Vés al contingut

Cura de continguts: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
final ?
Línia 1: Línia 1:
'''Cura de continguts''' és la traducció validada<ref>{{Ref-web|url = http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/185/|títol = TERMCAT. Terminologia de marqueting digital|consulta = 10 des. 2015|llengua = |editor = Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura|data = }}</ref> del terme anglès ''content curation.'' Ha estat encunyat per professionals del món del [[màrqueting]], encara que actualment ha estat adoptat per altres camps, fa referència a l'activitat consistent en la selecció i difusió (''curation'') de contingut (''content'') a la web.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Guallar|nom = Javier|títol = El content curator:guía básica para el nuevo profesional de internet|url = |edició = |llengua = |data = 2013|editorial = Ed. UOC|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 978-84-9064-018-0|cognom2 = Leiva-Aguilera|nom2 = Javier|col·lecció = El profesional de la información, núm. 24}}</ref>
'''Cura de continguts''' és la traducció validada<ref>{{Ref-web|url = http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/185/|títol = TERMCAT. Terminologia de marqueting digital|consulta = 10 des. 2015|llengua = |editor = Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura|data = }}</ref> del terme anglès ''content curation.'' Ha estat encunyat per professionals del món del [[màrqueting]], encara que actualment ha estat adoptat per altres camps. Fa referència a l'activitat consistent en la selecció i difusió (''curation'') de contingut (''content'') a la web.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Guallar|nom = Javier|títol = El content curator:guía básica para el nuevo profesional de internet|url = |edició = |llengua = |data = 2013|editorial = Ed. UOC|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 978-84-9064-018-0|cognom2 = Leiva-Aguilera|nom2 = Javier|col·lecció = El profesional de la información, núm. 24}}</ref>


== Concepte ==
== Concepte ==
Es tracta d'una nova tendència que ha sorgit en el si de les estratègies de [[màrqueting de continguts]] que les empreses han incorporat, recentment, als seus plans de [[màrqueting dels mitjans socials]] i del [[Màrqueting per internet|marqueting per internet]] en general. Aquestes estratègies pretenen cobrir les necessitats que alguns cercadors de contingut a Internet, tals com [[Google]], han anat imposant a lews empre, amb la finalitat de fer que la informació que aporten els llocs web vagi adquirint valor pels seus continguts, de manera que els usuaris adquireixin experiències de màxima qualitat mentre "naveguen" per Internet, en la seva incessant cerca d'informació.
Es tracta d'una nova tendència que ha sorgit en el si de les estratègies de [[màrqueting de continguts]] que les empreses han incorporat, recentment, als seus plans de [[màrqueting dels mitjans socials]] i del [[Màrqueting per internet|marqueting per internet]] en general. Aquestes estratègies tenen per finalitat fer que la informació que aporten els llocs web, disparada amb la consulta a través dels cercadors, vagi adquirint valor pels seus continguts. De manera que els usuaris adquireixin experiències de màxima qualitat mentre "naveguen" per Internet, en la seva incessant cerca d'informació.


Amb el temps, la diversitat d'internet ha fet que la curació de continguts s'adoptés com una metodologia susceptible de ser aplicada a altres camps. Propulsada per la curiositat, l'audàcia, la diversió i el maneig convergent de diferents disciplines, la curació de continguts s'ha convertit en una de les anomenades "professions invisibles" que han emergit amb la cultura de la interacció. A&nbsp;l'actualitat el curador de continguts (''content curator'') és un perfil professional molt buscat i amb una gran projecció, que consisteix en l'aplicació del "pensament algorítmic" per a la cerca, selecció, classificació, organització i orientació de continguts en funció d'objectius empresarials, però també institucionals i socials.
Amb el temps, la diversitat d'internet ha fet que la curació de continguts s'adoptés com una metodologia susceptible de ser aplicada a altres camps. Propulsada per la curiositat, l'audàcia, la diversió i el maneig convergent de diferents disciplines, la curació de continguts s'ha convertit en una de les anomenades "professions invisibles" que han emergit amb la cultura de la interacció. A&nbsp;l'actualitat el curador de continguts (''content curator'') és un perfil professional molt buscat i amb una gran projecció, que consisteix en l'aplicació del "pensament algorítmic" per a la cerca, selecció, classificació, organització i orientació de continguts en funció d'objectius empresarials, però també institucionals i socials.


