Usuari Discussió:Laura Cid Bernal
|
Hola, Laura Cid Bernal! Sigues benvingut/uda a la Viquipèdia i al coneixement lliure. A la columna de la dreta tens els enllaços bàsics per començar. Aquesta pàgina on et trobes ara mateix és la pàgina de discussió del teu compte d'usuari, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Pots contestar a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit i que trobaràs enllaçada més avall en la seva signatura (recorda signar prement l'icona |
| ||||||||
 Don't speak Catalan?
|
Salutacions cordials
--Carles (enraonem) 20:05, 11 maig 2014 (CEST)
Error[modifica]
Bones Laura, has començat a ampliar l'article sobre Plini el vell però sobre la pàgina equivocada (ho has fet a la pàgina de projecte, esborrant tots els enllaços de totes les classes del curs. No passa res, aquí no s'esborra res. Et deixo el text aquí per si el vols fer servir:
Plini el Vell[modifica]
Dades biogràfiques[modifica]
Les dades obtingudes sobre C.Plini Segon (Plini el Vell) s’extreuen de la biografia que Suetonio havia afegit a la seva obra “De Viris Illustribus” i també de les cartes del nebot, C.Plini Cecil Segon (Plini el Jove). [L] Amb la recopilació d’aquestes dades, s’extreu informació sobre el caràcter i els costums de Plini el Vell.
Va néixer a Como, ciutat situada a l’extrem Sud del Lacus Larius, a la regió de Gàl•lia Transpadana, l’actual Lombardía. No es sap la data exactament, però es pot calcular a partir de la de defunció, la qual si que n’hi ha coneixement. Plini el Vell va morir l’any 79 durant l’erupció del Vesubi, un volcà que sepultà Pompeia, Herculano i Estabia. Per tant, deuria néixer a l’any 25 o 24 d. de C. [L]
Als 12 anys va a Roma per tal de millorar la seva instrucció. Durant aquest temps, visità Òstia, ja que en descrigué les obres i la construcció del seu port. Ben aviat, inicià intimitat i amistat amb Pamponi Secundus, i malgrat tant sols fos un jove, la seva vida social ja estava consolidada. [Q]
Durant la seva adolescència, estudià gramàtica i retòrica, mentre cada vegada s’interessava més per les recerques científiques, les quals, no deixà abandonades mai més. Es coneix que també rebé lliçons del botànic i metge Antoni Càrtor, i del metge i poeta Servili Demòcrates. [Q]
Quan deixà l’adolescència, essent així un civil romà i amb possessió de rang de cavaller, era d’esperar una forta vinculació amb l’exèrcit. [L]
Primerament, inicià la seva carrera eqüestre en el grau d’oficial de cavalleria. Va passar un temps a Germania, possiblement entre els anys 47 i 50 d.C sota el regnat de Claudi. En aquest moment, participà en diverses campanyes i sempre sota el càrrec de prefecte. [L] Per aquesta època, Plini el Vell rondava als 24 anys. [Q].
Durant el regnat de Neró (54-69 d. de C), Plini es va mantenir en una prudent aïllació, dedicant-se als seus estudis de retòrica. En el transcurs d’aquest tirà regnat, la literatura i la filosofia patien temps precaris, i Plini el Vell decideix mantenir-se apartat. [L] Però la sort va canviar, i l’etapa més brillant durant els seus anys en vida varen ser els anys en què va escriure gran part de la seva obra. Durant aquest anys, va estar al costat de l’emperador Vespasiano (70-79 d. de C). Aquest va encarregar varis treballs com contestar la seva correspondència i preparar tota la documentació literària i científica, administrativa i jurídica que el príncep necessitava per desenvolupar satisfactòriament les tasques del govern. [L]
Plini va ser capaç de compaginar aquestes feines amb els seus propis estudis, els quals no va abandonar, tal i com afirma Plini el Jove en un fragment, on explica els seus costums i hàbits diaris. [L] (Ep. 3,5,9, ss):
9.Iba al palacio de Vespasiano antes de amanecer –pues también utilizaba las noches – para recibir el trabajo del día. De vuelta a cada, dedicaba al estudio el tiempo restante. 10. A menudo, después de tomar algo de comida, que durante el día era ligera y sencilla según la costumbre de los antiguos, en verano, si tenía algún descanso, se tumbaba al sol a leer un libro, tomaba notas y hacía resúmenes. No leía nada sin resumirlo y solía decir que no hay ningún libro que sea tan malo que no tenga ninguna parte aprovechable. 11. Muchas veces, después del sol, se daba un baño frío, tomaba un tentempié y dormía un ratito. Después, como si fuera un nuevo día, estudiaba hasta la hora de la cena; durante la cena le leían en alto un libro y él tomaba notas rápidamente. 12. Recuerdo una vez que uno de sus amigos, cuando el lector pronunció algo mal, le hizo retroceder y le obligó a repetirlo; entonces mi tío le dijo: “seguro que lo habías entendido”, aquél lo admitió; “entonces, ¿por qué le has hecho retroceder?, hemos perdido más de diez versos con tu interrupción”. Tan grande era su afán por ahorrar tiempo [...]. 14. Sólo durante el baño quitaba tiempo a sus estudios. Cuando digo baño me refiero al tiempo que pasaba en su interior, pues cuando recibía masajes o se frotaba, siempre estaba escuchando o dictando.
