Víctor Gómez Pin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVíctor Gómez Pin
Nom original(es) Víctor Gómez Pin
(ca) Víctor Gómez Pin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLa Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat del País Basc
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lloc webvictorgomezpin.net Modifica el valor a Wikidata

Víctor Gómez Pin (Barcelona, 1944) és un filòsof català.[1] Ha estat professor a les Universitat de Dijon, de París, del País Basc i a l'Autònoma de Barcelona. El punt de partida de la seva filosofia és l'obra de Plató i Aristòtil. Als darrers temps s'ha interessat per temes d'epistemologia i de filosofia de les matemàtiques.[2]

Va guanyar el Premi Anagrama d'Assaig l'any 1989 i, l'any 2006, va ser guardonat amb el Premi Espasa d'Assaig pel seu llibre Entre lobos y autómatas.[3]

Publicacions[modifica]

  • El piscoanálisis. Justificación de Freud (1988)
  • La dignidad: Lamento de la razón repudiada (1995)
  • Descartes. La exigencia filosófica (1996)
  • La tentación pitagórica (1998)
  • Los ojos del murciélago, vidas en la caverna global (2000)
  • Ciencia de la lógica y lógica del sueño (2002)
  • El hombre, un animal singular (2005)
  • Tauromaquia, otra forma de comunicar (2006)
  • Entre lobos y automatas (2006)
  • ¿Qué nos falta para ser felices? (2006)
  • Filosofia, interrogaciones que a todos conciernen (2008)
  • La tentación pitagórica (2010)
  • La mirada de Proust: redención y palabra (2012)
  • Reducción y combate del animal humano (2014)[4]
  • Descartes: la exigencia filosófica (2014)
  • Pitágoras: en la infancia de la filosofía (2019)
  • Tras la física. Arranque jónico y renacer cuántico de la filosofía (2019)[5]
  • El honor de los filósofos. Barcelona: Acantilado, 2020. ISBN 978-84-17902-29-2.[6]

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Carme Riera Guilera
La Escuela de Barcelona
Premi Anagrama d'Assaig
1989
Succeït per:
Josep Maria Colomer
El arte de la manipulación política
Precedit per:
Irene Lozano Domingo
Lenguas de guerra
Premi Espasa d'Assaig
2006
Succeït per:
Albert Boadella i Oncins
Adiós Cataluña. Crónicas de amor y de guerra