Tanmateix, però, la curació de continguts no és un fenomen nou, si bé, la seva aplicació en les estratègies de màrqueting de l'àmbit empresarial, sí és molt recent. Històricament, museus i galeries d'art han utilitzat aquesta tècnica per a seleccionar i exposar les seves obres de la forma més ordenada i categoritzada possible. A l'hora de les exposicions, per exemple, és la tasca que duu a terme el [[comissari]] de l'exposició, en anglès ''curator.''També és d'alguna manera la tasca que duu a terme el [[Discjòquei|DJ]] d'una radio, per exemple, seleccionant les cançons o les parts seves que se sentiran per antena. I encara està més relacionat amb la tasca de molts [[Periodista|periodistes]] consistent en seleccionar notícies i fonts d'informació.<ref>{{Ref-publicació|cognom = McAdams|nom = M.|article = Curation, and journalists as curators|publicació = Curation, and journalists as curators|url = http://mindymcadams.com/tojou/2008/curation-and-journalists-as-curators/|data = 2008 Dec 3|pàgines = }}</ref>
Tanmateix, però, la curació de continguts no és un fenomen nou. Històricament, museus i galeries d'art han utilitzat aquesta tècnica per a seleccionar i exposar les seves obres de la forma més ordenada i categoritzada possible. A l'hora de les exposicions, per exemple, és la tasca que duu a terme el [[comissari]] de l'exposició, en anglès ''curator.''També és d'alguna manera la tasca que duu a terme el [[Discjòquei|DJ]] d'una radio, per exemple, seleccionant les cançons o les parts seves que se sentiran per antena. I encara està més relacionat amb la tasca de molts [[Periodista|periodistes]] consistent en seleccionar notícies i fonts d'informació.<ref>{{Ref-publicació|cognom = McAdams|nom = M.|article = Curation, and journalists as curators|publicació = Curation, and journalists as curators|url = http://mindymcadams.com/tojou/2008/curation-and-journalists-as-curators/|data = 2008 Dec 3|pàgines = }}</ref>


== Història ==
== Història ==
Línia 13: Línia 13:
Molts altres autors han aportat les seves definicions. Per exemple: [[Dolors Reig i Hernández|Dolors Reig]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.dreig.eu/caparazon/2010/01/09/content-curator-web-3/|títol = Content curator, Intermediario del conocimiento: nueva profesión para la web 3.0|consulta = 8 desembre 2015|llengua = |editor = |data = 2010 9 gen.|cognom = Reig|nom = Dolors}}</ref>, l'empresa Curata<ref>{{Ref-web|url = http://www.curata.com/resources/ebooks/5-simple-steps-to-becoming-a-content-curation-rockstar|títol = 5 simple steps to becoming a conten curation rockstar|consulta = |llengua = |editor = Curata.com|data = 2011|format = [ebook]|cognom = Curata}}</ref>, Beth Kanter<ref>{{Ref-web|url = http://www.bethkanter.org/content-curation-101/|títol = Content curation primer. Beth's blog|consulta = 9 desembre 2015|llengua = |editor = |data = 2011 Oct 4|cognom = Kanter|nom = Beth}}</ref>, Steven Rosenbaum<ref>{{Ref-web|url = http://www.fastcompany.com/1834177/content-curators-are-new-superheros-web|títol = Content curators are the new superheros of the web. Fast company|consulta = 9 desembe 2015|llengua = |editor = |data = 2012 Apr 16|nom = Steven|cognom = Rosenbaum}}</ref>; i Guallar i Leiva<ref name=":0" />entre d'altres.
Molts altres autors han aportat les seves definicions. Per exemple: [[Dolors Reig i Hernández|Dolors Reig]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.dreig.eu/caparazon/2010/01/09/content-curator-web-3/|títol = Content curator, Intermediario del conocimiento: nueva profesión para la web 3.0|consulta = 8 desembre 2015|llengua = |editor = |data = 2010 9 gen.|cognom = Reig|nom = Dolors}}</ref>, l'empresa Curata<ref>{{Ref-web|url = http://www.curata.com/resources/ebooks/5-simple-steps-to-becoming-a-content-curation-rockstar|títol = 5 simple steps to becoming a conten curation rockstar|consulta = |llengua = |editor = Curata.com|data = 2011|format = [ebook]|cognom = Curata}}</ref>, Beth Kanter<ref>{{Ref-web|url = http://www.bethkanter.org/content-curation-101/|títol = Content curation primer. Beth's blog|consulta = 9 desembre 2015|llengua = |editor = |data = 2011 Oct 4|cognom = Kanter|nom = Beth}}</ref>, Steven Rosenbaum<ref>{{Ref-web|url = http://www.fastcompany.com/1834177/content-curators-are-new-superheros-web|títol = Content curators are the new superheros of the web. Fast company|consulta = 9 desembe 2015|llengua = |editor = |data = 2012 Apr 16|nom = Steven|cognom = Rosenbaum}}</ref>; i Guallar i Leiva<ref name=":0" />entre d'altres.


