Cicló extratropical Klaus: diferència entre les revisions
| Línia 116: | Línia 116: | ||
===Espanya=== |
===Espanya=== |
||
A Catalunya, les regions del Baix Llobregat, de Tarragona i del Vallès Occidental són particularment afectades. Centenars d'arbres són arrencats per les violentes ràfegues, tallant les vies de comunicació i malmetent diversos habitatges o infraestructures públiques. Igualment, s'aixequen danys significatius sobre el mobiliari urbà : cabines telefòniques o senyals de trànsit camionera sobretot. En el moment culminant de la tempesta, prop de 200 000 clients són privats d'electricitat en total segons la Generalitat. |
A Catalunya, les regions del Baix Llobregat, de Tarragona i del Vallès Occidental són particularment afectades. Centenars d'arbres són arrencats per les violentes ràfegues, tallant les vies de comunicació i malmetent diversos habitatges o infraestructures públiques. Igualment, s'aixequen danys significatius sobre el mobiliari urbà : cabines telefòniques o senyals de trànsit camionera sobretot. En el moment culminant de la tempesta, prop de 200 000 clients són privats d'electricitat en total segons la Generalitat. |
||
El 27 de gener, quatre dies després del començament de les intempèries, aproximadament 3500 clients continuen estant submergits a la foscor en el conjunt de Catalunya[ |
El 27 de gener, quatre dies després del començament de les intempèries, aproximadament 3500 clients continuen estant submergits a la foscor en el conjunt de Catalunya<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=582083 3.500 abonados permanecen sin luz, El periodico.com, 27 janvier 2009 (en espanyol)]</ref>. |
||
A Galicia, en el moment culminant de la tempesta, 500 000 clients coneixen talls d'électricitat[42]. Emilio Pérez Touriño, president del govern autònom, indica el 25 de gener que prop de 100 000 llars es queden desproveïts d'alimentació électrica[ |
A Galicia, en el moment culminant de la tempesta, 500 000 clients coneixen talls d'électricitat[42]. Emilio Pérez Touriño, president del govern autònom, indica el 25 de gener que prop de 100 000 llars es queden desproveïts d'alimentació électrica<ref>[http://www.elcomerciodigital.com/oviedo/20090125/local/asturias/espana-despierta-resaca-tragico-200901252210.html España se despierta con la resaca del trágico temporal, El comercio digital, 25 gener de 2009 (en castellà)]</ref>. La província de Lugo apareix com una de les més afectades. |
||
Al País-Basc, 25 000 clients coneixen una sort idèntica a la mateixa data. |
Al País-Basc, 25 000 clients coneixen una sort idèntica a la mateixa data. |
||
==Intervenció dels poders públics== |
==Intervenció dels poders públics== |
||
===França=== |
===França=== |
||
Revisió del 00:32, 9 feb 2009
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Traducció automàtica |
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
| Klaus | ||
 Klaus a les 03:28 del 24 de gener sobre el Golf de Biscaia.
| ||
Informació
| ||
| Format el: | 23 de gener del 2009 | |
| Dissipat el: | 28 de gener del 2009 | |
| Vents més forts: | A Port d'Envalira, Andorra: Ràfegues de 216 km/h[1][2] | |
| Pressió mínima: | 964 hPa (aproximadament)[3] | |
Països afectats
| ||
 Andorra |
 França | |
 Alemanya |
 Itàlia | |
 Espanya | ||
Efectes
| ||
| Víctimes: | 26[4] | |
| Danys materials: | Desconeguts | |
El cicló extratropical Klaus va ser un cicló de latitud mitja que va afectar els dies 23, 24 i 25 de gener de 2009 especialment al nord d'Espanya i sud de França ocasionant diverses víctimes mortals i importants danys materials. El centre de la depressió es va desplaçar d'oest en est des de les Illes Açores, passant pel mar Cantàbric, fins al golf de Gènova; generant forts vents de més de 150 km/h al litoral espanyol i francès. Va ser un fenomen extraordinari que no es repetia amb tanta virulència a Espanya des de 1997.[3] [5]
El fenomen causant de la borrasca especialment profunda (o cicló extratropical) va ser una ciclogénesis explosiva. Aquesta es produeix quan dues masses d'aire diferents, una càlida i una altra freda, xoquen generant forts vents i abundants precipitacions, desenvolupant-se en un curt període de temps, d'allà l'adjectiu "explosiva". Encara que algunes de les seves característiques, com l'intens vent, s'assemblen als ciclons tropicals, l'origen i evolució d'ambdós fenòmens és molt diferent.[6][7]
Es van reportar 26 víctimes mortals relacionades amb la situació meteorològica, 12 d'elles en Espanya. El esdeveniment més greu va tenir lloc a Sant Boi (Barcelona), quan el mur d'una instal·lació esportiva va caure sobre uns nens causant la mort a quatre.
