Vol Avianca 203
| ||||
| ||||
| Tipus | accident aeri causat per bomba  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 27 novembre 1989 | |||
| Localització | Bogotà (Colòmbia) | |||
| Estat | Colòmbia | |||
| Aeronau | Boeing 727 | |||
| Punt de sortida | Aeroport Internacional El Dorado (Colòmbia) | |||
| Punt d'arribada | Alfonso Bonilla Aragón International Airport (Colòmbia) (en)  | |||
| Gestor/operador | Avianca | |||
| Causa | bomba | |||
| Morts | 107 | |||
| Ferits | 0 | |||
| Nombre de supervivents | 0 | |||
El vol Avianca 203 era un vol interior colombià entre l'aeroport internacional El Dorado de Bogotà i l'aeroport internacional Alfonso-Bonilla-Aragón de Cali.
El 27 de novembre de 1989, el Boeing 727, número HK 1803 de la companyia colombiana Avianca, va ser destruït en ple vol pretesament per una bomba i cau a prop de Soacha, al departament de Cundinamarca. Dels 101 passatgers i 6 membres de tripulació, no hi va haver cap supervivent. Tres persones van morir igualment a terra per les restes de l'avió.[1]
L'aparell s'havia enlairat de l'aeroport de Bogotà feia 5 minuts i volava a 794 km/h quan l'avió va esclatar.
Investigació[modifica]
L'atemptat del vol 203 és l'atac criminal més homicida durant els decennis de violència a Colòmbia Pablo Escobar, cap del Càrtel de Medellín, va patrocinar l'atemptat, esperant que mataria el candidat a l'elecció presidencial de 1990 César Gaviria. Tanmateix, Gaviria no era a l'avió i va ser finalment elegit president de Colòmbia.[2]
Malgrat la versió oficial, segons El Espectador, César Gaviria no era a la llista dels passatgers del Vol 203 i no tenia la intenció d'anar a Cali aquell dia.[3]
Contra-investigació[modifica]
Una investigació publicada pel periòdic colombià El Espectador suggereix que el vol no va ser destruït per una bomba, teoria sostinguda per historiadors i periodistes des de 1989, sinó per una fallada mecànica.[4] Segons aquest diari, l'explosió va ser causada per una bomba de carburant defectuosa a l'interior d'un dipòsit mentre la investigació realitzada pels serveis oficials va ser incompleta i no va tenir en compte detalls essencials, com el reconeixement rigorós de les víctimes i la identitat suposada dels atacants.[5][6][7]
Referències[modifica]
- ↑ «Reportatge als 20 anys de l'atentat».
- ↑ Bowden, Mark, 1951-. Killing Pablo : the hunt for the world's greatest outlaw. 1st ed. Nova York: Atlantic Monthly Press, 2001, p. 81. ISBN 0-87113-783-6.
- ↑ «Avianca 203, la historia que nunca nos contaron». www.elespectador.com. Arxivat de l'original el 2016-12-03. [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «Avianca 203, la historia que nunca nos contaron». www.elespectador.com. Arxivat de l'original el 2016-12-05. [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «Avianca 203, la historia que nunca nos contaron». www.elespectador.com. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «Avianca 203, la historia que nunca nos contaron». www.elespectador.com. Arxivat de l'original el 2016-12-04. [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «Avianca 203, la historia que nunca nos contaron». www.elespectador.com. Arxivat de l'original el 2016-12-03. [Consulta: 22 juny 2020].