La seva relació amb el camp de la [[Biblioteconomia]] i [[Documentació|Documentaci]]<nowiki/>ó és més que evident i no està exenta de controvèrsia, al considerar-se que la seva tasca podia ja estar contemplada dins de les del [[Bibliotecari|bibliotecari-documentlista]]<ref>{{Ref-publicació|cognom = Sanz|nom = Sandra|article = ¿Por qué lo llaman 'content curator' cuando quieren decir documentalista?|publicació = ComeIN|url = http://www.uoc.edu/divulgacio/comein/es/numero10/articles/Article-Sandra-Sanz.html|data = 2012|pàgines = |exemplar = núm. 20|any = 2012|mes = abril}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Marquina|nom = Julián|article = ¿Content curator?... ¿Content curation?... DO-CU-MEN-TA-LIS-TA|publicació = JuliánMarquina...|url = http://www.julianmarquina.es/content-curator-content-curation-do-cu-men-ta-lis-ta/|data = 2013|pàgines = |mes = |exemplar = 23 jul.}}</ref>. L'ús de les xarxes socials i la necessitat d'unes habilitats pròpies de la comunicació li atorgarien una nova perspectiva. Així mateix també es mostra efectiu dins l'àmbit de la [[vigilància tecnològica]] i la intel·ligència competitiva<ref>{{Ref-publicació|cognom = Archanco|nom = Ramón|article = Curación de contenidos para seleccionar la información relevante|publicació = Papeles de inteligencia|url = http://papelesdeinteligencia.com/curacion-de-contenidos/|data = 2013|pàgines = }}</ref>
La seva relació amb el camp de la [[Biblioteconomia]] i [[Documentació|Documentaci]]<nowiki/>ó és més que evident i no està exenta de controvèrsia, al considerar-se que la seva tasca podia ja estar contemplada dins de les del [[Bibliotecari|bibliotecari-documentalista]]<ref>{{Ref-publicació|cognom = Sanz|nom = Sandra|article = ¿Por qué lo llaman 'content curator' cuando quieren decir documentalista?|publicació = ComeIN|url = http://www.uoc.edu/divulgacio/comein/es/numero10/articles/Article-Sandra-Sanz.html|data = 2012|pàgines = |exemplar = núm. 20|any = 2012|mes = abril}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = Marquina|nom = Julián|article = ¿Content curator?... ¿Content curation?... DO-CU-MEN-TA-LIS-TA|publicació = JuliánMarquina...|url = http://www.julianmarquina.es/content-curator-content-curation-do-cu-men-ta-lis-ta/|data = 2013|pàgines = |mes = |exemplar = 23 jul.}}</ref>. L'ús de les xarxes socials i la necessitat d'unes habilitats pròpies de la comunicació li atorgarien una nova perspectiva. Així mateix també es mostra efectiu dins l'àmbit de la [[vigilància tecnològica]] i la intel·ligència competitiva<ref>{{Ref-publicació|cognom = Archanco|nom = Ramón|article = Curación de contenidos para seleccionar la información relevante|publicació = Papeles de inteligencia|url = http://papelesdeinteligencia.com/curacion-de-contenidos/|data = 2013|pàgines = }}</ref>


