Vespa orientalis
 Vespa orientalis pol·linitzant Drimia maritima | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Hymenoptera |
| Família | Vespidae |
| Gènere | Vespa |
| Espècie | Vespa orientalis  Linnaeus, 1771 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Vespa jurinei
|
| Subespècies | |
| Distribució | |
Vespa orientalis és una espècie d'himenòpter apòcrit de la família dels vèspids (Vespidae). És originària del sud-est d'Europa fins a l'Àsia central i nord-est d'Àfrica i ha estat introduïda a diverses parts del món.[1][4] Se n'ha descrit la presència incidental a València[5] i Barcelona.[6]
Fa el seu niu sota terra i es comunica usant vibracions.[7] Té una banda groga en la seva cutícula (exoesquelet) que li permet captar la llum solar per a generar un petit potencial elèctric i energia.[8] Són plagues importants de l'abella de la mel. El seu fibló pot ser dolorós i algunes persones en són al·lèrgiques.[9] La seva alimentació és variada i inclou la fruita i la carronya.
Morfologia[modifica]
L'adult de la vespa oriental té dos parells d'ales i el seu cos mesura 25 a 35 mm de llargada.[1] La reina és més grossa que els mascles i les obreres. Vespa orientalis és de color marró vermellós i té bandes grogues gruixudes a l'abdomen i taques grogues al cap entre els ulls. Els mascles tenen un nombre diferent de segments (13) en les antenes que en el cas de les femelles són 12.
_01.jpg)
V. orientalis té una morfologia similar a Vespa crabro i no s'ha de confondre amb Vespa mandarinia d'Àsia oriental.[10][11]
Captació d'energia solar[modifica]
La majoria de les vespes són més actives a principi del matí, però la vespa oriental és l'única que mostra un màxim d'activitat al migdia.[8] Les vespes orientals excaven els seus nius subterranis traient la terra amb les seves mandíbules .[8] L'excavació està correlacionada amb la insolació (energia solar). Com més insolació més activa és la vespa oriental.[8] Aquest comportament durant el dia és possible pel fet que Vespa orientalis amb la seva cutícula és capaç de recollir l'energia solar.[8] Aquesta cutícula conté el pigment groc anomenat xantopterina i melanina. Hi ha molta recerca científica sobre aquest aspecte.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 USAPHC Entomological Sciences Program. «Oriental hornets». U.S. Army Public Health Command. Arxivat de l'original el 24 d'agost 2014. [Consulta: 24 setembre 2014].
- ↑ «Oriental hornet». Dieter Kosmeier, 13-06-2014. [Consulta: 23 setembre 2014].
- ↑ Archer ME «Taxonomy, distribution and nesting biology of Vespa orientalis L. (Hym., Vespidae)». Entomologist's Monthly Magazine, 138, 1998, pàg. 45–51.
- ↑ Dvorak, Libor «Oriental Hornet Vespa orientalis Linnaeus, 1771 found in Mexico». Entomological Problems, 36, juny 2006, pàg. 80. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2013 [Consulta: 24 setembre 2014].
- ↑ C. Pradera, Detectada avispa oriental (Vespa orientalis) en la ciudad de Valencia, desinsectador.com, Barcelona, 07-07-2013
- ↑ Retirado el primer nido de avispa oriental detectado en Catalunya con 200 insectos dentro., elperiodico.com, 10 de setembre del 2022. 12:11
- ↑ Ishay J, Motro A, GITTER S, and Brown N «RHYTHMS IN ACOUSTICAL COMMUNICATION BY THE ORIENTAL HORNET, VESPA ORIENTALIS». Animal Behavior, 22, 1974, pàg. 741–744. DOI: 10.1016/s0003-3472(74)80026-6 [Consulta: 25 setembre 2014].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Plotkin, Hod, Zaban, et al. «Solar energy harvesting in the epicuticle of the oriental hornet (Vespa orientalis)». Naturwissenschaften, 97, 12, 2010, pàg. 1067–1076. DOI: 10.1007/s00114-010-0728-1. PMID: 21052618.
- ↑ Abdel-Ghany GM, Zalat SM, Abo-Ghalia AH, Semida FM «VARIATION OF VENOM AND THORACIC MUSCLE PROTEINS OF VESPA ORIENTALIS POPULATIONS IN RELATION TO GEOGRAPHICAL ISOLATION IN SOUTHERN SINAI PROTECTORATES, EGYPT». Egyptian Journal of Natural Toxins, 6, 1, gener 2009, pàg. 16–32. Arxivat de l'original el 13 de novembre 2014 [Consulta: 25 setembre 2014].
- ↑ The Global Biodiversity Information Facility. «Vespa orientalis Linnaeus, 1771», 01-06-2013. [Consulta: 25 setembre 2014].
- ↑ International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. «The IUCN Red List of Threatened Species», Version 2014.2. [Consulta: 25 setembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Archer ME «Taxonomy, distribution and nesting biology of Vespa orientalis L. (Hym., Vespidae)». Entomologist's Monthly Magazine, 138, 1998, pàg. 45–51.
