Vespa paperera: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Bestiasonica ha mogut Vespa paperera a Polistes dominula sobre una redirecció: per VP:AP precís
Etiqueta: Redirecció nova
 
m Creada per traducció de la pàgina «Paper wasp»
Línia 1: Línia 1:

#REDIRECCIÓ [[Polistes dominula]]
{{Infotaula d'ésser viu}}
{| class="infobox biota" style="text-align: left; width: 200px; font-size: 100%"
! colspan="2" style="text-align: center; background-color: rgb(235,235,210)" |Paper wasp
|-
| colspan="2" style="text-align: center" |
|-
| colspan="2" style="text-align: center; font-size: 88%" |A young paper wasp queen (''[[Polistes gallicus]]'') starting a new colony
|- style="text-align: center; background-color: rgb(235,235,210)"
|-
! colspan="2" style="min-width:15em; text-align: center; background-color: rgb(235,235,210)" |[[Taxonomy (biology)|Scientific classification]]
|-
|Kingdom:
|<div class="kingdom" style="display:inline">[[Animal|Animalia]]</div>
|-
|Phylum:
|<div class="phylum" style="display:inline">[[Arthropoda]]</div>
|-
|Class:
|<div class="class" style="display:inline">[[Insecta]]</div>
|-
|Order:
|<div class="order" style="display:inline">[[Hymenoptera]]</div>
|-
|Suborder:
|<div class="suborder" style="display:inline">[[Apocrita]]</div>
|-
|Family:
|<div class="family" style="display:inline">[[Vespidae]]</div>
|-
|Subfamily:
|<div class="subfamily" style="display:inline">'''[[Polistinae]]''', '''[[Stenogastrinae]]''', or '''[[Vespinae]]'''</div>
|- style="text-align: center; background-color: rgb(235,235,210)"
|}
[[Category:Articles with 'species' microformats]]
[[File:Ladies_of_the_Lake.webm|miniatura|''Polistes major'' at the P.B. County SWA Greenway Trail]]
'''Vespa paper'''era són [[Vèspids|de vèspids]] que reuneixen [[Fibra tèxtil|fibres]] de [[fusta]] i [[Tija|tiges de plantes]], que barregen amb la seva [[saliva]], i l'usen per a construir els seus vespers d'aspecte gris marronós. Algunes menes de vespes papereres també es diuen de vegades '''vespes paraigües''', a causa del disseny distintiu dels seus nius. <ref name="enc">[http://www.everythingabout.net/articles/biology/animals/arthropods/insects/wasps/paper_wasp/ "Paper Wasp" ] Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006.</ref>

== Espècie ==
El nom "vespes papereres" es refereix típicament a membres de la subfamília de [[Vèspids|véspido]] [[Polistins|Polistinae]], encara que sovint col·loquialment inclou membres de les subfamílies [[Vespins|Vespinae]] ( [[Vespa (gènere)|vespes]] i vespes ) i stenogastrinae, que també fan nius de paper. S'han identificat vint-i-dues espècies de vespes papereres ''[[Polistes]]'' a [[Amèrica del Nord]] i s'han identificat aproximadament 300 espècies arreu del món. La vespa paperera més comuna a Europa és ''[[Vespa paperera|Polistes dominula]]'' . <ref>{{Ref-web|url=http://www.ipc.ibaraki.ac.jp/~jkrte/wasp/polistes/Polistes.htm|títol=Distributional checklist of the species of the genus ''Polistes'' (Hymenoptera: Vespidae; Polistinae, Polistini)|cognom=James M. Carpenter|consulta=2009-02-09|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20090710131558/http://www.ipc.ibaraki.ac.jp/~jkrte/wasp/polistes/Polistes.htm|arxiudata=2009-07-10}}</ref> La [[tribu]] Ropalidiini [[Vell Món|del Vell Món]] conté altres 300 espècies i les tribus [[Zona neotropical|neotropicals]] Epiponini i Mischocyttarini contenen cadascuna més de 250, de manera que el número total de vespes papereres veritables a tot el món és d’unes 1100 espècies, gairebé la meitat de les quals es poden trobar als neotropics.

== Nius ==
[[Fitxer:Polistes_dominula_nest_-_paper_wasps.jpg|miniatura| ''[[Vespa paperera|Polistes dominula]]'' en una part d’un gran niu, a Califòrnia]]
Els nius de la majoria de les vespes papereres vertaderes es caracteritzen per tenir cel·les obertes amb cèl·lules per a la cria de cries i un " [[Pecíol (insectes)|pecíol]] ", o tija, que fixa i sosté el niu. <ref name="OSU">Lyon, W.F. and G.S. Wegner (1991). [http://ohioline.osu.edu/hyg-fact/2000/2077.html Paper Wasps and Hornets] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20010425015741/http://ohioline.osu.edu/hyg-fact/2000/2077.html|date=2001-04-25}} Ohio State University Extension Fact Sheet: Entomology</ref> Les vespes papereres secreten una substància química que repel·leix les [[formigues]], que s’escampen per la base del pecíol per evitar la pèrdua d’ous o de [[Descendència|cries]] .

