Virtuosos de Fontainebleau
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Escenògraf | Jordi Albert |
| Dissenyador de la il·luminació | Pere Anglada |
| Dissenyador de so | Jordi Costa |
| Efectes especials | Santi Arisa |
| Productor | Els Joglars |
| Estrena | |
| Estrena | 28 d'octubre de 1985 |
| Teatre | Aula de Cultura |
| Ciutat | Alacant |
| Direcció | Albert Boadella |
| Altres | |
| Lloc web | Virtuosos de Fontainebleau al web dels Joglars |
Virtuosos de Fontainebleau és un muntatge teatral d'Els Joglars que fou estrenat a l'Aula de Cultura d'Alacant el 28 d'octubre de 1985. Albert Boadella va definir l'obra com una Contracarmen a partir d'una visió tòpica sobre els francesos.[1] El març de 1986 fou estrenada a Madrid.[2]
Argument[modifica]
Es tracta de la història en tres actes d'un concert d'agermanament europeu entre França i Espanya aran de l'entrada d'aquesta última a la Comunitat Econòmica Europea. Una orquestra i el seu públic protagonitzen un concert complicat per un seguit de malentesos que gràcies a dos personatges benintencionats però desafortunats, un delegat de la Generalitat de Catalunya i un tramoista andalús, acaben per espatllar la gala i obren un conflicte entre l'orquestra i el públic en el que pretén ser una sàtira sobre l'Europa de les Comunitats. És considerada una de les elaboracions paròdiques més arriscades del grup.[3] Una de les seves escenes finals, en la que apareix el ball d'una jota entre Jordi Pujol i la Mare de Déu del Pilar va provocar les crítiques d'un grup ultradretà i de l'arquebisbe de Saragossa quan fou estrenada a Saragossa l'agost de 1986.[4]
Actors[modifica]
- Jesús Agelet - Alain Busnel (flauta)
- Pep Armengon - Lucien Bleziot (Contrabaix)
- Gilbert Bosch - Marcel Kleber (violí)
- Jaume Collell - Gaston Lefebre (clavicèmbal)
- Ramon Fontserè - Michel de Valmenier (fagot)
- Santi Ibáñez - Antonio Rosales
- Maribel Rocatti - Monique Colins (viola)
- Clara del Ruste - Margon Reverdin (violoncel)
- Xevi Vilà _ Salvador Montanyà
Referències[modifica]
- ↑ Els Joglars estrenan en Valencia su última obra, El País, 6 de novembre de 1985
- ↑ De la ironía a la fiesta, El País, 3 de març de 1986
- ↑ La dramatúrgia escrita de la companyia Els Joglars: anàlisi dels textos produïts per als espectacles creats en el període 1970-2000 (d'El joc a Daaalí) p. 179-181
- ↑ El arzobispo de Zaragoza critica la obra 'Los virtuosos', de Els Joglars, El País, 4 d'agost de 1986