Usuari:Mcapdevila/Micròtom
Un micròtom (del grec mikros, que significa "petit", i temnein, que significa "tallar") és un instrument de tall que permet obtenir llesques molt fines de material, conegudes com seccions. Els micròtoms són un instrument important de la microscòpia perquè permeten la preparació de mostres per a la seva observació en microscopis de llum transmesa o de radiació d'electrons. Els micròtoms utilitzen fulles d'acer, vidre o diamant, depenent del tipus de mostra que s'estigui tallat en llotges i del gruix desitjat de les seccions del tall.
Les fulles d'acer s'utilitzen per preparar seccions de teixits tous animals o vegetals per estudis en el context de la histologia o de la indústria com suro, fusta bassa i altres com argiles humides, gelatines denses, poliestirè expandit per microscopia de llum.
Les fulles de vidre s'utilitzen per preparar seccions per microscòpia de llum i per tallar seccions molt primes per microscòpia electrònica. Les fulles de diamant (de grau industrial) són utilitzades per tallar materials durs com l'os, les dents i matèria vegetal com, fustes dures, etc, tant per microscopia de llum com per microscòpia electrònica.
Característiques[modifica]
Tècniques en el context de la histologia, encara que més habitualment, com mostres de teixits solen ser teixits amb patologies, separats prèviament per biòpsia, i es vol saber de quin patologia es tracta, amb fins metges. Els ordres de secció de tall habituals a la microtomia són d'1 a 50 micres, però varien segons el tipus de mostra i segons el microscopi en què es vulgui observar la mostra.
A causa que els teixits tous són impossibles de tallar de manera uniforme, es procedeix sempre al seu enduriment. La forma d'obtenir aquest enduriment distingeix els tres tipus principals de tècniques de microtomia:
- Tècnica histològica tradicional: els teixits són endurits substituint l'aigua per parafina utilitzant la tècnica d'infiltració i tenyits per augmentar la visibilitat de les estructures cel·lulars. Els talls en aquesta tècnica solen tenir un gruix entre 2 i 10 micròmetres. Aquesta tècnica és lenta i laboriosa, requerint almenys 15 o 16 hores per obtenir una mostra vàlida per al tall.
- Criosecció: en aquesta tècnica els teixits són endurits per congelació. Aquesta tècnica s'utilitza per als teixits que no suporten el procés imposat per la tècnica histològica tradicional, o quan es requereix de resultats immediats (aquesta tècnica és molt més veloç que la primera, 5-10 minuts). S'usa una variant del micròtom anomenada criòstat, allotjat en una cambra de congelació, que pot arribar a temperatures de fins -35° C segons el model. Se sol treballar a temperatures d'entre -20 i -25° C.
- Microscòpia electrònica: els teixits són embeguts en resina epóxica i després s'utilitza un micròtom equipat amb un full de vidre o diamant per tallar seccions molt fines (típicament de 60 a 100 nanòmetres). Les seccions es tenyeixen i s'examinen amb un microscopi electrònic de transmissió. Sovint a aquest instrument l'hi denomina ultramicrotom.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Micròtom |