica]
Carros de foc és una travessa circular molt popular que passa pels 9 refugis del Parc. A la vall té dues vies principals d'entrada:
- Collada de Monestero, al sud de la vall.
- Refugi Ernest Mallafré, a l'entrada nord.
Escalada[modifica]
A la vall de Monestero hi ha una gran varietat de vies d'escalada, entre les que destaquen les ascensions a les dues agulles dels Encantats i al pic de Peguera. Les següents taules [1] mostren algunes de les seves característiques:
Nombre de vies en funció del tipus d'escalada.
| Tipus | Vies |
|---|---|
| Esportiva | 0 |
| Clàssica | 100 |
| Gel | 12 |
| Total | 112 |
Categories de la classificació de les vies en funció del seu tipus d'escalada:
- Esportiva. Es prioritza la dificultat tècnica. Proposa l'ascensió de parets exclusivament en lliure i utilitzant la corda com a assegurança. Els punts d'assegurament son fixes.
- Clàssica. Es prioritza l'ascensió per on millor li sembla a l'escalador, que ha d'usar el material d'assegurament que porti.
- Gel. La seva pràctica requereix unes tècniques específiques atès que s'opera en unes condicions molt canviant.
Nombre de vies en funció del nivell d'equipament de la via.
| Nivell | Vies |
|---|---|
| Equipada | 0 |
| Semi Equipada | 112 |
| No equipada | 0 |
| Total | 112 |
Categories de la classificació de les vies en funció del seu nivell d'equipament:
- Equipada: Via en la qual els punts d'assegurament són fixos; espits, parabolts o ancoratges químiques.
- Semi equipada: Via en la que els passos clau i les reunions estan equipats, però no la resta de la via.
- No equipada: No hi ha cap passatge equipat.
Cal tenir en compte que l'escalada només està permesa a les vies catalogades. Cal autorització prèvia per obrir vies noves.
Referències[modifica]
- ↑ «Inventari de vies d'escalada del Parc d'Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici». Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. [Consulta: 27 març 2020].
Bibliografia[modifica]
- «Vall de Peguera» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 15 març 2020].