Aquesta nit o mai
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Ventura Pons i Sala  |
| Protagonistes | |
| Producció | Ventura Pons i Sala |
| Guió | Joan Barbero |
| Música | Carles Cases i Pujol |
| Fotografia | José García Galisteo |
| Muntatge | Emilio Ortiz |
| Productora | Els Films de la Rambla, S.A Idea S.A Antena 3 |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 30 gener 1992 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | català castellà |
| Color | en color |
| Recaptació | 208.786,53 € |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica |
    | |
Aquesta nit o mai és una pel·lícula espanyola de comèdia d'embolics del 1992 dirigida per Ventura Pons, basada en l'obra de teatre l'obra de teatre 20x20, de Joan Barbero i inspirada en El somni d'una nit d'estiu de William Shakespeare. Ha estat doblada al català.[1][2] Fou ben acollida per la crítica que la va considerar una comèdia sense pretensions amb una enreda ben tramada, bons diàlegs i vestuari, i uns actors creïbles.[3]
Sinopsi[modifica]
En una revetlla de Sant Joan una mà invisible i no pas innocent escull 14 persones a l'atzar per fer un viatge a través de Barcelona amb un exemplar del llibre El somni d'una nit d'estiu que conté al seu interior dos cobdiciats diamants i que aniran passant-se de mà en mà en un joc d'amor, passió i gelosia. Els diversos personatges són Marga, un directora de cinema alcohòlica i miop, el seu amant Nacho, un antropòleg impotent que trafica amb diamants, la perruquera Baba i el seu xicot Lluís, un gigoló transformista; l'Agustina, vídua propietària d'una barreteria i la seva filla Maria, aspirant a santa plena d'estigmes; el cabaret del senyor Oliveros on hi treballa el Johny; i els estudiants de biologia, l'ecologista Cristina, el "pijo" Xavier, el poca-vergonya Pere i la Carme.
Repartiment[modifica]
- Marta Fernández Muro - Marga
- Ángel Burgos - Nacho
- Lloll Bertran - Baba
- Camilo Rodríguez - Lluís
- Amparo Moreno - Agustina
- José María Cañete - Sr. Oliveros
- Mingo Ràfols - Johnny
- Mònica López - Cristina
- Maria Lanau - Carme
- Santi Ricart - Pere
- Marc Martínez - Xavier
Premis[modifica]
Als XI Premis de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya Ventura Pons va rebre el premi al millor director i la Mònica López a la millor actriu secundària.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Aquesta nit o mai Arxivat 2020-06-08 a Wayback Machine. a filmin.cat
- ↑ Aquesta nit o mai a catalanfilms
- ↑ Crítica de José Luis Guarner a Fotogramas
- ↑ "La febre d'or" gana cinco de los premios de la Generalitat, La Vanguardia, 23 de febrer de 1993