Cal mencionar a més que en el món científic també existeix una figura molt similar que és la vinculada a la conservació i gestió de les dades d'investigació. En anglès són coneguts com els ''data curators'' o ''digital curators.''<ref>{{Ref-web|url = http://www.dcc.ac.uk/digital-curation/what-digital-curation|títol = What is digital curation?|consulta = 9 desembre 2015|llengua = |editor = DCC|data = }}</ref>. Finalment en l'actualitat també se'n sent a parlar dins l'àmbit de l'educació i està cobrant molta força en el de l'elaboració de la [[marca personal]] en línia o reputació digital.
Cal mencionar a més que en el món científic també existeix una figura molt similar que és la vinculada a la conservació i gestió de les dades d'investigació. En anglès són coneguts com els ''data curators'' o ''digital curators.''<ref>{{Ref-web|url = http://www.dcc.ac.uk/digital-curation/what-digital-curation|títol = What is digital curation?|consulta = 9 desembre 2015|llengua = |editor = DCC|data = }}</ref>. Finalment en l'actualitat també se'n sent a parlar dins l'àmbit de l'educació i està cobrant molta força en el de l'elaboració de la [[marca personal]] en línia o reputació digital.


== Metodologia ==
== Metodologia ==
Bàsicament la metodologia de la cura de continguts tindria tres grans apartats: filtratge, anàlisi i distribució de la informació sobre un tema. Cada autor, però, ofereix la seva pròpia presentació. Es podria començar per la de Rohit Barghava <ref>{{Ref-publicació|cognom = Barghava|nom = Rohit|article = The 5 models of content curation|publicació = IMG : Influential marketing group|url = http://www.rohitbhargava.com/2011/03/the-5-models-of-content-curation.html|data = 2011|pàgines = |exemplar = Mar 31}}</ref>; i entre d'altres es podrien escollir la de Robin Good <ref>{{Ref-publicació|cognom = Good|nom = Robin|article = Real- time news curation - The complete guide, Part-4: process, key-tasks, workflow|publicació = MasterNewMedia|url = http://www.masternewmedia.org/real-time-news-curation-the-complete-guide-part-4-process-key-tasks-workflow/|data = 2010|pàgines = |exemplar = Sep 29}}</ref>, la d'Eva Sanagustín<ref>{{Ref-publicació|cognom = Sanagustín|nom = Eva|article = Content curation en 10 pasos|publicació = d+m, blog de Eva Sanagustín|url = http://www.evasanagustin.com/workaholic/2012/09/18/content-curation-en-10-pasos/|data = 2012|pàgines = |exemplar = Sep 18}}</ref> i el mètode de les 4S de Guallar i Leiva<ref name=":0" />.
Bàsicament la metodologia de la cura de continguts tindria tres grans apartats: filtratge, anàlisi i distribució de la informació sobre un tema. Dins de les diverses propostes que presenten els autors d'aquest àmbit es podrien escollir cpm a mostra la de Rohit Barghava <ref>{{Ref-publicació|cognom = Barghava|nom = Rohit|article = The 5 models of content curation|publicació = IMG : Influential marketing group|url = http://www.rohitbhargava.com/2011/03/the-5-models-of-content-curation.html|data = 2011|pàgines = |exemplar = Mar 31}}</ref>, la de Robin Good <ref>{{Ref-publicació|cognom = Good|nom = Robin|article = Real- time news curation - The complete guide, Part-4: process, key-tasks, workflow|publicació = MasterNewMedia|url = http://www.masternewmedia.org/real-time-news-curation-the-complete-guide-part-4-process-key-tasks-workflow/|data = 2010|pàgines = |exemplar = Sep 29}}</ref>, la d'Eva Sanagustín<ref>{{Ref-publicació|cognom = Sanagustín|nom = Eva|article = Content curation en 10 pasos|publicació = d+m, blog de Eva Sanagustín|url = http://www.evasanagustin.com/workaholic/2012/09/18/content-curation-en-10-pasos/|data = 2012|pàgines = |exemplar = Sep 18}}</ref> o el mètode de les 4S de Guallar i Leiva<ref name=":0" />.


