Usuari:Ronaldp43/proves
 | Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Ronaldp43 hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el abril de 2024. |
 | |
| Creador | Pedro de Orrente |
|---|---|
| Creació | 1639 |
| Mètode de fabricació | Óleo sobre llenç |
| Gènere | Barroc |
| Mida | 204,7 x 158,8 cm |
| Col·lecció | |
| Localització | Museu de Belles Arts de València |
El Martiri de sant Jaume el menor es una pintura a l'oli realitzada per Pedro Orrente (Múrcia, 1580 - València, 1645).
Localització[modifica]
El quadre està firmat i datat l'any 1639 per Pedro Orrente, artista dedicat sobretot a pintures de temàtica religiosa, que va dividir el seu treball artístic entre Toledo, Múrcia i València. No hi ha documentació que concrete exactament la vida d’Orrente entre 1632 i 1638, tot i que es creu que per a l’any de la creació d’esta pintura l'artista s'hauria assentat permanentment en València[1]. En esta ciutat es va convertir en una influència notable per als artistes barrocs valencians del moment, com pot ser Jerònim Jacint d'Espinosa.[2]
Es creu que l'obra va ser concebuda a València per a un altar, tot i que es tracta simplement d'especulacions donades les seues dimensions i característiques estilístiques.[3] El quadre es troba al Museu de Belles Arts de València. Abans de la seua adquisició per part de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, l'any 1988, l'obra s’ubicava en mans d'una col·lecció particular a Granada. Es desconeix per quins mitjans l'anterior propietària adquirí el quadre.[4]
Anàlisi estilístic[modifica]
Es tracta d'una obra barroca, concretament del tenebrisme. Ha estat descrita per Díaz del Valle i Palomino com ‘seguint l'escola veneciana i imitant el Bassan',[3] de qui Pedro Orrente va ser deixeble.
A primer pla, es pot observar a l'apòstol tirat al pis, vestit amb una túnica senzilla, amb el cos magolat, les mans encara tancades en pregaria i el cap destrossat. Darrere d'este i al centre del quadre, es troba el sacerdot Annàs, vestit amb una elaborada túnica de color roig i els ornaments sacerdotals; este toca a Jaume amb un peu fent rodar el seu cos. Al seu costat dret se situa un fariseu. A l'esquerra del quadre es pot veure un home d'esquenes, un doctor de la llei, i a un home subjectant una perxa de batuda, l'arma responsable de la mort de l'apòstol. El fons és quasi totalment negre, on no es distingix un paisatge concret més enllà de l’escaló on se situa el cos de Jaume.
S'utilitza una composició triangular invertida, on les mirades de tots els components de la part superior apunten cap a l'apòstol martiritzat al pis. S'ha fet ús d'uns colors terrossos, d'una tonalitat dessaturada on ressalta el roig de la sang i la túnica del sacerdot. El més destacat és la utilització de les llums i ombres, creant un gran contrast entre estes per a aportar un dramatisme a l'obra i accentuar als personatges més importants.
Aproximació al significat[modifica]
_-_stained_glass,_Saint_James_the_Less_(cropped).jpg)
Jaume el menor, fill d’Alfeu, és un dels dotze apòstols de Jesús Crist. Rep este nom per a distingir-lo d’un altre apòstol anomenat Jaume[5] (o Jaume el major), qui era fill de Zebedeu i Salomé.
La versió més antiga del seu martiri és recollit per Flavi Josep en Antiguitats Judaïques, a finals del segle I[5]. L'any 62 dC, el sacerdot Annàs convoca el sanedrí per a condemnar a Jaume a la lapidació per negar-se a renunciar a Jesús. Jaume és llançat des de l'alt del Temple, però no mor amb l'impacte. Continua resant mentre la munió l'apedrega, fins que un home colpeja a Jaume al cap amb una perxa de bataner, matant-lo a l'instant.
En art és comunament representat portant l'instrument de la seua mort o un llibre de l'evangeli. Tot i que, al llarg dels segles, s'ha creat una sèrie de confusions amb els seus atributs, per exemple: de vegades és representat amb una serra, atribut de Simó el Cananeu.[6] La versió d’Orrente mostra un altre enquadrament de la narració del martiri, on l'artista ha preferit mostrar l'escena posterior a la mort de l'apòstol, quan el sacerdot Annàs s'apropa a observar el cos de Jaume.
A Jaume el menor se li rep culte tant per l'Església catòlica com l'ortodoxa. És honrat pel catolicisme el dia 3 de maig, i el 23 d'octubre per l’esglèsia ortodoxa. És anomenant com a familiar de Jesús (germà o cosí segons la doctrina), i com el primer bisbe de Jerusalem.
Referències[modifica]
- ↑ Angulo Iñiguez, Diego. Historia de la pintura española. Escuela toledana de la primera mitad del siglo XVII, p. 230-231.
- ↑ Marco García, Víctor. Pintura barroca en Valencia, p. 180.
- ↑ 3,0 3,1 Benito Domenech, Fernando. Cinc segles de pintura valenciana.Obres del museu de belles arts de València, p. 78.
- ↑ Garin Llombart, Felipe-Vicente Un nuevo cuadro de Pedro Orrente en el museo de Valencia, pàg. 84 –85.
- ↑ 5,0 5,1 Diez Macho, Alejandro. Enciclopedia de la Biblia.Volumen VI:Q-Z, p. 477-478.
- ↑ «St. James the Less: The Iconography» (en anglés). [Consulta: 3 abril 2024].
Bibliografía[modifica]
- Angulo Iñiguez, Diego i Perez Sanchez, Alfonso E. (1972). Historia de la pintura española, Escuela toledana de la primera mitad del siglo XVII. Madrid: Instituto Diego Velazquez, p. 227-358.
- Benito Domenech,Fernando (1997). Cinc segles de pintura valenciana.Obres del museu de belles arts de València. Valencia, p. 78-79.
- Diez Macho,Alejandro y Bartina,Sebastian (Dir.) (1969). Enciclopedia de la Biblia.Volumen VI:Q-Z, Barcelona: Ediciones Garriga S.A. p. 476-478.
- Garin Llombart, Felipe-Vicente. (1988). Un nuevo cuadro de pedro orrente en el museo de valencia. Archivo de arte valenciano, Volumen 69, p. 84 –85.
- Marco García,Victor (2021). Pintura barroca en Valencia. Madrid; Centro de Estudios Europa Hispánica, p. 179-218.
- Stracke, Richard. .St. James the Less: The Iconography . Christian Iconography . https://www.christianiconography.info/jamesLess.html.(Consultado en: 3 de abril de 2024)