Zenna Henderson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaZenna Henderson
Biografia
Naixement1r novembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Tucson (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1983 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Tucson (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal d'Arizona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, novel·lista, escriptora de ciència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Goodreads author: 193296 Find a Grave: 20691790 Modifica el valor a Wikidata

Zenna Chlarson Henderson (Tucson, 1 de novembre de 1917 - Tucson, 11 de maig de 1983) nascuda com a Zena Chlarson, va ser professora de primària i rellevant escriptora estatunidenca de ciència-ficció i fantasia.

Les autores de ciència-ficció Lois McMaster Bujold, Connie Willis i Kathy Tyers junt a Orson Scott Card la van citar com una influència rellevant en la seva trajectòria.

Biografia[modifica]

Zenna va néixer el 1917 a Arizona, filla d'Emily Vernell Rowley, mestressa de casa, i Louis Rudolph Chlarson, xòfer i fuster. Segona de cinc fills de la parella, va començar a llegir ciència-ficció als 12 anys a revistes com Astounding Stories, Amazing Stories i fantasia a Weird Tales.

Henderson va néixer i va créixer a l'església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies (LDS). Ser un mormo a Arizona no era gens fàcil; el 1953 la policia d'Arizona va arrestar els líders de l'Església.[1]

El 1940 es gradua com a mestra a la Universitat Estatal d'Arizona i comença a treballar com a mestra a diferents escoles de Tucson i a una ciutat minera a Fort Huachuca, Connecticut.

Durant la II Guerra Mundial, va ensenyar a nens i nenes al Gila River Relocation Center:[2] un camp d'internament per als japonesos-americans a Sacaton (Arizona)[3] durant el curs 1942–43.

El 1943 es va casar[4] amb Richard Henderson, miner de professió, però poc després es van divorciar. El 1955 va rebre el seu Màster a la mateixa universitat i va continuar ensenyant a escoles de primària.

Als anys 1956–58 es traslladarà a França a una base militar estatunidenca i després tornarà a Connecticut al Hospital Infantil Seaside a Waterford durant els anys 1958–59.[5]

La seva primera història "Come on, Wagon!" va sortir el 1951 a The Magazine of Fantasy and Science Fiction. Així, publicant les seves històries de "El Poble" a les principals revistes de CF dels anys 50, 60 i 70, Henderson es va convertir en una pionera en moltes àrees de la literatura de ciència-ficció.

Henderson va ser nominada al Premi Hugo el 1959 per la seva novel·la Captivity i va ser finalista al Premi Locus al 1996, amb Ingathering: The Complete People Stories of Zenna Henderson, una reedició pòstuma dels seus relats breus.

Zenna Henderson va morir de càncer al 1983 i va ser enterrada al cementiri de Sant David a Tucson (Arizona).

Activitat literària[modifica]

Zenna va ser una de les primerenques 203 escriptores de ciència-ficció en publicar en revistes estatunidenques especialitzades entre 1926 i 1960. Mai va usar un pseudònim masculí com James Tiptree, Jr.; C. L. Moore; etc. Va citar Heinlein, Bradbury, Hal Clement i Asimov com els seus escriptors preferits de ciència-ficció.

Sam Merwin, en un assaig sobre l'augment de les dones autores de ciència-ficció el 1950, la va esmentar com una escriptora rellevant al gènere. Henderson va ser un dels primers autors de ciència-ficció que realment prenen seriosament als joves i escriuen històries expressives i madures des del seu punt de vista. Va aprofitar la seva experiència com a mestra de primària, i va ser capaç d'oferir un nivell d'informació poc freqüent de personatges joves. Els protagonistes juvenils de Zenna Henderson no són adults encerclats en cossos joves, ni són caricatures frívoles; són ànimes molt humanes i completes, encara marcades per autèntics signes de joventut i innocència.[6] A les seves obres es mostren sovint dones grans i de mitjana edat així com nens i nenes, i les seves relacions socials i emocionals en comunitat; examinant temes d'identitat, soledat, nostàlgia i cura, proporciona una veu càlida, emocional, humanista i independent.

Un tret característic de la escriptura de Zenna Henderson és que les històries sovint comencen pel punt de vista del nen: alienígena o humà, un/a nen/a que descobreix què significa ser diferent. Altres històries poden utilitzar un adult humà (mestre d'escola) que descobreix que un o més nens no són el que semblen.

Lois McMaster Bujold i Orson Scott Card, els quals citen a Henderson com una important influència, també han estat els cronistes juvenils més exitosos, amb novel·les guanyadores de Premis Hugo i Nebula com Falling Free (1988) i Ender's Game (1986).

El suport emocional de les històries és que tots els éssers sensibles són persones, tenen les mateixes o similars esperances, temors, aspiracions i problemes, i que la persecució en qualsevol forma és incorrecta. Aquests temes són intemporals, i la força de l'escriptura de Zenna Henderson és tal que les seves històries siguin llegibles a mesura que entrem en el proper mil·lenni, tot i que avui en dia es pot veure el medi ambient del sud-oest nord-americà dels anys cinquanta. En certa manera, les històries de "El Poble" s'han convertit en una mena d'Història alternativa d'aquesta regió.

