X Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya
| ||||
Tipus | cerimònia de premi | |||
---|---|---|---|---|
Data | 3 febrer 1992 | |||
Número d'edició | 10 | |||
←IX XI → | ||||
Localització | Cinema Urgell (Barcelonès) | |||
Estat | Espanya | |||
Conferit per | Departament de Cultura | |||
Els X Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya foren convocats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1992. Aquests premis tenien la doble missió d'estimular la quantitat i abonar la normalització lingüística, a part dels ajuts institucionals que rebien totes les pel·lícules fetes per productores de cinema catalanes. Es van concedir un total de 12 premis amb dotació econòmica, per 12.500.000 pessetes, i un extraordinari sense dotació econòmica. A més, es concediren conjuntament els Premis de Videografia de la Generalitat per tal de fomentar la producció videogràfica en català, amb un total de 4 premis dotats amb 3.000.000 pessetes.[1]
La cerimònia d'entrega dels premis va tenir lloc el 3 de febrer de 1992 al cinema Urgell de Barcelona.
Guardons[modifica]
Cinematografia[modifica]
Categoria | Premiat | Premi |
---|---|---|
Premi al millor llargmetratge | El llarg hivern de Jaime Camino Vega de la Iglesia | 5.000.000 ptes |
Premi al millor curtmetratge | La musa en relleu de Àrea de Perfeccionament Tecnològic |
1.000.000 pts |
Premi a la distribuïdora que més ha contribuït a la difusió del cinema en català |
Profilmar SA | 1.000.000 pts |
Premi a la millor sala exhibidora de Catalunya que més ha contribuït a la promoció del cinema en català |
Cinemes Urgell de Mollerussa | 1.000.000 pts |
Premi al millor director | Antonio Chavarrías per Manila | 500.000 pts |
Premi al millor tècnic | Llorenç Miquel i Carpi per La Banyera | 500.000 pts |
Juan Marsé, Jaime Camino, Nicolas Bernheim, Romà Gubern i Manuel Gutiérrez Aragón per El llarg hivern |
500.000 pts | |
Albert Guinovart per El llarg hivern | 500.000 pts | |
Premi al millor actor la veu del qual no ha estat doblada en versió catalana |
Àlex Casanovas per Manila | 500.000 pts |
Premi a la millor actriu la veu del qual no ha estat doblada en versió catalana |
Mercè Lleixà per Què t'hi jugues, Mari Pili? | 500.000 pts |
Premi al millor actor o actriu secundari la veu del qual no ha estat doblada en versió catalana |
Amparo Moreno per Què t'hi jugues, Mari Pili? | 500.000 pts |
Premi a la millor contribució personal o col·lectiva que incrementi el patrimoni cinematogràfic de Catalunya |
Josep Porter i Moix | 500.000 pts |
Premi al cine-club que s'hagi destacat en la seva tasca de formació |
Cineclub Associació Cultural de Granollers | 500.000 pts |
Premi extraordinari | Alfredo Matas | - |
Videografia[modifica]
Categoria | Premiat | Premi |
---|---|---|
Al productor del millor videograma en català de creació lliure | Teresa Picazo per La memòria | 1.000.000 ptes |
Al productor del millor videograma en català creat per encàrrec | El·lipsi Produccions SCP per Mai no és tard |
1.000.000 pts |
Millor realitzador | Joan Pueyo per Contorsionista | 500.000 pts |
Millor treball tècnic o artístic | Joan Font per Jocs Paralímpics | 500.000 pts |
Referències[modifica]
- ↑ Els Premis de Cinematografia i Videografia de la Generalitat Arxivat 2020-06-05 a Wayback Machine. a la pàgina 255 la Memòria del Departament de Cultura de la Generalitat 1988