Prenent aquest darrer com a exemple el procediment s'estructuraria en quatre apartats:
Prenent aquest darrer com a exemple el procediment s'estructuraria en quatre apartats:
* Cerca (s''earch'') de la informació generalment excessiva i desordenada que presenta internet sobre un tema
* Cerca (s''earch'') de la informació generalment excessiva i desordenada que presenta internet sobre un tema
* Selecció (''select'') d'allò que és realment rellevant per al propòsit de la cura
* Selecció (''select'') d'allò que és realment rellevant per al propòsit de la cura
* Caracterització (''sense making)'' del contingut seleccionat sota els criteris que marquin la nostra forma de fer
* Caracterització (''sense making)'' del contingut seleccionat sota els criteris que marqui la forma de fer del curador
* Difusió (''share)'' del resultat final de forma intel·ligent, per canals adequats i potenciant la vinculació amb l'audiència
* Difusió (''share)'' del resultat final de forma intel·ligent, per canals adequats i potenciant la vinculació amb l'audiència
A aquestes quatre fases cal afegir dues més: una prèvia de disseny i una posterior d'avaluació
A aquestes quatre fases cal afegir dues més: una prèvia de disseny i una posterior d'avaluació
Línia 29: Línia 29:
De totes les fases és la de caracterització la que aporta més valor afegit i fa palesa més clarament la feina del curador de continguts.
De totes les fases és la de caracterització la que aporta més valor afegit i fa palesa més clarament la feina del curador de continguts.


Per dur a terme la caracterització hi ha diferents tècniques. Per exemple: extractar, retitular. resumir, citar, fer un [[guió il·lustrat]] (storyboarding) i paral·lelitzar.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Deshpande|nom = Pawan|article = 6 Content curation templates for content annotation|publicació = Curata|url = http://www.curata.com/blog/6-content-curation-templates-for-content-annotation/|data = 2013|pàgines = |exemplar = Ago 13}}</ref>
Per dur a terme la caracterització hi ha diferents tècniques. Per exemple: extractar, retitular. resumir, citar, fer una mena de [[guió il·lustrat]] (storyboarding) i paral·lelitzar.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Deshpande|nom = Pawan|article = 6 Content curation templates for content annotation|publicació = Curata|url = http://www.curata.com/blog/6-content-curation-templates-for-content-annotation/|data = 2013|pàgines = |exemplar = Ago 13}}</ref>


== Eines ==
== Eines ==
Existeixen a l'actualitat nombroses eines que faciliten la curació de continguts i que posen aquesta disciplina a la disposició de qualsevol que tingui interès a posar-la en pràctica. Relacionant-les amb cada una de les quatre fases anteriors podríem mencionar per exemple les següents:<ref name=":0" />
Existeixen a l'actualitat nombroses eines que faciliten la curació de continguts i que posen aquesta disciplina a la disposició de qualsevol que tingui interès a posar-la en pràctica. Relacionant-les amb cada una de les quatre fases anteriors podríem mencionar per exemple les següents:<ref name=":0" />
* Cerca: Google alerts, Talkwalkeralerts, [[Feedly]], [[Twitter]], [[Hootsuite]], [[TweetDeck]]
* Cerca: [https://www.google.com/alerts?hl=ca Google alerts], [http://www.talkwalker.com/alerts Talkwalkeralerts], [[Feedly]], [[Twitter]], [[Hootsuite]], [[TweetDeck]]
* Selecció: [[Delicious]], [[Pocket]], [[Twitter]]
* Selecció: [[Delicious]], [[Pocket]], [[Twitter]]
* Caracterització: [[WordPress|Wordpress]], Scoop.it, [[Pinterest|Pinteres]]<nowiki/>t, Listly, [[Twitter]]
* Caracterització: [[WordPress|Wordpress]], [http://www.scoop.it/ Scoop.it], [[Pinterest|Pinteres]]<nowiki/>t, [http://list.ly/ List.ly], [[Twitter]]
* Difusió: [[Twitter]], [[Facebook]], [[LinkedIn]], [[Google+]], [[Pinterest]], [[Hootsuite]], [[Correu electrònic]]
* Difusió: [[Twitter]], [[Facebook]], [[LinkedIn]], [[Google+]], [[Pinterest]], [[Hootsuite]], [[Correu electrònic]]


