Viteïta
 Viteïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pd₅InAs |
| Localitat tipus | Borehole 1818, dipòsit de Monchetundra, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,99 Å; c = 6,98 å Å |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | p4/mmm |
| Color | blanc rosat brillant |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2019-040 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Vit |
| Referències | [1] |
La viteïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom del riu Vite, que flueix a prop de la localitat tipus.
Característiques[modifica]
La viteïta és un arsenur de fórmula química Pd₅InAs. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019. Cristal·litza en el sistema tetragonal.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del departament de Ciències de la Terra del Museu d'Història Natural de Londres (Anglaterra), amb el número de registre: bm 2019,4.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al borehole 1818 del dipòsit de Monchetundra, a l'óblast de Múrmansk (Rússia), on es troba en forma de grans euèdrics d'entre 0,5-10 μm de diàmetre, fent intercreixements amb altres minerals del grup del platí. En aquest indret, l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral, es troba associada a hollingworthita, zvyagintsevita, irarsita, tulameenita, calcocita, goethita i covel·lita.