Àngel Recasens i Galbas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:24, 13 des 2015 amb l'última edició de Magenri (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Àngel Recasens Galbas (Cambrils, 1938 - Reus, 2007) fou un director de cor i orquestra, organista, compositor i pedagog.

Formació

Després de rebre les primeres lliçons musicals del seu oncle, el tenor d'òpera Salvador Recasens, Àngel Recasens i Galbas va ingressar a l'Escolania de Montserrat, on es va formar amb els mestres Anselm Ferré i David Pujol. Va prosseguir els seus estudis de piano i orgue al Reial Conservatori del Liceu de Barcelona, on va obtenir les seves diplomes amb les màximes qualificacions. Més tard, es va perfeccionar amb els pianistes Fructuós Piqué i Alexandre Ribó i Vall, el compositor Frederic Musset i el gran violoncel·lista i director Antonio Janigro.

Direcció coral

Aviat va centrar la seva carrera musical en la direcció. El 1973, va fundar el Quartet de Madrigalistes, grup de solistes dedicat a la música del Renaixement espanyola, amb el qual va collir importants èxits a Espanya, França i Alemanya. El 1968 va fundar la Coral Verge del Camí de Cambrils,[1] que va dirigir fins al 1984. Entre 1975 i 1986, va assolir uns resultats espectaculars amb el Cor Sant Esteve de Vila-seca i Salou, realitzant prop de 400 concerts repartits entre 20 països d'Amèrica i Europa. Va aconseguir cinc primers premis i dos segons en concursos internacionals. La crítica el considera una autoritat en el camp de la música coral i vocal al nostre país.[2]

Tasca pedagògica

Va ser conegut arreu d'Europa per la seva metodologia pedagògic-musical aplicada al Conservatori Professional de Música de Vila-seca i Salou fins a l'any 1986. A més d'aquest centre, Recasens va fundar altres cinc escoles de música, un curs internacional i dos festivals internacionals. Constant investigador i analista, va impartir més de 150 seminaris, conferències i cursos de direcció coral a Alemanya, França, Mèxic, Cuba i Espanya. En reconeixement d'aquesta extraordinària labor, va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona).

Darrera etapa: la música antiga

Va estar convidat a dirigir orquestres i grups tant a Espanya com a l'estranger. Les interpretacions amb els ensembles La Grande Chapelle (antiga Capella Príncep de Viana) i Viana Consort representaren –gràcies a l'estreta col·laboració amb el seu fill Albert Recasens,[3] doctor en musicologia per la Universitat Catòlica de Lovaina– l'etapa més elaborada del mestre Recasens. Les seves execucions assoliren un rigor i una expressivitat que van ser reconegudes pel públic i la crítica. Àngel Recasens va morir el 2 d'agost de 2007, a l'edat de 69 anys, víctima d'un càncer.

Referències

  1. Mundoclasico 07: Obituario «Enllaç».
  2. Lauda Música: «Ángel Recasens, director». Arxivat de l'original el 18 de març de 2008.
  1. ↑ «Coral Verge del Camí de Cambrils».
  2. ↑ «Ángel Recasens, un músico sencillo y sabio | Edición impresa | EL PAÍS».
  3. ↑ «Albert Recasens, musicólogo». Arxivat de l'original el 28 de setembre de 2007.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àngel_Recasens_i_Galbas&oldid=16154899»