Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Ús racional de l'aigua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'aigua cobreix el 70% de la superfície terrestre.

L'ús racional de l'aigua és una filosofia de control i gestió del consum d'aigua, considerada un recurs renovable limitat. En les polítiques generals de gestió de recursos naturals s'associa a la idea de desenvolupament sostenible, amb l'objectiu de permetre l'aprofitament de l'aigua com a recurs de manera eficient i sense arriscar-ne la disponibilitat futura. Aquests principis s'apliquen en projectes d'enginyeria, arquitectura, urbanisme i agricultura concebuts en el marc de la protecció i conservació dels recursos naturals.

Aigua dolça[modifica]

La disponibilitat de recursos hídrics en les diferents zones geogràfiques està determinada per la pluviositat, juntament amb la distribució per rius i conques, l'acumulació en llacs, embassaments, preses i aqüífers naturals. La dessalinització d'aigua de mar és un recurs per aconseguir aigua en certes zones litorals amb baixes precipitacions i escassos recursos hídrics.

Recurs escàs[modifica]

El volum d'aigua existent a la superfície del planeta és d'uns 1.400.000.000 km³, dels quals tan sols uns 40.000.000 km³ (el 2,8%) són d'aigua dolça i, si descomptem la dels casquets polars, glaceres i l'aigua subterrània, només 140.000 km³ (el 0,4%) són utilitzables. Aquesta quantitat, d'altra banda, segueix un cicle permanent d'evaporació i precipitació.[1] Degut a la baixa quantitat percentual aprofitable i a les nombroses fonts de contaminació a què està sotmesa sorgeix el moviment per a un ús més racional o eficient.

Referències[modifica]

  1. (anglès) PhysicalGeography.net, The Hydrologic Cycle

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • EMBRAPA, E. B. d. P. A. -. 2003. Simposi brasileiro discuteix a captação de água de chuva na melhoria dóna qualidade de vida, www.embrapa.br. 2003.
  • FENDRICH, R. e. O., R. 2002. Manual d'Utilização de Águas Pluviais-100 maneiras pràctiques. Curitiba, Livraria do Chain.
  • FEWKES, A. e. B., D. 1999. The sizing of Rainwater stores using Behavioural models. 9 International Rainwater Catchment Systems Conference "Rainwater Catchent: An Answer to the Scarcity of the New Millenium., Petrolino, Brazil.
  • Jenkins D., P., F., MOORE, E., SUN, J. K., VALENTINE, R. 1978. Feasibility of Rainwater collections systems in Califòrnia. Califòrnia, Californian Water Resource Centre/University of California.
  • Lathir, B. G. 1983. Rainwater collection systems: The design of single-purpose reservoirs. Otawa, University of Otawa.
  • ROCHA, A., Barret, D. i IOSHIMOTO, E. 1998. Programa Nacional de Combat ao malbaratament d'aigua. Document Tècnic de Apoio. Brasília, Ministério do Planejament i Orçamento. Secretària de Política Urbana: 38.
  • SOUZA, W. 2003. Tratamento de efluent de maricultura per dois Wetlands atificiais pilots, com i sem Spartina alterniflora-perspectives de aplicação. Aqüicultura. Florianópolis, Universidade Federal de Santa Catarina.
  • WHO/UNICEF. 2000. Avaluació Mundial de l'Abastament d'Aigua i el Sanejament el 2000.

Enllaços externs[modifica]

En contra de la privatització de l'aigua
A favor de la privatització de l'aigua
  • http://web.mac.com/epasquel/iWeb/Website% 20de% 20Enrique% 20Pasquel/publicaciones_files/Agua% 20Por% 20qué% 20necesitamos% 20propiedad.pdf Aigua: Per què necessitem propietat privada? Per Enrique Pasquel-Perú