Usuari:Lks.poch/Armes de dissuasió de protestes
Les armes de dissuasió de protestes o manifestacions són armes menys letals concebudes per a neutralitzar, ferir o dissuadir persones en el marc d'una protesta o manifestació. Pot ser utilitzada en tasques d'atac o defensa o simplement com a una efectiva amenaça. És, per tant, un dispositiu que amplia la direcció i la magnitud de les forces de seguretat.
Estratègia d'ús[modifica]
S'ha descrit que l'ús d'armes de dissuasió subestima la transcendència política de les protestes: les tècniques de control social que empren la força i les armes poden desembocar en formes de manifestació més violentes i organitzades —i que per tant requereixen una mobilització militar i paramilitar amb un cost econòmic i social crític i irremeiable.[1]
Funcions bàsiques[modifica]
Classificació[modifica]
Es poden trobar diferents classificacions en funció dels paràmetres que s'utilitzin com poden ser l'objectiu o el funcionament.
En funció de l'objectiu de les forces de seguretat:
Aquesta categorització depèn de l'entorn de combat en el qual es fa servir l'arma, que pot ser en terra, mar o aire, o fins i tot en l'espai. El medi en què es fa servir cada arma és la base dels criteris del seu desenvolupament, destinat a obtenir fiabilitat, simplicitat d'ús i baixos costs, així com la millor capacitat efectiva de l'arma en concret contra els altres tipus d'amenaces.
Segons el funcionament i la construcció
| Categorització | Descripció |
|---|---|
| Arma energètica | es basen en la concentració de càrregues energètiques alliberades en el tret: armes de xoc elèctric, i armes tèrmiques i sòniques. |
| Arma per al cos a cos | utilitzada en distàncies curtes per a causar dany per impacte directe: porres, bastons. |
| Arma llancívola | impulsen un projectil amb precisió variable cap a un objectiu. |
- ↑ H. Skolnick, Jerome. The politics of protest violent aspects of protest & confrontation (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1969, p. 262 (Task Force report; 3).