Usuari:Mirall/Nippon Animation

Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari.
Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi!

Nippon Animation (日本アニメーション) és un estudi d'animació japonesa especialitzat en l'adaptació de guions i novel·les occidentals a l'anime. Un fet que es deu al fet que va produir per a la Fuji TV un programa dit World Masterpiece Theater que emetia cada any alguna d'aquestes històries i del que van nàixer la major part dels animes que més tard s'exportarien a la resta del món.

Posseeix seus en Ginza i en Tama (ambdues localitzacions estan situades en Tòquio) i el seu logotip està compost per les siluetes d'Ana Shirley, protagonista de Ana de les Teules Verdes i la de Rascal, l'ós rentador, pertanyent a l'anime del mateix nom.

Història[modifica]

Respecte a la seua història, encara que oficialment parlant fou El gos de Flandes de 1975 la primera de les seues produccions, es pot considerar a Heidi en eixe lloc, un projecte creat per la qual en aquells dies no era més que una secció de la Zuiyo Enterprise, que com el seu propi nom indica li pertanyia al productor Zuiyo Eizo, al capdavant del com es trobaven dos noms que més tard donarien molt que parlar, Isao Takahata en la direcció i Hayao Miyazaki com dissenyador de personatges.

De fet, el relat inspirat en els dos llibres de Johanna Spyri va comptar amb tot l'staff que un any després conformaria la primera de les plantilles de l'esmentat estudi i marcaria les pautes a seguir per l'empresa des de 1975 fins a 1997, data en la qual el World Masterpiece Theater va ser retirat d'emissió.

A partir d'eixe moment la producció de Nippon Animation és molt inferior a la d'èpoques anteriors, en les quals es podria dir que va ser l'estudi que més acceptació va aconseguir més enllà de l'imperi del Sol naixent, i la major part de les seues últimes propostes s'han caracteritzat per contar històries de cort fantàstic o de ciència-ficció.

Durant aquest temps, tan sols versionaren la història de Marcelino Pa i Vi per a Televisió Espanyola així com van crear pel·lícules basades en recopilacions d'anteriors èxits de la marca i han produït títols com Fantastic Children, molt allunyats de la línia que els va fer mundialment famosos.

Recentment, la volta a la xicoteta pantalla del ja esmentat World Masterpiece Theater després de deu anys d'absència, ha provocat que Nippon Animation torne als clàssics de la literatura universal com font d'inspiració per a les seues històries. La seua última producció és Els Miserables basada en la novel·la de Víctor Hugo la durada de la qual serà de 52 episodis.

Com dada curiosa, els anteriorment esmentats Hayao Miyazaki i més tard Isao Takahata abandonarien l'empresa després de finalitzar Ana de les Teules Verdes per a emprendre els seus propis projectes que posteriorment asseurien les bases del Studio Ghibli.

Entrada a Europa[modifica]

La presència de Heidi en aquest article no és precisament casual, ja que malgrat que altres sèries pertanyents al World Masterpiece Theater com Rondalles del bosc verd o Moomin es van llicenciar per a la seua posterior emissió en Alemanya Occidental, cap d'elles assoliria l'èxit collit per l'adaptació de la història de Johanna Spyri.

Aquest triomf li va obrir a Heidi les portes de l'èxit en la resta dels països d'Europa, i al costat d'ell la posterior distribució de molts altres títols com per exemple Marco o Ana de les Teules Verdes. Un fet que va fer aquest anime siga considerat juntament amb el d'Akira, Mazinger Z o Bola de Drac, com un dels causants de l'expansió de l'anime per tot el món.

D'aquesta manera, la major part de les creacions que li van succeir com Anna de les Teules Verdes o El gos de Flandes, o Alicia en el País de les Meravelles van seguir el mateix procés per a arribar a Europa, fins al punt que en moltes ocasions es van respectar els rètols i les sintonies creades per a la seua versió alemanya. Un fet que va dur en el seu moment a la confusió sobre la procedència d'aquests productes l'origen japonès dels quals s'ocultava amb aquestes pràctiques.

Posteriorment, l'auge de l'animació japonesa en Itàlia va fer que aquest país començara a ser la porta d'entrada de les obres d'aquest estudi. En determinats casos, açò va significar que, tal com feia Mediaset amb tots els animes que distribuïa, les sèries perderen en la seua major parteix les seues obertures i tancaments originals, patiren la censura d'algunes escenes i s'incrustaren rètols en italià al començament de cada episodi, com es pot comprovar en la versió distribuïda a Espanya de Mujercitas o de El menut Lord.

Altre fet digne d'esment és que durant la dècada dels 80, aquest estudi va realitzar les sèries D'Artacan i els tres gossos mosqueters i La volta al món de Willy Fog en coproducció amb BRB Internacional (estat espanyol) i participació de TVE, a la qual l'absència d'animadors de qualitat en terres espanyoles li va empentar a col·laborar amb empreses asiàtiques del sector, com ja fera en el seu moment la RAI amb Calimero a Itàlia. Anys més tard, l'ens públic va decidir donar-los continuïtat a ambdues sèries amb una producció i recursos humans espanyols i taiwaneses (La tornada de D'Artacan i Willy Fog 2 van ser animades en col·laboració amb Wang Film), encara que els resultats no van ser els esperats.