Usuari:Mcapdevila/Senyera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La historiografia medieval i doctrina heráldica del rei Pere el Cerimoniós[modifica]

En cap dels cronicons i dels annals medievals apareix cap esment a senyal dels Quatre pals anterior a Ramon Berenguer IV. Des de les Genealogies de Roda de Isábena (980-990) i el Cronicó Rivipullense I que anota els fets des del 985 al 1191, passant pel Cronicó Dertusense II redactat des del 1097 fins el 1210, i Cronicó de Sant Cugat, fins arribar al Chronicon Barcinonenses IV redactat fins el 1452 i que anota els fets des del 714 al 1405 no es diu res sobre el Senyal dels Quatre Pals. Tampoc en el Cronicó de Sant Feliu de Guíxols redactat a finals del segle XIV i que anota els fets des del 980 al 1312, o en les èpiques Gesta Comitum Barchinonensium, Liber Maiolichinus, De captione Almerie et Tortuose i tants d'altres, s'esmenta el Senyal Reial anterior a Ramon Berenguer IV. Malgrat el citen diverses vegades i apareixen ja algunes de les llegendes relacionades amb el senyal dels Quatre Pals, caldrà esperar a les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona per què es reculli la primera versió historiogràfica sobre l'origen del senyal.


Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago

(1344)
Rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"
«De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla: (...) En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns allies ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanens» [1] |-

 

Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona

(o Crónica de San Juan de la Peña)
(~1359~1370)
Rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós"
Explica que va ser el rei Alfons II d'Aragó "el Cast" (1157-1196), fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó, qui va modificar les antigues armes i senyals d'Aragó i va adoptar els bastons. En la versió escrita en aragonès s'explica que el rei Alfons II d'Aragó: "mudó las armas a seynnales de Aragón e prendió bastones". En la versió escrita en català: "mudá armes e senyals daragó e pres bastons". [2] En una altre còpia més luxosa escrita en català, i que fou enviada al monestir de Ripoll, hi ha una miniatura que representa el pare del comte Guifré el Pilós amb l'escut dels quatre pals en homenatge a Carlemany. |-



Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae

(1380)
Rei Joan I d'Aragó «el Caçador» i fra. Jaume Domènec
És una genealogia encarregada pel futur rei Joan I d'Aragó "el Caçador" a fra. Jaume Domènec on s'hi detalla que Ramon Berenguer IV, després de casar-se amb Peronella: «[Ramon Berenguer IV] mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni va canviar les armes comtals, i àdhuc el signe reial és aquell era del comte de Barcelona» ("Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant")[3]


Crònica universal de 1425

(1425)
(Anònim)
En aquesta crònica anònima es recull novament la Doctrina de Pere IV d'Aragó: «E lavors lo dit rey Alfonso mudà ses armes e feu senyal de bastons, car devans feya la creu blave e lo cap de moro».[4]


Crònica aragonesa del segle XV

(segle xv)
(Anònim)
En aquesta crònica aragonesa anònima es repeteix novament la Doctrina de Pere IV d'Aragó: «Aquesti lexó las armas de Aragón, que eran el campo blanco, la cruz vermella con quatro cabeças de moros, et tomó las armas de Catalunya: los bastones de oro et flama».[5]



Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona

(1438/1495)
Pere Tomic
"que los reys d'Aragó haguessen aportar les armes del comte de Barcelona".


Crónica de Aragón
(1499)
Gualberto Fabricio de Vagad
"ese dia levo la bandera o Seña Real de Aragón Diego Denbun, fidalgo especial dese mismo reino, porque los aragoneses le suplicaron que pues las armas tomava de Catalueña, que el dizen que fue el primer que truxo los bastones o palos de Catalueña por armas, que le pluguisse dar cargo de la Seña Real de Aragón a fidalgo aragones". |-

 

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V

(1509)
Lucio Marineo Sículo
"rubu colous et crocei: que sunt arma Barcinone comitatus"
|-

 

Crónica d'Aragón

(1524)
Lucio Marineo Sículo; traducció de Juan de Molina
"Colorado y amarillo que son las armas del condado de Barcelona".
[Armas de Aragón]: "insignias de Aragón que son segun primero diximos una cruz blanca en campo azul" |-


