Vapor Pizarro (1851)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Drassana | Cadis |
|---|---|
| Lloc de producció | Arsenal de la Carraca  |
País de registre
| |
| Historial | |
| Avarament | 29 juny 1851 |
Propietari/s
| |
Operador/s
| |
.svg&lang=ca){kind=small} | |
| 1851 – 11 de setembre de 1878 | |
| Propietari | Armada espanyola |
| Destí | naufragi per tempesta |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | Vaixell de paletes |
| Classe | classe Colón |
| Desplaçament | 1.080 t |
| Eslora | 57,78 m |
| Mànega | 9,48 m |
| Calat | 4,20 m |
| Propulsió | 2 calderes 350 Cv. nominals 600 Cv. indicats |
| Velocitat | 9 kn |
| Tripulació | 147 |
| Capacitat | 360 t de carbó |
| Característiques militars | |
| Armament | 2 canons llisos de 200 mm 4 canons ratllats de 160 mm |
El Vapor de rodes Pizarro va ser un vaixell amb buc de fusta i propulsió mitjançant dues rodes de paleta laterals de l'Armada Espanyola, construït a Cadis a mitjans de 1851, i que va prestar servei fins a 1878. Poc després d'entrar en servei, Tenint com a comandant el 1856 en Jacobo de Mac-Mahón y de Santiago va formar part de la divisió del general Herrera que es trobava a les costes del Marroc i Llevant i va actuar en diverses ocasions com escorta del iot real. A mitjans del 1860 va formar part de la divisió del general Rubalcaba, a l'Havana, on participa en operacions contra Mèxic entre 1861 i 1862. El 1870, fou destinat a Puerto Rico, i el 1878 se li ordena tornar a la península per a efectuar reparacions. Després recalar a São Tomé i les Illes Açores per reposar carbó, va emprendre la seva última singladura. L'11 de setembre de 1878, el fort onatge i la tempesta van danyar seriosament el buc i l'aigua va inundar el vaixell, sense que les bombes de buidatge poguessin evitar-ne l'enfonsament. Després d'ordenar el seu comandant abandonar el vaixell, la tripulació va ser rescatada pel Clíper italià Carlo Frugoni.