Nom
Encara que l'Agència Estatal de Meteorologia no dóna cap nom concret als sistemes que afecten Espanya, l'Institut de Meteorologia alemany, referent en el seguiment històric de l'evolució atmosfèrica a Europa, nomena amb regularitat a les borrasques i anticiclons més notables. El 23 de gener va donar el nom de Klaus, en honor de Klaus Schümann, al sistema de baixes pressions situat a l'Atlàntic Nord.
Mesures d'emergència prèvies
El 19 de gener, la Direcció General de Protecció Civil va posar en alerta per vent a les quatre comunitats del litoral cantàbric i Madrid, però sense concretar l'episodi de forts vents del final de setmana.
El matí del 23 de gener un centre de baixes pressions situat a l'Atlàntic nord nord es desplaçava cap a l'est amb un alt grau de possibilitat (70 -90%) que afectés ràpidament la part més occidental de la Península Ibèrica. L'Agència Estatal de Meteorologia va posar en alerta vermella (la màxima possible) les comunitats càntabres per vents de més de 150 km/h i mar poblada d'arbres o muntanyosa, amb ones de més de 9 metres. Gran part de les províncies de l'interior també van ser alertades amb el nivell taronja per ràfegues de vent properes als 90 km/h.[8]
Galícia va ser la primera comunitat en adoptar mesures d'urgència decretant la Conselleria el nivell taronja per ratxes de més de 140 km/h i pluja intensa.[9] A més es van suspendre les classes en La Corunya i Lugo com mesura preventiva davant de l'arribada del temporal.[10]
Al País Basc s'esperava que els forts vents arribessin entre les 00:00 i les 08:00 del dia 24. La flota va romandre amarrada a port i nombrosos vaixells mercants i pesquers procedents de diversos ports propers es van refugiar a la Ria de Bilbao davant de l'alerta per ones de 12 metres i vents de més de 150 km/h Es va activar un pla de crisi en la comunitat en el qual s'estudiava la possibilitat de desallotjaments de les zones més afectades. Alguns trams de carreteres van quedar tallats de manera preventiva.
Evolució del cicló.
| Ràfegues màximes de vent | ||
|---|---|---|
| Ràfega | Localització | País |
| 216 km/h | Coll d'Envalira | Andorra |
| 198 km/h | Cerezo de Arriba | Espanya |
| 198 km/h | Estaca de Bares | Espanya |
| 193 km/h | Formiguera | França |
| 193 km/h | Machichaco | Espanya |
| 184 km/h | Perpinyà | Françà |
| 183 km/h | Malpica | Espanya |
| 183 km/h | Ocón | Espanya |
| 182 km/h | Ancares | Espanya |
| 182 km/2 | Xares | Espanya |
| 178 km/h | Santa María de Oya | Espanya |
| 177 km/h | Sant Pau de Fenollet | França |
| 172 km/h | Biscarrosse | França |
| 172 km/h | Cap Ferret | França |
Fonts: AEMET Meteo France Meteo Galicia Meteorologia del Govern de La Rioja | ||
El dia 23, una borrasca ubicada al nord de les Açores i amb una pressió de 1000 hPa es desplaçava cap a l'est. La depressió estava generada per dues masses d'aire diferents, una d'aire polar al nord i una altra d'humida al sud, que causaven inestabilitat atmosfèrica. Va anar aprofundint-se ràpidament amb el pas de les hores, arribant a caure fins als 968 hPa estimats a les 00:00 del 24 de gener. Aquest tipus de borrasques amb una caiguda tan brusca de la pressió només es dóna amb freqüència en latituds més altes (Groenlàndia, Islàndia...)[3]