La majoria de les [[vespes]] socials de la família Vespidae fabriquen nius a partir de paper, però algunes espècies de stenogastrines, com ''Liostenogaster flavolineata'', fan servir [[Fang (geologia)|fang]] . Un petit grup de vespes [[Crabrònids|craus brònides]] [[Eusocialitat|eusocials]], del gènere ''Microstigmus'' (l'única vespa eusocial fora de la família Vespidae), també construeix nius a partir de fibres vegetals mastegades, tot i que la consistència del niu és força diferent de les de les vespes papereres veritables, degut a l'absència de fibres de fusta i l’ús de seda extrusionada per vespes femelles per unir les fibres. <ref>{{Ref-publicació|nom=R. W.|cognom=Matthews|nom2=C. K.|cognom2=Starr|publicació=Biotropica|volum=16|exemplar=1|any=1984|pàgines=55–58|doi=10.2307/2387895|jstor=2387895}}</ref>

Els nius es poden trobar en zones protegides, com els ràfecs d’una casa, les branques d’un arbre, a l’extrem d’una canonada oberta o en un estenedor antic. Algunes espècies, com ara ''Ropalidia romandi'', variaran l'arquitectura del niu segons on construeixin el niu. <ref name=":2">{{Ref-publicació|cognom=Yamane|nom=Soichi|data=1994|publicació=Psyche|doi=10.1155/1994/92839|cognom2=Ito|nom2=Yosiaki|exemplar=3–4|pàgines=145–158|volum=101|dataaccés=free}}</ref>

Tres espècies de ''[[polistes]]'' són [[Cleptoparasitisme|paràsits]] socials obligats i han perdut la capacitat de construir els seus propis nius. Confien en els nius dels seus amfitrions per criar la cria. <ref name="Dapporto">Dapporto L, Cervo R, Sledge MF, Turillazzi S (2004) "Rank integration in dominance hierarchies of host colonies by the paper wasp social parasite ''Polistes sulcifer'' (Hymenoptera, Vespidae)". ''J Insect Physiol'' '''50''' :217–223</ref> Algunes [[Vespa (gènere)|vespres]] i jaquetes grogues també són paràsits de cria (per exemple, ''Vespula austriaca'' <ref>{{Ref-web|url=http://www.bwars.com/index.php?q=wasp/vespidae/vespinae/vespula-austriaca|títol=Vespula austriaca (Panzer, 1799)|data=1998|consulta=15 Oct 2014|obra=Bees, Wasps & Ants Recording Society|editor=BWARS|cognom=Archer|nom=M.E.}}</ref> ).

== Comportament ==
A diferència de les vespes i [[Vespa (gènere)|vespes]], que poden ser molt agressives, els membre de [[Polistins|Polistinae]] en general només ataquen si ells mateixos o els seus nius estan amenaçats. <ref>Felixson, Carol (undated). "Paper wasps work together." Retrieved 2009-04-26 from "L.A. Times" at http://www.latimes.com/features/kids/readingroom/la-et-kidcal5mar06,1,7872696.story.</ref> Atès que la seva territorialitat pot provocar atacs a les persones i perquè les seves picades són bastant doloroses i poden produir una reacció [[Anafilaxi|anafilàctica]] potencialment mortal en algunes persones, els nius en zones habitades per humans poden presentar un perill inacceptable. <ref name="Texas">Drees, B.M. and John Jackman (1999). ''Field Guide to Texas Insects.'' Gulf Publishing Company, Houston, Texas. Excerpt available at: [http://insects.tamu.edu/fieldguide/cimg348.html Texas Cooperative extension] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061205022343/http://insects.tamu.edu/fieldguide/cimg348.html|date=2006-12-05}}</ref> Un estudi realitzat sobre vespes de l'espècie ''Polistes dominula'' va concloure que les vespes amb colors aposemàtics més clars són més verinoses, ja que tenen glàndules verinoses més grans i ofereixen un senyal d’alerta més fort als organismes que amenacen el niu. <ref>{{Ref-publicació|cognom=Vidal-Cordero|data=2012|pmc=3495029|issn=1742-9994|doi=10.1186/1742-9994-9-20|pàgines=20|exemplar=1|volum=9|publicació=Frontiers in Zoology|nom5=José L|nom=J|cognom5=Ros-Santaella|nom4=Carlos|cognom4=Marfil-Daza|nom3=Antonio|cognom3=López-Orta|nom2=Gregorio|cognom2=Moreno-Rueda|pmid=22901602}}</ref>
[[Fitxer:Polistes_africanus.jpg|miniatura| vespa paperera sobre una fulla: els jardiners consideren que són beneficiosos.]]
La majoria de les vespes són beneficioses en el seu hàbitat natural i tenen una importància crítica en el biocontrol. <ref name="OSU">Lyon, W.F. and G.S. Wegner (1991). [http://ohioline.osu.edu/hyg-fact/2000/2077.html Paper Wasps and Hornets] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20010425015741/http://ohioline.osu.edu/hyg-fact/2000/2077.html|date=2001-04-25}} Ohio State University Extension Fact Sheet: Entomology</ref> Les vespes papereres s’alimenten de [[nèctar]] i altres insectes, incloses [[Eruga|erugues]], [[Dípters|mosques]] i [[Larva|larves d’]] [[Coleòpters|escarabats]] . Com que són un [[pol·linitzador]] conegut i s’alimenten de plagues de jardí conegudes, les vespes papereres sovint són considerades beneficioses pels jardiners. <ref name="Texas">Drees, B.M. and John Jackman (1999). ''Field Guide to Texas Insects.'' Gulf Publishing Company, Houston, Texas. Excerpt available at: [http://insects.tamu.edu/fieldguide/cimg348.html Texas Cooperative extension] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20061205022343/http://insects.tamu.edu/fieldguide/cimg348.html|date=2006-12-05}}</ref>

