Vicenç Artigas i Albertí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 abril 1876  Barcelona |
| Mort | 1963 (86/87 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Artistes relacionats | Emili Blanch i Roig |
Vicenç Artigas i Albertí (Barcelona, 18 d'abril de 1876 -maig de 1963) fou un arquitecte del qual se'n sap poca cosa, amb quatre obres destacades al cementiri de Lloret de Mar.
Era fill de Josep Artigas i Ramoneda (+1911) natural de Barcelona i arquitecte de professió i de Cristina Albertí i Mataró (+1930) natural de Lloret de Mar.[1][2]
Casat amb Rosa Riera varen ser pares del metge Vicenç Artigas i Riera. Es va titular com a arquitecte l'any 1900, segons consta a l'Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, de la que n'era membre des del 1908. Va ser professor de la Escuela de Artes y Oficios Artísticos y Bellas Artes de Barcelona (Llotja).[3] Els treballs d'aquest són escassament coneguts i les obres que es troben ressenyades en un o altres tipus de publicacions només ofereixen de manera molt puntual el registre del que pogué ser la seva activitat.[4] En el cementiri de Lloret va fer el Panteó Cabañas, l'Hipogeu Carreras, l'Hipogeu Durall i Maig i l'Hipogeu Pujol i Masferrer. Són quatre sepulcres que formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[4]
També va fer la nova seu social de La España Industrial a la plaça d'Urquinaona. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1923 i caporal del Sometent de Sarrià.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Doña Cristina Albertí y Mataró». La Vanguardia, 01-03-1930, pàg. 2.
- ↑ «esquela de l'arquitecte Joseph Artigas y Ramoneda». La Vanguardia, 30-12-1911, pàg. 1.
- ↑ AAVV. Memoria de la Escuela de artes y oficios artísticos y bellas artes. 1924-1925 (en castellà). 1926a ed.. Barcelona: Escuela de artes y oficios artísticos y bellas artes, 1926, p. 18.
- ↑ 4,0 4,1 «Panteó Cabañas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 novembre 2014].
- ↑ Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 110. ISBN 978-84-9850-461-3.