Yvette Duval

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaYvette Duval
Biografia
Naixement(fr) Yvette Ben Chettrit Modifica el valor a Wikidata
28 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata
Oujda (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 2006 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
12è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole normale supérieure de jeunes filles (1951–) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCharles Pietri Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat París-Est-Créteil-Val-de-Marne Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeNoël Duval (1954–2006) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Yvette Duval (Oujda, 28 d'abril de 1931 - 12è districte de París, 8 de novembre de 2006) va ser una universitària i historiadora francesa.

Biografia[modifica]

De família jueva d'origen marroquí i algerià, va estudiar a Rabat, al liceu Fénelon i a l'Escola normal superior de noies. Va obtenir les oposicions a professora d'història (agrégation) el que li va permetre de fer carrera a la universitat Lille-III i, a continuació, a la universitat Paris-Nanterre, on fou ajudant d'André Chastagnol.[1]

Recerca[modifica]

Primer com a associada i després com a professora a la Universitat París-Est-Créteil-Val-de-Marne[2] va fundar el « Grup d'investigacions sobre la història del cristianisme de l'Antiguitat i la Alta Edat Mitjana ». També va ser professora convidada a diverses universitats europees i nord-americanes i membre de la Comitè dels treballs històrics i científics entre 1983 i 1989.[3] Duval va començar a treballar en la seva tesi el 1965 sota Henri-Irénée Marrou i va obtenir el seu doctorat poc després de la seva mort el 1977 sota la supervisió de Charles Pietri; va ser publicat cinc anys després com a «Loca sanctorum Africae. El culte als màrtirs a Àfrica des del segle IV fins al segle VII».[3][4]

El 1971, va ser convidada a ajudar a establir el Departament d'Història de la Universitat de París-Est-Créteil-Val-de-Marne, on aviat va ser nomenada professora.[3][5] Va romandre fins a la seva jubilació i va ser elegida per servir al Conseil National des Universités i va supervisar almenys tres tesis doctorals.[6][7] Com a emèrita, la seva recerca ha girat entorn dels inicis del cristianisme.[8]

Vida privada[modifica]

Yvette Benchettrit es va casar l'any 1954 amb l'historiador Noël Duval, mort al desembre 2018.[3]

Guardons[modifica]

Publicacions[modifica]

  • 1981 : La mosaïque tardive d'Afrique [sous la dir. de], Paris, Université de Paris-Val-de-Marne.
  • 1982 : Loca sanctorum Africae. Le culte des martyrs en Afrique du Plantilla:Sp-, Rome, Collection de l'École française de Rome, 2 vol.[9]
  • 1986 : L'Inhumation privilégiée du IVe au VIIIe siècle en Occident [sous la dir. de], Paris, De Boccard.
  • 1986 : Topographie chrétienne des cités de la Gaule, des origines au milieu du VIIIe siècle : Provinces ecclésiastiques d'Aix et d'Embrun [sous la dir. de], Paris, De Boccard.
  • 1988 : Auprès des saints, corps et âme. L'inhumation « ad sanctos » dans la chrétienté d'Orient et d'Occident du IIIe au VIIe siècle, Paris, Collection des Études Augustiniennes.[10]
  • 1992 : Institutions, société et vie politique dans l'empire romain au IVe siècle après J.-C. [sous la dir. de], Rome, Collection de l'École française de Rome.
  • 1995 : Lambèse chrétienne, la gloire et l'oubli. De la Numidie romaine à l'Ifrîqiya, Paris, Collection des Études Augustiniennes.
  • 2000 : Chrétiens d'Afrique à l'aube de la paix constantinienne : Les premiers échos de la grande persécution, Paris, Collection des Études Augustiniennes.
  • 2005 : Les chrétientés d'Occident et leurs évêques au IIIe siècle, Paris, Collection des Études Augustiniennes.[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ Françoise Monfrin «Yvette Duval» (en francès). Antiquité Tardive, 14, 2006, pàg. 7-14.
  2. ↑ «Yvette Duval (1931-2006) - Auteur - Ressources de la Bibliothèque nationale de France». data.bnf.fr. [Consulta: 17 desembre 2018].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Jean-Claude Fredouille «Yvette Duval» (en francès). Revue d'études augustiniennes et patristiques, 53, 2007, pàg. I-II.
  4. ↑ Duval, Yvette.. Loca sanctorum Africae : le culte des martyrs en Afrique du IVe au VIIe siècle. Roma: Ecole française de Rome, 1982. ISBN 2-7283-0021-6. OCLC 9631838. 
  5. ↑ Fredouille, Jean-Claude «Yvette Duval (1931-2006)». Revue d'études augustiniennes et patristiques, 53, 2007, pàg. i-ii. DOI: 10.1484/j.rea.5.100946.
  6. ↑ «Yvette Duval: Theses supervised».
  7. ↑ «Le Nouveau Conseil national des universités». Nouvelles de l'Archéologie, 30, 1, 1988, pàg. 20–21.
  8. ↑ «[tabbourt.pagesperso-orange.fr/maghreb/DuvalYvette.doc Yvette Duval]» (en francès). tabbourt.pagesperso-orange.fr.
  9. ↑ Hervé Savon «Yvette Duval. "Loca sanctorum Africae. Le culte des martyrs en Afrique du IVe au VIIe siècle"» (en francès). Revue de l'histoire des religions, 203, 1986, p. 85-87.
  10. ↑ J. Biarne «Yvette Duval, "Auprès des saints, corps et âme. L'inhumation « ad sanctos » dans la chrétienté d'Orient et d'Occident du IIIe au VIIe siècle"» (en francès). Annales de Bretagne et des pays de l'Ouest, 96, 1989, p. 358-361.
  11. ↑ Claire Sotinel «Yvette Duval, "Les chrétientés d'Occident et leur évêque au IIIe siècle. Plebs in ecclesia constituta (Cyprien, Ep. 63)"» (en francès). Revue de l'histoire des religions, 2007, p. 505-508.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Yvette_Duval&oldid=30972236»