XVII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà)
| Tipus | infanteria  |
|---|---|
| Data de lleva | 30 d'abril de 1938 |
| Dissolució | 27 de març de 1939 |
| País | .svg){kind=small} Segona República Espanyola |
| Branca |  Exèrcit Popular de la República |
| Comandants | |
| Oficials destacats | Carlos García Vallejo |
| Guerres i batalles | |
| Guerra Civil espanyola | |
El XVII Cos d'Exèrcit va ser una formació militar pertanyent a l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola. Va arribar a operar inicialment al front del Nord, format per tropes del front asturià. Seria recreat novament en 1938, i participà en les batalles de Llevant i Peñarroya.
Historial[modifica]
La unitat va ser creada el 6 d'agost de 1937 a partir de la militarització de l'antic III Cos d'Exèrcit asturià.[1] Va quedar sota el comandament del tinent coronel Javier Linares Aranzabe,[n. 1] comptant amb el comandant de carabiners Claudio Martín-Barco Huertas com a cap d'Estat Major i amb el socialista Avelino Roces Cortina com a comissari.[1] El XVII Cos va arribar participar en la batalla de Santander, sofrint pèrdues significatives. De cara a la ofensiva d'Astúries la unitat comptava amb 35000 homes, 600 metralladores i 150 peces d'artilleria.[3] Les forces republicanes a Astúries van resistir fins a finals d'octubre, quan el front es va esfondrar.
La unitat va ser recreada en la primavera de 1938, composta per les divisions 51a, 52a i 53a i dependent del Grup d'Exèrcits de la Regió Central (GERC).[4] El 5 de maig el comandament de la formació va ser lliurat al tinent coronel Carlos García Vallejo.[1][5] En els seus inicis la unitat va estar en fase de formació en la zona centre, a partir de nous reclutes. El XVII Cos d'Exèrcit prendria part en la campanya de Llevant,[6] al front de la qual front va ser enviat per a resistir l'ofensiva franquista que pretenia prendre València. Agrupant les divisions 19a, 25a i 40a,[7] la formació va ocupar les seves posicions en el sector terolenc de Gaibiel-Caudiel.[8] Inicialment el XVII Cos va resistir les envestides enemigues, que tractaven d'encerclar-lo en l'anomenada «bossa de Caudiel».[9] La pressió enemiga, no obstant això, va acabar provocant que el 14 de juliol rebés ordres de retirar-se, la qual cosa va suposar la caiguda de Mora de Rubielos i la Serra del Toro; no obstant això, sota la cobertura del XXII Cos d'Exèrcit —que va llançar potents contraatacs—, va poder retirar-se ordenadament fins a aconseguir les posicions defensives de la línia XYZ.[10] Després del començament de la batalla de l'Ebre es va estabilitzar la situació en Llevant.
Al començament de 1939 el XVII Cos, que llavors agrupava les divisions 19a, 64a i 73a, es trobava desplegat en terres de Jaén.[11] Estava previst que prengués part en la prevista ofensiva republicana al front d'Extremadura-Còrdova. Va intervenir en la batalla de Peñarroya,[12] actuant en l'exterior de la bossa republicana.
Cap al final de la contesa el XVII es trobava situat en reserva.[13] García Vallejo va arribar a donar suport al cop de Casado,[14] si bé la seva unitat no va prendre part en cap combat. La unitat es va autodissoldre en els últims dies de la guerra, al març de 1939.
Comandaments[modifica]
- Comandants
- tinent coronel Carlos García Vallejo;
- Comissaris
- Caps d'Estat Major
- coronel d'infanteria Narciso Sánchez Aparicio;[16]
- major de milícies Feliciano Romero Aparicio;
- tinent coronel d'infanteria Ángel García Rollán;[1]
- comandant d'infanteria Ricardo de Luis Calduch;
Ordre de batalla[modifica]
| Agost de 1937 | Exèrcit del Nord | 59a, 60a, 61a i 62a | Astúries |
| 30 d'abril de 1938 | Reserva del GERC | 51a, 52a i 53a | Reserva general |
| 4 de juliol de 1938 | Exèrcit de Llevant | 19a, 25a i 40a | Llevant |
| 21 de juliol de 1938 | Exèrcit de Llevant | 19a, 25a, 40a i 65a | Llevant |
| 19 d'agost de 1938 | Exèrcit de Llevant | 40a, 25a i 19a | Reserva |
| 31 d'octubre de 1938 | — | 19a i 64a | Reserva general |
| Novembre de 1938 | — | 19a, 25a i 64a | Reserva general |
| Gener de 1939 | Reserva del GERC | 19a, 64a i 73a | Còrdova |
Notes[modifica]
- ↑ El tinent coronel Linares havia manat el III Cos d'Exèrcit asturià.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Engel, 1999, p. 191.
- ↑ Engel, 1999, p. 197.
- ↑ Thomas, 1976, p. 785.
- ↑ Martínez Bande, 1981, p. 168.
- ↑ Alpert, 2013, p. 334.
- ↑ Beevor, 2006, p. 486.
- ↑ Martínez Bande, 1977, p. 290.
- ↑ Martínez Bande, 1985, p. 40.
- ↑ Bahamonde Magro i Cervera Gil, 2000, p. 304.
- ↑ Bahamonde Magro i Cervera Gil, 2000, p. 375.
- ↑ Alpert, 2013, p. 111.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 187.
- ↑ de Paz Sánchez, 2004, p. 391.
Bibliografia[modifica]
- Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939. Cambridge University Press, 2013.
- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República. Ediciós do Castro, 1989.
- Bahamonde Magro, Javier. Así terminó la guerra de España. Madrid: Marcial Pons, 2000. ISBN 9788495379092.
- Beevor, Antony. The Battle for Spain. The Spanish Civil War, 1936-1939. Londres: Penguin Books, 2006.
- de Paz Sánchez, Manuel. Militares masones de España: diccionario biográfico del siglo XX. UNED Alzira-Valencia, 2004.
- Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. ISBN 84-922644-7-0.
- Martínez Bande, José Manuel. La ofensiva sobre Valencia. Madrid: Editorial San Martín, 1977.
- Martínez Bande, José Manuel. La batalla de Pozoblanco y el cierre de la bolsa de Mérida. Madrid: Editorial San Martín, 1981.
- Martínez Bande, José Manuel. El Final de la guerra civil. Madrid: Ed. San Martín, 1985.
- Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0.
- Thomas, Hugh. Historia de la Guerra Civil Española. Barcelona: Círculo de Lectores, 1976. ISBN 84-226-0874-X.
| Regulars | |
|---|---|
| Altres | |
| Agrupacions i exèrcits | |
