Usuari:Mcapdevila/Treball en equip

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Símbol de companyonia i treball en equip.

Una de les condicions de treball de tipus psicològic que més influeix en els treballadors de forma positiva és la que permet que hi hagi companyonia i treball en equip perquè el treball en equip pot donar molt bons resultats, ja que normalment genera entusiasme perquè el resultat sigui satisfactori en les tasques encomanades [1].

Les empreses que fomenten entre els treballadors un ambient d'harmonia obtenen resultats beneficiosos. L'empresa en efectivitat i els treballadors en les seves relacions socials. La companyonia s'aconsegueix quan hi ha treball i amistat.

En els equips de treball, s'elaboren unes regles, que s'han de respectar per tots els membres del grup. Són regles de comportament establertes pels membres del equip. Aquestes regles proporcionen a cada individu una base per predir el comportament dels altres i preparar una resposta apropiada. Inclouen els procediments emprats per interactuar amb els altres. La funció de les normes en un grup és regular la seva situació com a unitat organitzada, així com les funcions dels membres individuals.

La força que integra al grup i la seva cohesió s'expressa en la solidaritat i el sentit de pertinença al grup que manifesten els seus components. Com més cohesió existeix, més probable és que el grup comparteixi valors, actituds i normes de conducta comuns.

Treballar en equip resulta profitós no només per a una persona sinó per tot l'equip involucrat. Ens portarà més satisfacció i ens farà més sociables, també ens ensenyarà a respectar les idees dels altres i ajudar als companys si és que necessiten la nostra ajuda.

Avantatges del treball en equip[modifica]

Entre els avantatges essencials que presenten el companyonatge i el treball en equip, tant per als individus com per a les organitzacions, es troben:

Per als individus

  • Es treballa amb menys tensió en compartir els treballs més durs i difícils.
  • Es comparteix la responsabilitat en buscar solucions des de diferents punts de vista.
  • És més gratificant per ser partícip del treball ben fet.
  • Es comparteixen els incentius econòmics i reconeixements professionals.
  • Pot influir millor en els altres davant les solucions individuals que cada individu tingui.
  • S'experimenta de forma més positiva la sensació d'un treball ben fet.
  • Les decisions que es prenen amb la participació de tot l'equip tenen major acceptació que les decisions preses per un sol individu.
  • Es disposa de més informació que qualsevol dels seus membres en forma separada.
  • El treball en grup permet diferents punts de vista a l'hora de prendre una decisió. Això enriqueix el treball i minimitza les frustracions.
  • Podem intercanviar opinions respectant les idees dels altres:
  • Aconsegueix una major integració entre les persones per poder conèixer les aptituds dels integrants.

Per a les empreses i organitzacions

  • Augmenta la qualitat del treball al prendre les decisions per consens.
  • Es enforteix l'esperit col·lectivista i el compromís amb l'organització.
  • Es redueixen els temps en les investigacions en aportar i discutir en grup les solucions.
  • Disminueixen les despeses institucionals.
  • Hi ha un major coneixement i informació.
  • Sorgeixen noves formes d'abordar un problema.
  • Es comprenen millor les decisions.
  • Són més diversos els punts de vista.
  • Hi ha una major acceptació de les solucions.

Desavantatges de la solució de problemes en equip[modifica]

Es retreu de vegades al treball en equip el presentar una sèrie de desavantatges que caldria tenir en consideració. Entre elles, poden referir les següents:

  • Prendre les decisions de forma prematura.
  • Que imperi el domini de poques persones, en particular el d'un líder.
  • Consumir molt temps en reunions discutint solucions i accions, retardant la seva posada en marxa.
  • Que hi hagi pressions sobre membres de l'equip per acceptar solucions.
  • Responsabilitat ambigua perquè queda diluïda en el grup.

No obstant això, aquests defectes que són freqüents en els grups desapareixen en els equips quan arriben al nivell de maduresa.

Per formar un equip de treball cal considerar no només les capacitats intel·lectuals dels seus possibles membres sinó també les seves característiques socio-psicològiques i de personalitat de cada component. Certs equips es formen per realitzar tasques concretes, altres per assessorar i altres per gestionar.

Una participació disfuncional en l'equip indica que alguna cosa marxa malament. És llavors necessari un diagnòstic més profund de l'organització i dels seus conflictes. Alguns exemples de participació disfuncional són:

  • La agressivitat, sota formes directes com la ironia, el menyspreu, el assetjament laboral, l'hostilitat i la indiferència.
  • El bloqueig des d'actituds negatives, la resistència, la negació contínua, el desacord constant, l'oposició a la lògica, la manca de cooperació, l'obstrucció per impedir la feliç culminació del treball i el desviament de l'atenció cap a temes menys significatius.
  • La deserció, no estar present física ni psicològicament, aïllar i absentar-se sense raons.
  • La divisió, l'excés de crida d'atenció, la necessitat imperiosa d'atreure simpatia i d'exhibir els èxits.

En el treball en equip i en el foment de la companyonia és important la funció que realitzen els líders. Ells treballen perquè existeixi acord sobre els objectius i que aquests siguin clars, així com que tots se sentin compromesos i implicats amb les tasques. [2]

Projecció educativa[modifica]

Tots els alumnes d'un centre educatiu observen que les relacions dels altres companys a l'aula els afecta en la mesura que es veuen reflectits en els altres. En principi aquesta reacció natural pot ocasionar un estímul, positiu o negatiu, no desitjat dins de l'aula ia l'hora de l'elecció voluntària dins d'un grup classe. Per al treball en equip aquest fet de la retroalimentació de l'alumne és fonamental per a l'elecció del grup. Per això el moderador o professor és la persona indicada per a l'assignació dels alumnes dins de cada grup.

Les dinàmiques de grup s'han utilitzat des del segle passatper afavorir la cohesió del grup. Els dos objectius que es pretenen amb el treball en grup són la productivitat i el comportament. L'èxit o el fracàs del grup no dependrà ja de factors externs sinó del grup en qüestió.

La primera acció que s'ha de prendre dins del grup serà les normes a seguir com a grup i l'objectiu a aconseguir, no com una cosa abstracta sinó com normes senzilles i objectiu clar perquè les puguin exercir tots els membres del grup. També hi ha 4 factors més en la dinàmica de grups que cal tenir en compte:

  • La mida del grup, l'ideal són 3 o 4 alumnes
  • La unanimitat dins del grup evitant el factor de l'halo (el pressuposar que en tenir unes característiques tenen altres)
  • La implicació de tots
  • La personalitat de cada membre del grup

Les alumnes extravertits sempre tenen un caràcter bo per a la vida: tolerància, simpatia ... virtuts pràctiques. Amb aquests alumnes cal vigilar la passivitat, la superficialitat i el conformisme. Amb els alumnes introvertits, molt més reflexiu que els extravertits gaudeixen de la inadaptació dins del grup (aïllament instintiu), del complex d'inferioritat i la timidesa. Però dins del grup aquests factors haurien de desaparèixer creant un ambient de treball òptim.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Teamwork» (en anlgés). Merriam - Webster Dictionary Online. [Consulta: 26 abril 2012].
  2. Gómez Mujica, Aleida i Acosta Rodríguez, Heriberto (10-10-2003): .sld.cu/revistas/aci/vol11_6_03/aci10603.htm Sobre el treball en grups o equips, Biblioteca Virtual en Salut, i manquen Cuba [21-1-2008]
  • "Claus per orientar el desenvolupament laboral" - Guillermo Ezquiaga - Editorial Francotirador

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Treball en equip