Usuari:Mcapdevila/Royal Festival Hall
La Royal Festival Hall és una sala de concerts, ball i conferències a Londres (Anglaterra).
Es tracta d'un edifici situat al complexe cultural londinenc de South Bank (o "riba sud" del Tàmesi) on també es localitzen Hungerford Bridge o el London Eye. La Royal Festival Hall és la seu l'Orquestra Filharmònica de Londres on es celebren importants concerts i recitals de música clàssica.
És un edifici que té un elevat grau de protecció i fou el primer edifici posterior a la Segona Guerra Mundial que rep aquesta distinció (3 de maig de 1988). Amb 2.900 butaques, el Royal Festival Hall supera importants sales de la ciutat com Queen Elisabeth Hall (917) i la Purcell Room (370).
Aquesta sala va ser promoguda pel govern municipal de Londres com a part de les instal·lacions del Festival de Gran Bretanya (Festival of Britain) de 1951. S'encarregaren del projecte els arquitectes Robert Matthew i J.L. Martin, de Holland, Hannon & Cubitts i va obrir oficialment el 3 de maig de 1951. L'any 1962 amplià les seues instal·lacions.
Des del final de la dècada dels 80 l'auditori ha mantingut un política d'obertura al públic, permetent que la gent accedeixi a les seves instal·lacions, encara que no hagi cap actuació. Això li ha donat molta popularitat i actualment és un dels millors llocs a l'aire lliure de Londres. El 1960 el Royal Festival Hall va ser la seu del Festival d'Eurovisió, que va ser presentat per Katie Boyle.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Royal Festival Hall |