Ènnec I de Pamplona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estàtua a Madrid (J. Oñate, 1750-53).

Ènnec I de Pamplona, Ènnec Aritza o també Ényec, en basc Eneko Aritza, (v.781 - 852), fou el primer rei de Pamplona i comte de Sobrarb (v.810-852).

Orígens familiars

Fill d'Ènnec Ximenes i Ònnega, primera esposa del Banu Qasi Mussa ibn Fortun de Tudela, un dels senyors de la vall del riu Ebre. Gràcies al suport d'aquest Ènnec aconseguí arribar al tron de Pamplona i reuní sota el seu poder un territori que abastava des de Pamplona fins a les altes valls dels Pirineus (valls d'Irati a Navarra i Hecho a Aragó) passant per les riberes del riu Ebre, des de Tafalla fins prop de Saragossa.

Ascens al poder

L'adveniment del primer rei de Navarra no es va fer sense dificultats. Entre els nuclis de població cristiana, alguns donen el seu suport al partit franc, sostingut primer per Carlemany i després per Lluís el Piadós. La rica família cristiana dels Velasco està al davant d'aquest partit.

El 799, uns pro-carolingis assassinen[1] el governador de Pamplona Mutarrif ibn Mussa ibn Fortun, de la família dels Banu Qasi. El 806, els francs controlen Navarra gràcies a Balask al-Yalasqi, el nou governador de la família Velasco. El 812, Lluís el Piadós envia una expedició contra Pamplona, el retorn no és gloriós, ja que pel camí de tornada es prenen com a ostatges nens i dones per protegir-se al pas de Roncesvalles.

La derrota vascona a la Batalla de Pancorbo el 816 va provocar una revolta dels vascons contra l'hegemonia franca que va establir Ènnec I de Pamplona.[2]

El 824 els comtes francs Elbe i Aznar dirigeixen una altra expedició contra Pamplona, però són vençuts per Ènnec amb el suport de Mussa ibn Fortun i Garcia el Dolent de Jaca. És llavors quan apareix Ènnec Arista com a rei de Pamplona: "Christicolae princeps" (príncep cristià), segons Eulogi de Còrdova.

El regne de Pamplona, més endavant de Navarra, va néixer de l'aliança ferma entre els musulmans i els cristians. Amb aquesta aliança la intervenció en les lluites dels Banu Quasi amb els Omeies de Còrdova, el que va motivar les represàlies d'Abd al-Rahman II contra Pamplona.

L'any 841, Ènnec Arista és víctima d'una malaltia que el deixa paralític. El seu fill Garcia exerceix una forta regència, duent ell mateix la direcció de les campanyes militars.

Núpcies i descendents

Es casà amb Ònnega Velázquez, filla de Velasco, senyor de Pamplona. D'aquest matrimoni tingueren:


Precedit per:
Rei de Pamplona
v 810852
Succeït per:
Garcia I


Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ènnec I de Pamplona
  1. Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.186-188. ISBN 978-84-321-1882-1. 
  2. Sánchez Albornoz, Claudio. Problemas del Reino de Navarra del siglo IX (en castellà), p.16.