El dia 24, encara que amb la pressió en augment, la potent borrasca va travessar el mar Cantàbric fins a arribar a França causant fort vents al litoral nord espanyol i precipitacions de moderades a intenses. A més, es van registrar ratxes de més de 100 km/h en punts de l'interior. La tempesta colpeja les costes d'Aquitània en la nit del 23 al 24 de gener, seguint una trajectòria lleugerament més al nord del que els models havien previst. Ràfegues de 136 km/h són registrades a Biarritz, 141 km/h a Mont Marsan, 172 km/h a Biscarosse. Gironda, inicialment posat en alerta taronja, és colpejada per ràfegues de 150 km/h a 172 km/h sobre el litoral, mentre que Bordeus és escombrada per vents d'una gran violència: arribant-se als 161 km/h sobre l'Aeroport de Bordeus - Mérignac, un rècord absolut a la capital girondina[11] . Com a resultat, Meteo-France reacciona durant la nit posant al seu torn Gironda i Lot-et-Garonne en alerta vermella. A les primeres hores del 24 de gener, l'Aeroport de Bordeus - Mérignac és tancat per la prefectura de Gironda, mentre que el trànsit ferroviari és interromput i el transport públic (TBC) de la metròpoli girondina són suspesos[12]. .
El dia 25, les depressió va entrar al mar Mediterrani fins al golf de Gènova, deixant sentir els seus efectes al sud-est de França, Itàlia, i Catalunya.
Galícia va ser la primera comunitat afectada pel cicló extratropical. Es van registrar ratxes de vent properes als 200 km/h, sent La Coruña la província amb els valors més alts. Ràfegues com els 198,4 km/h a l'estació d'Estaca de Bares, van superar àmpliament els 158 km/h registrats com a màxima el 1984 quan l'huracà Hortensia va arribar a la costa espanyola.[13]
Localització
Els efectes de la tempesta se sentien des de les illes Anglonormandes fins al sud de Catalunya. Els efectes més destructors de la tempesta provocats per la pluja i els forts vents es situaren en el sud-oest de França. La tempesta es va originar en el Golf de Biscaia i va seguir una trajectoria cap al sud-est que la va portar a través del sud de França durant el vespre del 24 de gener fins al nord d'Itàlia del nord i l'Adriatic, on va provocar danys mínims
Espanya
A Catalunya, les regions del Baix Llobregat, de Tarragona i del Vallès Occidental són particularment afectades. Centenars d'arbres són arrencats per les violentes ràfegues, tallant les vies de comunicació i malmetent diversos habitatges o infraestructures públiques. Igualment, s'aixequen danys significatius sobre el mobiliari urbà : cabines telefòniques o senyals de trànsit camionera sobretot. En el moment culminant de la tempesta, prop de 200 000 clients són privats d'electricitat en total segons la Generalitat. El 27 de gener, quatre dies després del començament de les intempèries, aproximadament 3500 clients continuen estant submergits a la foscor en el conjunt de Catalunya[14]. A Galicia, en el moment culminant de la tempesta, 500 000 clients coneixen talls d'électricitat[42]. Emilio Pérez Touriño, president del govern autònom, indica el 25 de gener que prop de 100 000 llars es queden desproveïts d'alimentació électrica[15]. La província de Lugo apareix com una de les més afectades. Al País-Basc, 25 000 clients coneixen una sort idèntica a la mateixa data.
Intervenció dels poders públics
França
Mitjans militars
Des del 24 de gener, una quinzena de grups electrògens ha estat desplegada per alimentar principalment residències d'avis, estacions de bombament i centrals teléfoniques[16].
Un miler de militars són desplegats, sobretot als departaments de les Landes, del Gers i del Tarn i Garona[16]. Vénen en ajuda als serveis d'EDF i de França Télécom per tal d'alliberar els accessos que permeten reparar les xarxes elèctric i telefònic. Aclareixen igualment les carreteres secundàries per tal de finalitzar un enclavament de certs municipis aïllats.