Anàlisi literària[modifica]

La majoria de les històries de Zenna C. Henderson giren al voltant dels temes de ser diferents, i de ser perseguits per ser diferents.

La sèrie "El Poble", escrita entre 1952 i 1975, se centra en un conjunt temàtic d'històries que segueixen les experiències d'un grup d'alienígenes humanoides que es troben a la Terra (a l'Arizona rural) quan la seva nau s'estavella, mostrant paral·lelament les seves persecucions i les dificultats al intentar viure sense ser detectat, amb els seus veïns humans. La naturalesa alienígena d'aquests migrants involuntaris s'exemplifica amb les seves habilitats telepàtiques i paranormals com la levitació, que ocasionalment s'utilitzen per ajudar els humans malgrat els perills que això suposa. Poc se sap de la seva trajectòria real, o per què van començar la seva migració espacial, però aquest profund esdeveniment sempre ressona com una tragèdia de fons.

Zenna Henderson va ser una pionera en la ciència-ficció espiritual-religiosa. "El poble" es presenta com una cultura profundament espiritual i obertament religiosa. Durant els vint anys que va escriure Henderson, fins i tot amb l'aparició de la religió i l'espiritualitat com a temes comuns, acceptables a la ciència-ficció, pocs autors han igualat la profunditat de l'espiritualitat del seu treball. Alguns dels millors escriptors de ciència-ficció actuals, com Kathy Tyers i Orson Scott Card, citen específicament a Zenna Henderson com una important referent. En la Standard Reference Contemporary Authors, ella es va identificar com a metodista, i segons la Science Fiction and Fantasy Literature (v.2), era membre de la Catalina United Methodist Church a Tucson.

Un aspecte interessant sobre les històries de "El Poble" és el fort grau amb què s'identifiquen grups de persones molt diferents: els cristians (inclosos camps tan diferents com evangèlics, catòlics i LDS), comunitats LGTB, wiccans i jueus han recomanat històries de "El Poble" de Henderson. Les històries, amb la seva exclusivitat i aïllament de la cultura més àmplia combinades amb una extrema inclusió i compassió per a la pròpia tribu, han trobat simpatia en moltes persones que se senten arrossegades per dos mons diferents.[6] 


(...) Vaig tancar els ulls sota el sol i vaig sentir que la brillantor daurat em travessava les parpelles. "No sóc una persona perduda -vaig pensar sense poder creure-ho, delectada- Realment, no sóc una persona perduda!". Vaig estrènyer amb força la vora del meu somni, sabent finalment, amb certesa, que algun dia seria capaç d'abastar tot el seu teixit, no només per a embolicar-me sinó per a embolicar a uns altres que estaven perduts i desorientats. Algun dia tots seríem el que ara només era un somni. Em vaig adormir lleument, amb la mà tèbia de Low sobre la galta, i em vaig quedar dormida...ja no tènia por a despertar.[7]

Obres publicades[modifica]

Series[modifica]

Començant el 1952 amb el relat breu Ararat,[8] les històries de The People de Henderson van aparèixer a les revistes i antologies, així com la peregrinació novel·lada a Pilgrimage: The Book of the People (1961)[9] i The People: No Different Flesh (1966).[10] Altres volums inclouen The People Collection (1991)[11] i Ingathering: The Complete People Stories (1995).[12]

Descatalogades[13] i molt difícils de trobar en qualsevol lloc,[14] les històries de "El Poble" [15] es van publicar el 1995 en un sol volum. La visió completa de la seva obra en anglès es pot trobar a la ISFDB.[16]

Antologies[modifica]

Per una visió cronològica més detallada dels relats breus de Zenna Henderson es recomana consultar la seva bibliografia al Locus Index to Science Fiction: 1984-1998.

The Anything Box (1965)[17]
  • The Anything Box - (1956)
  • Subcommittee - (1962)
  • Something Bright - (1960)
  • Hush! - (1953)
  • Food to All Flesh - (1953)
  • Come On, Wagon! - (1951)
  • Walking Aunt Daid - (1955)
  • The Substitute - (1953)
  • The Grunder - (1953)
  • Things - (1960)
  • Turn the Page - (1957)
  • Stevie and the Dark - (1952)
  • And a Little Child... - (1959)
  • The Last Step - (1958)
Holding Wonder (1971)[18]
  • The Believing Child - (1970)
  • Through a Glass - Darkly - (1970)
  • J-Line to Nowhere - (1969)
  • The Indelible Kind - (1968)
  • As Simple as That - (1971)
  • You Know What, Teacher? - (1954)
  • The Effectives - (1965)
  • Loo Ree - (1953)
  • The Closest School - (1960)
  • Three-Cornered and Secure - (1971)
  • The Taste of Aunt Sophronia - (1971)
  • Swept and Garnished - (1971)
  • One of Them - (1971)
  • Sharing Time - (1971)
  • Ad Astra - (1971)
  • Incident After - (1971)
  • The Walls - (1971)
  • Crowning Glory - (1971)
  • Boona on Scancia - (1971)
  • Love Every Third Stir - (1971)

Guardons[modifica]

Zenna Henderson va ser finalista al Premi Hugo en 1959 per la seva novel·la breu Captivity[19] i va obtenir una destacada 17ena posició als Premis Locus en 1981 amb la seva novel·la Tell Us a Story[20].