Revisió del 09:42, 11 des 2015

Cura de continguts és la traducció validada[1] del terme anglès content curation. Ha estat encunyat per professionals del món del màrqueting, encara que actualment ha estat adoptat per altres camps. Fa referència a l'activitat consistent en la selecció i difusió (curation) de contingut (content) a la web.[2]

Concepte

Es tracta d'una nova tendència que ha sorgit en el si de les estratègies de màrqueting de continguts que les empreses han incorporat, recentment, als seus plans de màrqueting dels mitjans socials i del marqueting per internet en general. Aquestes estratègies tenen per finalitat fer que la informació que aporten els llocs web, disparada amb la consulta a través dels cercadors, vagi adquirint valor pels seus continguts. De manera que els usuaris adquireixin experiències de màxima qualitat mentre "naveguen" per Internet, en la seva incessant cerca d'informació.

Amb el temps, la diversitat d'internet ha fet que la curació de continguts s'adoptés com una metodologia susceptible de ser aplicada a altres camps. Propulsada per la curiositat, l'audàcia, la diversió i el maneig convergent de diferents disciplines, la curació de continguts s'ha convertit en una de les anomenades "professions invisibles" que han emergit amb la cultura de la interacció. A l'actualitat el curador de continguts (content curator) és un perfil professional molt buscat i amb una gran projecció, que consisteix en l'aplicació del "pensament algorítmic" per a la cerca, selecció, classificació, organització i orientació de continguts en funció d'objectius empresarials, però també institucionals i socials.

Tanmateix, però, la curació de continguts no és un fenomen nou. Històricament, museus i galeries d'art han utilitzat aquesta tècnica per a seleccionar i exposar les seves obres de la forma més ordenada i categoritzada possible. A l'hora de les exposicions, per exemple, és la tasca que duu a terme el comissari de l'exposició, en anglès curator.També és d'alguna manera la tasca que duu a terme el DJ d'una radio, per exemple, seleccionant les cançons o les parts seves que se sentiran per antena. I encara està més relacionat amb la tasca de molts periodistes consistent en seleccionar notícies i fonts d'informació.[3]

Història

L'origen de l'expressió se sol situar en un article de Rohit Barghava del 2009[4]. Aquest article és un manifest on es destaca que davant el creixement continu de la informació a internet i el fet que els sistemes automatitzades difícilment poden localitzar continguts de qualitat, calen uns professionals que han de ser experts no en crear més continguts, sinó en trobar, filtrar i compartir continguts de qualitat rellevants per als seus usuaris/clients. La seva definició del curador de continguts recollida en el mateix manifest diu que és algú que troba, agrupa, organitza i comparteix contínuament el millor i més rellevant contingut sobre un tema en línia.

Molts altres autors han aportat les seves definicions. Per exemple: Dolors Reig[5], l'empresa Curata[6], Beth Kanter[7], Steven Rosenbaum[8]; i Guallar i Leiva[2]entre d'altres.

La seva relació amb el camp de la Biblioteconomia i Documentació és més que evident i no està exenta de controvèrsia, al considerar-se que la seva tasca podia ja estar contemplada dins de les del bibliotecari-documentalista[9][10]. L'ús de les xarxes socials i la necessitat d'unes habilitats pròpies de la comunicació li atorgarien una nova perspectiva. Així mateix també es mostra efectiu dins l'àmbit de la vigilància tecnològica i la intel·ligència competitiva[11]

Cal mencionar a més que en el món científic també existeix una figura molt similar que és la vinculada a la conservació i gestió de les dades d'investigació. En anglès són coneguts com els data curators o digital curators.[12]. Finalment en l'actualitat també se'n sent a parlar dins l'àmbit de l'educació i està cobrant molta força en el de l'elaboració de la marca personal en línia o reputació digital.