El 17è regiment del geni paracaigudista de Montauban i el 48è regiment de transmissió d'Agen intervenen cap a Agen per al restabliment de la xarxa électrica[16]. La base aèria 118 de Mont-de-Marsan, el 17è agrupament d'artilleria de Biscarosse així com escola d'aplicació de l'aviació lleugera de l'exèrcit de terra de Dax porten igualment la seva ajuda en les tasques de salvament[16].
El 27 de gener, el 25è regiment d'enginyers de l'aire intervé a Grenade-sur-l'Adour[17]. El mateix dia, com el 1999, els Mirages F1 de la base aèria 112 de Reims són desplegats sobre el departament de les Landes per treure fotografies georeferenciades per tal d'identificar ràpidament les zones sinistrades i d'organitzar de manera òptima les operacions de salvament i neteja[17].
Mitjans polítics
Michel Barnier, Ministre de l'Agricultura i de la Pesca, preveu un pla global d'accions per tal de revalorar el bosc abatut a les Landes i així ajudar la filera sylvicole[47]. A França, el decret que porta reconeixement de l'estat de catàstrofe natural apareix publicat al diari oficial del 29 de gener 2009[18].
Imatges de la tempesta
-
Arbres arrencats prop de La Corunya -
Carreteres malmeses al País Basc -
Danys a Catalunya -
Trànsit pertorbat a Catalunya -
El temporal al País Basc -
Danys a Gironda -
Cables elèctrics romputs al Sud-Oest de França -
Arbres arrencats per la tempesta a França
_4.jpg)
_5.jpg)
.jpg)
.jpg)
Referències
- ↑ «Storm leaves 15 dead in S Europe». The BBC, 25-01-2009. [Consulta: 25 gener 2009].
- ↑ El Periòdic Andorra, El fort vent obliga a tancar les pistes de Grandvalira i de Vallnord. Accedit el 29 de gener del 2009.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Análisis preliminar de la situación del 22-25 de enero de 2009» (en castellà). [Consulta: 26 gener 2009].
- ↑ Fresh warnings after storm kills 26 in southern Europe
- ↑ «El fuerte temporal colapsa el suroeste francés y causa tres muertos» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2009].
- ↑ Francisco Martín León. «¿Qué es una ciclogénesis explosiva? Las borrascas explosivas (o "bombas" meteorológicas)» (en castellà), 25-01-2009. [Consulta: 26 gener 2009].
- ↑ «Se llama ciclogénesis explosiva» (en castellà), 25-01-2009. [Consulta: 25 gener 2009].
- ↑ «Aviso especial núumero 1/2009 emitido a las 12:30 hora oficial del 23/01/2009» (en castellà). [Consulta: 26 gener 2009].
- ↑ «Situación meteorolóxica prevista para os días 23 e 24 de Xaneiro de 2009» (en galleg), 23-01-2009. [Consulta: 25 gener 2009].
- ↑ «Suspendidas las clases en las provincias de A Coruña y Lugo por temporal» (en castellà), 23-01-2009. [Consulta: 25 gener 2009].
- ↑ Des records de vitesse du vent battus, Le Figaro, 24 de gener 2009
- ↑ La tempête sur le Sud-Ouest, Nouvel Obs
- ↑ «O fenómeno de cicloxénese explosiva, que afectou a Galicia o pasado vernes, superou os rexistros históricos de refachos de vento na nosa comunidade» (en galleg), 26-01-2009. [Consulta: 28 gener 2009].
- ↑ 3.500 abonados permanecen sin luz, El periodico.com, 27 janvier 2009 (en espanyol)
- ↑ España se despierta con la resaca del trágico temporal, El comercio digital, 25 gener de 2009 (en castellà)
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Les renforts militaires
- ↑ 17,0 17,1 Journal Télévisé de 20H de TF1 del 27/01/2009 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «TF1_27012009» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Arrêté du 28 janvier 2009 portant reconnaissance de l'état de catastrophe naturelle sur le site de légifrance