Les seves obres es van descatalogar i no es van reeditar fins al 1995 amb l'edició feta per la NESFA[21] amb material no recopilat prèviament. Amb el títol Ingathering: The Complete People Stories of Zenna Henderson, aquesta edició pòstuma[22] quedarà finalista als Premis Locus en 1996.

Filmografia[modifica]

L'any 1972 es va rodar una pel·lícula[23] per a televisió a partir de la obra "El Poble" coproduïda per Francis Ford Coppola i protagonitzada per William Shatner i Kim Darby. La pel·lícula mostra al nou professor (humà) que troba nens (fóra de la norma) en una escola rural i descobreix l'existència de l'assentament alienígena.[24] Henderson, aleshores una professora de secundària de 54 anys, va volar des d'Arizona per veure una copia abans de l'estrena i l'hi va agradar: "Els meus alumnes estaran tan entusiasmats", va dir a un periodista.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Webster, Bud «Zenna Henderson». Helix, April 1, 2007, pàg. http://www.philsp.com/articles/pastmasters_04.html.
  2. ↑ «A History of Relocation at the Gila River Relocation Center (AZ)» (en anglès). The Japanese American Relocation Digital Archives (JARDA) at California Digital Library. [Consulta: 16 desembre 2018].
  3. ↑ «War Relocation Authority Camps in Arizona: Gila River and Poston (1942-1946)» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2018].
  4. ↑ «Mormon Literature Database: Zenna Henderson. Brigham Young University, 2003.» (en anglès), Dades emmagatzemades l'original. Arxivat de l'original el 2012-02-04. [Consulta: 16 desembre 2018].
  5. ↑ «Lisa Yaszek. The Future Is Female! [online]» (en anglès). Library of America. [Consulta: 16 desembre 2018].
  6. ↑ 6,0 6,1 «"Zenna & Her People" Zenna Henderson Homepage (unofficial)» (en anglès), 2000. Arxivat de l'original el 2020-01-07. [Consulta: 15 desembre 2018].
  7. ↑ Henderson, Zenna «relat breu: El desierto» (en castellà). El Pueblo. Ediciones B [Barcelona], 1995, pàg. 244.
  8. ↑ Henderson, Zenna «Ararat». The Magazine of Fantasy and Science Fiction. 3.6, octubre 1952.
  9. ↑ Henderson, Zenna C. Pilgrimage: the book of the People (en anglès). Gregg Press, 1978. ISBN 9780839824985. 
  10. ↑ Henderson, Zenna C. The People: no different flesh (en anglès). Harmondsworth Penguin Books, 1973. ISBN 9780140034868. 
  11. ↑ Henderson, Zenna C. The People Collection. (en anglès). Corgi, 1991. ISBN 9780552136594. 
  12. ↑ Henderson, Zenna C. Ingathering : the complete People stories of Zenna Henderson (en anglès). NESFA Press, 1995. ISBN 755307305. 
  13. ↑ «Términus-Trántor BBDD: Bibliografia en castellà de ZH.» (en castellà). VV.AA.. Arxivat de l'original el 2018-12-16. [Consulta: 14 desembre 2018].
  14. ↑ «Bibliografia de Z.H. a la BB.DD. Fantastic Fiction» (en anglès). [Consulta: 14 desembre 2018].
  15. ↑ «Encyclopedia of Science Fiction: Zenna Henderson» (en anglès). [Consulta: 15 desembre 2018].
  16. ↑ «Bibliografia de Zenna Henderson a la ISFDB» (en anglès). [Consulta: 14 desembre 2018].
  17. ↑ Henderson, Zenna C. The Anything Box (en anglès). Hector Garrido (Il·lustrador). NY: Avon Books, 1969. ISBN 9780380017454. 
  18. ↑ Henderson, Zenna C. Holding Wonder (en anglès). Rusty Hevelin. NY: Avon Books, 1972. ISBN 9780380012510. 
  19. ↑ «Detalls de la novel·la Captivity» (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2018].
  20. ↑ «Science Fiction Awards Database: Zenna Henderson» (en anglès). [Consulta: 15 desembre 2018].
  21. ↑ New England Science Fiction Association Press
  22. ↑ Zenna Henderson va traspassar al 1983, a l'edat de seixanta-cinc anys.
  23. ↑ «The People» (en anglès), 1972. [Consulta: 14 desembre 2018].
  24. ↑ «The People [video]» (en anglès), 1972. [Consulta: 16 desembre 1978].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zenna_Henderson&oldid=33279982»