15. Cuando salía, como liberado de cualquier otra preocupación, se entregaba únicamente al estudio; llevaba a su lado un escribiente con un libro y tablillas – pues en invierno se protegía las manos con unos manguitos – para que ni siquiera la aspereza del cielo le arrebatara un momento de estudio; ésa es la razón por la que hacía que lo llevaran en silla también en Roma. 16. Recuerdo que una vez me reprendió porque estaba paseando; “podías”, me dijo, “no haber perdido esas horas”, pues para él era perdido todo el tiempo que no se dedicara al estudio.
Per altra banda, sembla ser que Plini el Vell posseïa tant mateix esperit aventurer, i coneixia la Hispània Tarraconesa i l’Àfrica a causa d’alguns viatges tal i com ho explica Münzer, el qual assigna la data de l’any 73. [Q]
Més tard, durant el regnat de Tito, exactament a l’any 79 d. de C., va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de Nàpols, lloc on es trobava al moment de la seva mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de veure l’erupció en directe, va morir a Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesubi. Aquest episodi és el més conegut de la seva biografia, i Plini el Jove l’explica en un dels seus fragments. [L] (6, 16, 4 ss):
4. Estaba en Miseno pues era comandante de la flota. Aproximadamente a la hora séptima del día noveno de las Calendas de septiembre mi madre le mostró que se veía una nube de un tipo y tamaño inusitados. 5. [...] El subió al lugar desde donde mejor podía verse aquél extraño fenómeno. La nube se elevaba – al mirarla desde lejos no se sabía de qué monte surgía; luego se supo que había sido del Vesubio – parecida a un árbol por su forma, más concretamente a un pino [...]. 7. Le pareció curioso, como hombre eruditísimo que era, y algo digno de ser conocido desde más cerca. Ordenó preparar una barca liburnia. A mí me ofreció ir con él, si quería. Yo le respondí que prefería quedarme estudiando, pues por casualidad él me había dado trabajo de la escritura. 8. Salió de casa; recogió una nota de Rectina, la mujer de Casco (su finca se hallaba en bajo y no podía huir más que en barco), le suplicaba que la sacara de tan gran desastre. 9. Entonces é cambió sus planes y lo que había empezado con afán de estudio acabó con la mayor magnanimidad. Sacó las cuatrirremes y subió é mismo para ayudar no sólo a Rectina sino a muchos otros [...]. 10. El se apresuraba hacia el lugar del que otros huían y mantenía rumbo directo y derecho el timón hacia el peligro, libre de miedo hasta tal punto que dictaba o anotaba todas las fases de aquel mal y todos sus aspectos según los iba percibiendo con la vista.
11. A medida que las naves se acercaban, iban cayendo sobre ellas cenizas más densas y más calientes y más calientes y ya incluso trozos de piedra pómez y piedras calcinadas y partidas por el fuego; ya había un bajo fondo y las rocas desprendidas del monte hacían inaccesibles los litorales. Dudó un momento si retroceder, pero al punto le dijo al timonel que siguiera: “a los valientes les ayuda la fortuna”, dijo. “Pon rumbo a la casa de Pomponiano”. 12. Este se hallaba en Estabia, al otro lado del golfo (pues el mar llena la curvada costa que insensiblemente se cierra en círculo). Allí, aunque todavía no se hallaba cerca el peligro, se había visto que crecía y se aproximaba. Por eso, Pomponiano habñia cargado sus cosas en unas barcas dispuesto a huir, si el viento se hacía contrario. En ese momento a mi tío le condujo hasta allí un viento favorable. Abraza a su amigo, que se hallaba tembloroso, le consuela, le anima y para aliviar los temores de aquél con su propia tranquilidad ordena que le bajen en el baño y después de lavarse, se reclina a la mesa y cena alegre o, lo que es igual de meritorio, pareciendo que lo estaba.