Metodologia

Bàsicament la metodologia de la cura de continguts tindria tres grans apartats: filtratge, anàlisi i distribució de la informació sobre un tema. Dins de les diverses propostes que presenten els autors d'aquest àmbit es podrien escollir cpm a mostra la de Rohit Barghava [13], la de Robin Good [14], la d'Eva Sanagustín[15] o el mètode de les 4S de Guallar i Leiva[2].

Prenent aquest darrer com a exemple el procediment s'estructuraria en quatre apartats:

  • Cerca (search) de la informació generalment excessiva i desordenada que presenta internet sobre un tema
  • Selecció (select) d'allò que és realment rellevant per al propòsit de la cura
  • Caracterització (sense making) del contingut seleccionat sota els criteris que marqui la forma de fer del curador
  • Difusió (share) del resultat final de forma intel·ligent, per canals adequats i potenciant la vinculació amb l'audiència

A aquestes quatre fases cal afegir dues més: una prèvia de disseny i una posterior d'avaluació

De totes les fases és la de caracterització la que aporta més valor afegit i fa palesa més clarament la feina del curador de continguts.

Per dur a terme la caracterització hi ha diferents tècniques. Per exemple: extractar, retitular. resumir, citar, fer una mena de guió il·lustrat (storyboarding) i paral·lelitzar.[16]

Eines

Existeixen a l'actualitat nombroses eines que faciliten la curació de continguts i que posen aquesta disciplina a la disposició de qualsevol que tingui interès a posar-la en pràctica. Relacionant-les amb cada una de les quatre fases anteriors podríem mencionar per exemple les següents:[2]

Enllaços externs

Referències

  1. ↑ «TERMCAT. Terminologia de marqueting digital». Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. [Consulta: 10 des. 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Guallar, Javier; Leiva-Aguilera, Javier. El content curator:guía básica para el nuevo profesional de internet. Barcelona: Ed. UOC, 2013 (El profesional de la información, núm. 24). ISBN 978-84-9064-018-0. 
  3. ↑ McAdams, M. «Curation, and journalists as curators». Curation, and journalists as curators, 2008 Dec 3.
  4. ↑ Bhargava, Rohit. «Manifesto for the content curator: the next big social media job of the future?», 2009, Sept 30. [Consulta: 9 desembre 2015].
  5. ↑ Reig, Dolors. «Content curator, Intermediario del conocimiento: nueva profesión para la web 3.0», 2010 9 gen.. [Consulta: 8 desembre 2015].
  6. ↑ Curata. «5 simple steps to becoming a conten curation rockstar» ([ebook]). Curata.com, 2011.
  7. ↑ Kanter, Beth. «Content curation primer. Beth's blog», 04-10-2011. [Consulta: 9 desembre 2015].
  8. ↑ Rosenbaum, Steven. «Content curators are the new superheros of the web. Fast company», 16-04-2012. [Consulta: 9 desembre 2015].
  9. ↑ Sanz, Sandra «¿Por qué lo llaman 'content curator' cuando quieren decir documentalista?». ComeIN, núm. 20, 2012.
  10. ↑ Marquina, Julián «¿Content curator?... ¿Content curation?... DO-CU-MEN-TA-LIS-TA». JuliánMarquina..., 23 jul., 2013.
  11. ↑ Archanco, Ramón «Curación de contenidos para seleccionar la información relevante». Papeles de inteligencia, 2013.
  12. ↑ «What is digital curation?». DCC. [Consulta: 9 desembre 2015].
  13. ↑ Barghava, Rohit «The 5 models of content curation». IMG : Influential marketing group, Mar 31, 2011.
  14. ↑ Good, Robin «Real- time news curation - The complete guide, Part-4: process, key-tasks, workflow». MasterNewMedia, Sep 29, 2010.
  15. ↑ Sanagustín, Eva «Content curation en 10 pasos». d+m, blog de Eva Sanagustín, Sep 18, 2012.
  16. ↑ Deshpande, Pawan «6 Content curation templates for content annotation». Curata, Ago 13, 2013.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cura_de_continguts&oldid=16145829»