Chròniques de Espanya fins ací no divulgades

(1547)
Pere Miquel Carbonell
Repeteix la Doctrina de Pere IV d'Aragó i atribueix l'origen de totes les insígnies reials al comte Ramon Berenguer IV: «[el comte de Barcelona] nunqua volgué pretitular rey sinó príncep de Aragó, ne volgué mudar les insígnies o armes del comtat e comte de Barcelona ans aquelles soles usà, e no de les del regne, ne del rey de Aragó, com aquelles que reputava més insígnies de totes altres, e són aquestes armes del comtat e comte de Barcelona quatre pals vermells o fogaiants en camp d'or».[6] Segunda parte de la crónica general de España

(1551)
Pere Antoni Beuter
"Y el emperador, viendo que havía sido en aquella batalla tan valeroso que, con muchas llagas que recibiera, hiziera maravillas en armas, llegóse a él, y mojóse la mano derecha de la sangre que le salía al conde, y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo dorado, de alto a baxo, haziendo quatro rayas de sangre, y dixo: “Éstas serán vuestras armas, conde.” Y de allí tomó las quatro rayas, o bandas, de sangre en el campo dorado, que son las armas de Cathaluña, que agora dezimos de Aragón"
|-

 

Anales de la Corona de Aragón

(1562)
Jerónimo Zurita
"armas del conde de Barcelona, bastones roxos en campo de oro"
[Armas de Aragón]: "cruz roxa en campo de plata, con las quatro cabeças"
[Los reyes]: "preferían las armas de Cataluña por descender los reyes por línea de varón de aquellos príncipes". |-

 

Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno

(1564)
Rafael Martí de Viciana
"quatro barras coloradas en campo de oro, dadas a don Jofre, primer conde de Barcelona" [1] |-


Ad Regum Aragonum veterumque comitum effigies, in Regia Cæsaraugustanensi Deputationis Aula positus, Inscriptiones

(1587)
Jerónimo de Blancas y Tomás
Versió en castellà: Inscripciones latinas a los retratos de los reyes de Sobrarbe, condes antiguos, y reyes de Aragon, puestos en la Sala real de la Diputacion de la ciudad de Zaragoça, de Diego José Dormer (1680)
"fueron preferidas las armas de Barcelona a las reales de Aragón". |-

 

Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto

(1586-1587)
Jerónimo de Blancas y Tomás i Filippo Ariosto
"fueron preferidas las armas de Barcelona a las reales de Aragón". |-

 

Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto

(1587-1588)
Francesc Calça i Filippo Ariosto
|-

 

Aragonensium rerum commentarii

(1588)
Jerónimo de Blancas y Tomás
"fueron preferidas las armas de Barcelona a las reales de Aragón".

Genealogia[modifica]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Garcia Ximénez
de Sobrarbe
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Arbre de Sobrarbe
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guifré I
de Barcelona

(el Pilós)
 
 
 
 
 
Íñigo Arista
de Pamplona
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
 
 
 
Creu d'Aïnsa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer I
de Barcelona

(el Vell)
 
 
 
 
 
Ramir Sanxes
d'Aragó
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
 
 
 
Creu d'Aïnsa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer II
de Barcelona

(el Cap d'Estopes)
 
 
 
 
 
Sanç I
d'Aragó i Pamplona
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
 
 
 
Creu d'Aïnsa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer III
de Barcelona

(el Gran)
 
 
Ramir II
d'Aragó

(el Monjo)
 
Alfons I
d'Aragó i Pamplona

(el Batallador)
 
Pere I
d'Aragó i Pamplona

(el d'Osca)
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
Creu d'Alcoraz
 
Creu d'Alcoraz
 
Creu d'Aïnsa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ramon Berenguer IV
de Barcelona

(el Sant)
 
 
Peronella I
d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
Creu d'Alcoraz
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alfons II d'Aragó
(el Cast)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Senyal Reial
 
 
 
 
 

Referències[modifica]

  1. Bofarull, Pròsper: Documentos inéditos de la Corona de Aragón, Tomo V; Ordinacions
  2. versió catalana del 1366
  3. Pedro López Elum. "J.Domenech crónica. Textos medievales 42".Anubar ediciones.1975.València ISBN 84-7013-067-6
  4. Fluvià 1995, pàg. 25
  5. Riquer 1983, Vol. I, pàg. 126
  6. Fluvià 1995, pàg. 59

Bibliografia[modifica]