Usuari:Ffernan6/Aleksandra L'vovna Tolstaja
Plantilla:Bio Aleksandra Lvovna Tolstaia, dita Saša, (Iàsnaia Poliana, 18 juliol 1884 – New York, 26 setembre 1979) va ser una activista russa nacionalitzada americana, filla de l'escriptor Lev Tolstoi.
Biografia[modifica]
Penúltima de tretze fills, Aleksandra va néixer mentre els seus pares estaven attraversando un greu moment de crisi conjugal. Poques hores primeres de parir, la mare havia vist el marit allontanarsi de casa amb un bisaccia sobre els muscles.[1] Així recordarà l'escena la sorella més gran Tat#'jana:Plantilla:Citazione Tolstoj no va anar lluny: sabia que la dona estava per parir, i efectivament a les primeres hores del mattino va néixer Aleksandra.[1] #Haver una infantesa difícil, així ricostruita en els parlars de Pietro Citats: La sorella Tat#'jana escriurà que, del pare, Aleksandra havia heretat «profunds ulls blaus, lluminosos i indagatori. L'he sempre veu intenta a dedicar-se a alguna cosa o a algú».[2]
En el darrer període d'activitat de Tolstoj, Aleksandra li va ser veïna «sense riserve, amb totes les seves forces de jove Amazzone, com secretària, accompagnatrice, copista».[3] Referirà ella mateixa, concerneixo a la pròpia labor al costat del pare: Poc primera de la fugida del pare, #haver vius contrasti amb la mare, tan que va anar a habitar per algun temps en una propietat veïna, tornant a Jàsnaja en l'octubre del 1910.[4]Plantilla:Vedi anche
Quan Tolstoj va fugir de casa, Aleksandra va tirar fora de la mare, amb l'ajuda de Valentin Bulgakov, dóna-ho estany en qui s'era buttata, i després va abastar el pare, acompanyant-ho en el seu viatge fi a Astàpovo, on l'escriptor es fermò malalt i va morir.[5][6]
La sorella Tat#'jana la rimproverò de no estar-se hisenda lluny de la tragèdia dels pares, perciò les relacions entre les dues van restar a llarg tendits; Aleksandra, a diferència de Tat#'jana, no es va casar mai.[7]
Com el pare, ella s'era avvicinata a Moscou al món de la miseria i de la pobresa. Frequentò amb assiduità els hospitals, preparant-se a diventare infermera.[8] Tolstoj l'havia nomenada única hereva legal de les seves obres, affinché les posés a disposició de tots.[9]
A Jàsnaja diresse els col·legis tolstoiane i va organitzar un clinica, participant com infermera als esdeveniments de la primera guerra mundial; pel seu coratge les van ser assignades tres medalles de l'Orde de San Giorgio.[10][11]
Va venir a saber de la revolució de febrer mentre es trobava ricoverata en hospital a Minsk per setticemia i febre tropical contratte sobre el front turc.[12] Juntament amb la mare, a la sorella Tat#'jana i al germà Sergej, va fundar entre el desordre general el Museu Tolstoj.[13]
Va ser arrestada en el juliol del 1919 per què sospettata d'amagar un tipografia i de esercitare una activitat controrivoluzionaria, però va venir rilasciata gràcies a la intervenció de Vladimir Čertkov. En el març del 1920 va ser de nou arrestada i després reclusa en un camp de concentramento.[14]
En la primavera del 1921, durant la repressió dels intel·lectuals a part de Vjačeslav Menžinskij, cap del OGPU, Aleksandra va sofrir un procés a Moscou (entre els acusats c#'eren també Nikolaj Berdjaev i Sergei Melgunov); les condemnes a mort van ser suspeses.[15] En setembre, tornada dóna-la la prigionia, riprese a ocupar-se de la hisenda de Jàsnaja, que en el darrer any havia estat confiada, en la seva absència, a la sorella Tat#'jana.[16]
Va emigrar a les fines dels anys vents, establint-se dapprima en Japó, després en els Estats Units d'Amèrica, on va arribar «amb cinquanta dòlars en butxaca, i en la maleta dibuixi i aquarel·les que riproducevano escenes de vida i paisatges russos».[10][17]
Va donar vida a la Tolstoj Foundation, que assistette els rifugiati[17] ajudant diverses personalitats de la cultura russa – entre qui Vladimir Nabokov i Sergej Rachmaninov – a sfuggire a les persecucions comunistes i a establir-se en els Estats Units. D'altra banda, Aleksandra no va faltar de rivolgere crítiques a alguns seus cèlebres compatrioti arribats en Amèrica, en particular rimproverando Aleksandr Solženicyn d'haver «devastat la vella llengua russa» amb el seu estil literari, i Svetlana Stalin de comportar-se de «pazza» anziché preoccuparsi dels problemes de la Rússia.[17]
Va escriure dos llibres sobre Tolstoj: La meva vida amb el meu pare i Tolstoj el meu pare.[18]
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 T. Tolstoj pp. 244-245.
- ↑ T. Tolstoj p. 250
- ↑ P. Citati p. 305.
- ↑ T. Tolstoj p. 273
- ↑ Sof#'ja Tolstaja, ELS diaris: 1862-1910, La Tartaruga edicions, Milà, 2010, pp. 259-260.
- ↑ I. Sibaldi pp. CXIX-CXX
- ↑ Tatiana Albertini, Penso sovente a mia madre, in T. Tolstoj pp. 285-286.
- ↑ T. Tolstoj pp. 250-251.
- ↑ T. Tolstoj p. 267.
- ↑ 10,0 10,1 I. Sibaldi p. CXXI
- ↑ Error en el títol o la url.«», 28-04-2008.
- ↑ Julia D. Jadovker, nota in T. Tolstaja p. 23.
- ↑ Julia D. Jadovker, introduzione a T. Tolstaja p. 9.
- ↑ Julia D. Jadovker, introduzione a T. Tolstaja p. 10.
- ↑ D. Rayfield p. 129.
- ↑ Julia D. Jadovker, introduzione a T. Tolstaja pp. 9 e 11.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 E. Biagi p. 243.
- ↑ T. Tolstoj p. 48.
Bibliografia[modifica]
- {{{títol}}}. [[Special:BookSources/Plantilla:NoISBN|ISBN Plantilla:NoISBN]].
- {{{títol}}}. [[Special:BookSources/Plantilla:NoISBN|ISBN Plantilla:NoISBN]].
- {{{títol}}}. [[Special:BookSources/Plantilla:NoISBN|ISBN Plantilla:NoISBN]].
- {{{títol}}}. ISBN 88-8270-011-9.
- {{{títol}}}. ISBN 88-11-69386-1.
- {{{títol}}}. ISBN 88-04-55275-1.
Altres projectes[modifica]
Wikiquote contiene citazioni di o su Aleksandra L'vovna Tolstaja
Wikimedia Commons contiene immagini o altri file su Aleksandra L'vovna Tolstaja
Enllaços externs[modifica]
- Error en el títol o la url.«».
Plantilla:Controllo di autorità
[[Categoria:Dissidents soviètics]] [[Categoria:Activistes estatunidencs]] [[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]