13. Entretanto, desde muchos puntos de la cima del Vesubio relucían llamas muy grandes y altas columnas de fuego cuyo resplandor y claridad se avivaban en las tinieblas de la noche. Para atenuar los miedos, mi tío no dejaba de repetir que estaban ardiendo en su soledad las villas abandonadas y los fuegos encendidos dejados por los campesinos en la precipitación de su huida. Entonces él se acostó y descansó con un sueño no fingido [...]. 14. Pero el área desde el cual se accedía a la quinta se presentaba ya tan cubierta de cenizas y piedra pómez que, si se demoraban más en la casa, les iba a ser imposible la salida. Le despiertan y se unen a él Pomponiano y los otros que habían permanecido despiertos toda la noche. 15. Discuten en común si permanecer bajo techado o salir fuera. Los fuertes y frecuentes temblores de tierra agitaban las casas, que parecía que arrancadas de sus cimientos oscilaban en una dirección y en la otra. 16. Al aire libre temían la caída de fragmentos de piedra pómez, aunque ligera y porosa. Esta fue, sin embargo, la opción que les hizo tomar la comparación de los peligros [...] 17. [...] Se decidió acercarse a la costa y ver desde cerca si en ese momento era posible hacerse a la mar; ésta permanecía todavía encrespada y adversa. 18. Allí recostado sobre una sábana pidió agua fría dos veces y se la bebió. Después las llamas y el olor a azufre, mensajero del fuego, hicieron huir a unos y a é lle excitaron sobremanera. Apoyándose en dos de sus siervos se levantó, pero volvió a caer, según colijo asfixiado por el denso humo y con el corazón paralizado, pues lo tenía débil y estrecho por naturaleza, y a menudo sufría congestiones [...]. Su cadáver se encontró intacto, ileso y vestido tal y como había salido; el aspecto del cuerpo era más el de un dormido que el de un muerto.
L’episodi de la mort de Plini el Vell es data al 22 d’agost de l’any 79, quan aquest comptava amb 56 anys. [Q]
Obra[modifica]
Obres Varies[modifica]
Els anys més pròspers de la seva tasca literària es situen en el moment que treballava per Vespasiano, i és el moment on escriu “Historia Natural”, la seva gran obra mestre. De totes maneres, la seva producció va tenir lloc durant el llarg de la seva vida, no només en aquest moment. [L] La seva estància a Germania també va ser molt productiva, ja que va escriure obres diverses: dos volums de la biografia de Pomponio Segundo, general i poeta que tant protegí a Plini el Vell [Q] i 20 volums sobre les Guerres de Germania, són les més destacades [L], aquesta darrera creada mentre servia a l’exèrcit. [Q] Durant l’època de l’emperador Neró, escriu “Studiosus” la qual parla sobre la forma de l’orador, i una altra en la que parla sobre la llengua, la qual es troba dins de “Historia Natural”. [L]
"Història Natural"[modifica]
L’obra de Plini el Vell anomenada “Història Natural”, és l’obra més coneguda i més valorada de tota la seva carrera literària. És una obra extensa que conté 37 llibres, tant mateix, aquests són els que ens han arribat. És una obra d’estil desigual i de gran complicació, però alhora, interessant per el volum de dades que conté. [L]
Comença amb la descripció del món, els seus elements i la seva geografia (llibres 2-6). Seguidament, el llibre7 està dedicat a l’estudi de l’home, i a continuació, els llibres 8 fins el 19 tracten dels altres éssers vius, com els animals (8-11) i les plantes (12-19). Des del llibre 20 fins el 32 es parla d’alguns aspecte de medicina, i finalment, del 33 al 37 tracten sobre éssers inanimats, com per exemple, els metalls, els colors, i les pedres. [L]
En aquesta gran obra de l’antiguitat, Plini el Vell va dedicar temps a parlar de la història de l’art, apartats els quals es troben desenvolupats dins dels cinc últims llibres de “Història Natural”, és a dir, on es parla de metalls, pedres i colors. El sistema que utilitza és sempre el mateix, ja que en primer lloc explica i descriu el material en si, i després parla de la seva utilitat pel què fa a l’art, és a dir, com s’utilitzaven per fer art i les creacions que en surten. En aquests volums s’hi troba un conjunt interès el qual fa que es consideri el tractat de història de l’art més antic que ens ha arribat a nosaltres. [L]
Pel què fa als volums que tracten de la història de l’art:
