Uta Frith

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaUta Frith

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(cs) Uta Aurnhammer Modifica el valor a Wikidata
25 maig 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Rockenhausen Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) Tradueix - doctorat (1966–1968)
Institute of Psychiatry, Psychology and Neuroscience (en) Tradueix - master (1965–1966)
Universitat del Sarre - llicenciatura (1961–1965)
King's College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiNeil O'Connor i Beate Hermelin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAutisme, dislèxia i psicologia cognitiva Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòloga, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMedical Research Council (1968–2006)
University College de Londres (1968–2006) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralSimon Baron-Cohen, Tony Attwood, Margaret J. Snowling, Francesca Happé (oc) Tradueix i Ami Klin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeChris Frith Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc websites.google.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4470685 Twitter (X): utafrith Modifica el valor a Wikidata

Uta Frith (n. 25 de maig de 1941) és una psicòloga del desenvolupament que treballa en l'Institut de Neurociencia Cognitiva a l'University College de Londres. Pionera en la recerca de l'autisme i la dislèxia. El seu llibre Autisme. Cap a una explicació de l'enigma és, en paraules d'Ángel Rivière, un clàssic en aquest tema.[1] A ella es deu la primera traducció completa a l'anglès de l'article de Hans Asperger de 1944.[2]

Des de l'àmbit de la psicologia cognitiva ha realitzat aportacions fonamentals a la disciplina de la neurociència per aprofundir en la recerca dels trastorns de l'espectre autista (TEA). Entre ells, podem explicar l'aplicació del concepte de teoria de la ment a l'estudi de l'autisme, juntament amb Simon Baron-Cohen i Alan Leslie.[3] Aquesta teoria intenta explicar la deficiències que presenten les persones autistes en la comunicació i la cognició social.

El 1989 va formular la teoria de la coherència central feble, per explicar la dificultat de les persones amb trastorns de l'espectre autista per captar els estímuls i el discurs de forma global. Aquesta teoria serà posada a prova per Joliffe i Baron-Cohen en una recerca sobre adults autistes i persones Asperger.

Referències[modifica]

  1. Rivière, A. (2001). Autismo. Orientaciones para la intervención educativa. Madrid: Trotta.
  2. Frith, Uta (1991). Autism and Asperger Syndrome.Nova York: Cambridge Universiry Press. Pp. 37-92.
  3. Baron-Cohen, S., Leslie, A. & Frith, U. (1985). Does the autistic children have a theory of mind? Cognition, 21, 37-46.