XI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya

Plantilla:Infotaula esdevenimentXI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya
Imatge
Ventura Pons, premi al millor director
Map
 41° 22′ 54″ N, 2° 09′ 45″ E / 41.3816842°N,2.1625658°E / 41.3816842; 2.1625658
Tipuscerimònia de premi Modifica el valor a Wikidata
Data22 febrer 1993 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició11 Modifica el valor a Wikidata
X
XII
LocalitzacióGran Cine Bohemia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Conferit perDepartament de Cultura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: ev0001615/1993 Modifica el valor a Wikidata

Els XI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya foren convocats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 1993. Aquests premis tenien la doble missió d'estimular la quantitat i abonar la normalització lingüística, a part dels ajuts institucionals que rebien totes les pel·lícules fetes per productores de cinema catalanes. Es van concedir un total de 12 premis amb dotació econòmica, per 12.500.000 pessetes, i un extraordinari sense dotació econòmica. A més, es concediren conjuntament els Premis de Videografia de la Generalitat per tal de fomentar la producció videogràfica en català, amb un total de 4 premis dotats amb 3.000.000 pessetes.[1]

La cerimònia d'entrega dels premis va tenir lloc el 22 de febrer de 1993 al Cine Florida de Barcelona després de la preestrena de Monturiol, el senyor del mar de Ventura Pons. El jurat era presidit pel director general de Promoció Cultural, Jaume Serrats i Ollé i en formaven part Loris Omedes, Llorenç Miquel, Paco Camino, Josep Minguell i Cardenyes, Jaume Campreciós, Lluís Bauxell, Lluís Josep Comeron i Martín, Pepe Nieves, Valentí Sallas i Antoni Kirchner.[2]

Guardons[modifica]

Cinematografia[modifica]

Categoria Premiat Premi
Premi al millor llargmetratge La febre d'or de Gonzalo Herralde 5.000.000 ptes
Premi al millor curtmetratge Intrepidíssima
de Marta Balletbò-Coll
1.000.000 pts
Premi a la distribuïdora que més ha contribuït
a la difusió del cinema en català
Profilmar SA 1.000.000 pts
Premi a la millor sala exhibidora de Catalunya que més ha
contribuït a la promoció del cinema en català
Cinema Foment de Mataró 1.000.000 pts
Premi al millor director Ventura Pons per Aquesta nit o mai 500.000 pts
Premi al millor tècnic Llorenç Soler per La febre d'or i
L'última frontera
500.000 pts
Consol Tura i Soteras per La febre d'or 500.000 pts
Manuel Camp per L'última frontera 500.000 pts
Premi al millor actor la veu del qual
no ha estat doblada en versió catalana
Enric Arredondo per La febre d'or 500.000 pts
Premi a la millor actriu la veu del qual
no ha estat doblada en versió catalana
Rosa Maria Sardà per La febre d'or 500.000 pts
Premi al millor actor o actriu secundari la veu
del qual no ha estat doblada en versió catalana
Mònica López per Aquesta nit o mai
La febre d'or
500.000 pts
Premi a la millor contribució personal o col·lectiva que
incrementi el patrimoni cinematogràfic de Catalunya
Sefa Ponsatí i Brancós 500.000 pts
Premi al cine-club que s'hagi destacat
en la seva tasca de formació
Cineclub d'Olot 500.000 pts
Premi extraordinari Jaume Figueras -

Videografia[modifica]

Categoria Premiat Premi
Al productor del millor videograma en català de creació lliure Pedro Ballesteros i Díaz per Mira al terra 1.000.000 ptes
Al productor del millor videograma en català creat per encàrrec Ovideo TV
per El pavelló de la República
1.000.000 pts
Millor realitzador Manuel Huerga per Variacions Gould 500.000 pts
Millor treball tècnic o artístic Joan Pueyo per Maria Muñoz 500.000 pts

Referències[modifica]

  1. Els Premis de Cinematografia i Videografia de la Generalitat Arxivat 2020-06-07 a Wayback Machine. a la pàgina 201 la Memòria del Departament de Cultura de la Generalitat 1988
  2. "La febre d'or" gana cinco de los premios de la Generalitat, La Vanguardia, 23 de febrer de 1993

Vegeu també[modifica]