Volum 33 En aquest volum s’hi expliquen els metalls. Menciona les seves propietats i els llocs on es poden trobar. També parla de l’or i de la plata, els quals servien per decorar estàtues en els temples antics, en objectes d’orfabreria, etc. Per tant, la importància de les civilitzacions antigues com és Egipte pren importància. [L]
Volum 34 En aquest volum s’hi parla del coure. Se’n mencionen les propietats i es parla de tota la història de l’estatuària en bronze. [L]
Volum 35 En aquest volum s’hi expliquen els colors i els minerals. Altra vegada es parla de les seves propietats i en fa una llarga explicació de la seva utilització. Això dóna pas a parlar dels primers inicis de la història de la pintura. [L]
Volum 36 En aquest volum s’explica el marbre i altres pedres, on es procedeix a parlar de la història de l’escultura i la descripció d’algunes obres arquitectòniques. És evident, que el tema fa referència als llocs geogràfics d’on procedeixen peces fetes amb els materials descrits, i per tant, no és rar que Grècia i Roma prenguin presència a l’obra. [L]
Aquest recopilatòri de dades tan enorme, comporta que molts cops, l’obra estigui basada en la còpia dels apunts i resums de l’autor, sense una elaboració del tema posterior. De totes maneres, degut als grans temes i àmbits que treballa, la Història Natural és i ha de ser una de les obres més ben considerades que ens han arribar des de l’antiguitat. [L]
Fonts de l'obra[modifica]
Una part important en tot l’aspecte del treball realitzat per Plini respecte la història de l’art, és saber-ne les seves fonts, els orígens d’on ell va poder extreure la informació o bé inspirar-se per crear la seva obra. Tals orígens s’atribueixen a tractats d’art antics, tots ells perduts. Per altra banda, si que ens ha arribat informació d’altres artistes que varen servir d’inspiració a l’autor, ja que ell mateix els esmenta en els seus índex. Algunes figures que li varen servir de referent per escriure el volum 34 varen ser: L Pisón, Antias, Verrio, Cornelio Nepote, Mesala Rufo, Boco, Julio Baso, entre molts altres. Aquest sistema de numeració d’autors també l’utilitza per deixar constància de les seves influències en la resta dels volums que componen “Història Natural”.
De totes maneres, els autors més importants els quals varen servir de font per a Plini el Vell són Jenócrates de Sición que se li atribueix la part de pintura i estatuària , Duris de Samos i Antígono de Cáristo els quals els hi correspon algunes anècdotes biogràfiques dels pintors o llegendes atribuïdes a obres. Això pel què fa els autors extrangers. I Licinio Murciano al que se li atribueix la inspiració a tots els artistes que provenien de la costa d’Asia Menor i les illes del voltant, seguit de Pasíteles de Nàpols i Varrón, entre els autors llatins. Per altre banda, Plini menciona a homes analistes, historiadors i escriptors llatins com Valerio Antias, Cornelio Nepote o Anio Fetial, els quals els té en compte en els seus índexs.
Edicions posteriors de "Història Natural[modifica]
Plini el Vell com a influència[modifica]
Bibliografia[modifica]
--Kippelboy (disc.) 06:20, 12 maig 2014 (CEST)
Avís per edició - Plini el Vell[modifica]
Hola bona tarda, et puc recomanar que posis la plantilla de modificació dalt de tot de l'article que estàs editant, Plini el Vell, tan sols has d'escriure {{Modificant}} en allà per avisar a la resta d'usuaris i lectors que s'està editant l'article durant el temps que l'edites. És un consell útil per al bon ús de la viquipèdia donar a conèixer el que s'està fent i més quan s'està canviant constantment un article, com aquest. Bona feina, salutacions.--Manlleus (disc.) 19:29, 14 maig 2014 (CEST)
Hola, sobre l'article que estas creant, suposo que has vist que he fet un parell de retocs. La plantilla {{commonscat}} sempre va al final (Juntament amb les altres d'enllaços entre projectes). També va al final el codi {{ORDENA: blablabla}} (Tot i que sé que l'ha posat un bot) juntament amb la plantilla {{AD}} (Que també ha posat un bot). L'error que et sortia de les etiquetes <ref> era degut a que has de posar al final de l'article el codi {{referències}} o <references/> (Et recomano el primer). Bé, gràcies per col·laborar a la Viqipèdia, i per a qualsevol dubte, ja ho saps!--Unapersona (Sóc tot orelles!) 19:37, 14 maig 2014 (CEST)