== Vegeu també ==

* [[Control biològic de plagues]]
* [[Índex Schmidt de dolor per picada|Índex de dolor picat de Schmidt]]
* ''[[Polistes]]''
* [[Polistins|Polistinae]]
* Ropalidiini

== Referències ==
{{Referències}}

== Enllaços externs ==

* [http://news.nationalgeographic.com/news/2011/11/111202-wasps-people-faces-recognition-insects-science-animals/ National Geographic News: les vespes poden reconèixer les cares.] Recuperat el 04/12/2012.
[[Categoria:Vèspids]]

Revisió del 14:11, 30 gen 2021

Infotaula d'ésser viuVespa paperera

Modifica el valor a Wikidata
Paper wasp
A young paper wasp queen (Polistes gallicus) starting a new colony
Scientific classification
Kingdom:
Animalia
Phylum:
Arthropoda
Class:
Insecta
Order:
Hymenoptera
Suborder:
Apocrita
Family:
Vespidae
Subfamily:
Polistinae, Stenogastrinae, or Vespinae
Polistes major at the P.B. County SWA Greenway Trail

Vespa paperera són de vèspids que reuneixen fibres de fusta i tiges de plantes, que barregen amb la seva saliva, i l'usen per a construir els seus vespers d'aspecte gris marronós. Algunes menes de vespes papereres també es diuen de vegades vespes paraigües, a causa del disseny distintiu dels seus nius. [1]

Espècie

El nom "vespes papereres" es refereix típicament a membres de la subfamília de véspido Polistinae, encara que sovint col·loquialment inclou membres de les subfamílies Vespinae ( vespes i vespes ) i stenogastrinae, que també fan nius de paper. S'han identificat vint-i-dues espècies de vespes papereres Polistes a Amèrica del Nord i s'han identificat aproximadament 300 espècies arreu del món. La vespa paperera més comuna a Europa és Polistes dominula . [2] La tribu Ropalidiini del Vell Món conté altres 300 espècies i les tribus neotropicals Epiponini i Mischocyttarini contenen cadascuna més de 250, de manera que el número total de vespes papereres veritables a tot el món és d’unes 1100 espècies, gairebé la meitat de les quals es poden trobar als neotropics.

Nius

Polistes dominula en una part d’un gran niu, a Califòrnia

Els nius de la majoria de les vespes papereres vertaderes es caracteritzen per tenir cel·les obertes amb cèl·lules per a la cria de cries i un " pecíol ", o tija, que fixa i sosté el niu. [3] Les vespes papereres secreten una substància química que repel·leix les formigues, que s’escampen per la base del pecíol per evitar la pèrdua d’ous o de cries .

La majoria de les vespes socials de la família Vespidae fabriquen nius a partir de paper, però algunes espècies de stenogastrines, com Liostenogaster flavolineata, fan servir fang . Un petit grup de vespes craus brònides eusocials, del gènere Microstigmus (l'única vespa eusocial fora de la família Vespidae), també construeix nius a partir de fibres vegetals mastegades, tot i que la consistència del niu és força diferent de les de les vespes papereres veritables, degut a l'absència de fibres de fusta i l’ús de seda extrusionada per vespes femelles per unir les fibres. [4]

Els nius es poden trobar en zones protegides, com els ràfecs d’una casa, les branques d’un arbre, a l’extrem d’una canonada oberta o en un estenedor antic. Algunes espècies, com ara Ropalidia romandi, variaran l'arquitectura del niu segons on construeixin el niu. [5]

Tres espècies de polistes són paràsits socials obligats i han perdut la capacitat de construir els seus propis nius. Confien en els nius dels seus amfitrions per criar la cria. [6] Algunes vespres i jaquetes grogues també són paràsits de cria (per exemple, Vespula austriaca [7] ).

Comportament

A diferència de les vespes i vespes, que poden ser molt agressives, els membre de Polistinae en general només ataquen si ells mateixos o els seus nius estan amenaçats. [8] Atès que la seva territorialitat pot provocar atacs a les persones i perquè les seves picades són bastant doloroses i poden produir una reacció anafilàctica potencialment mortal en algunes persones, els nius en zones habitades per humans poden presentar un perill inacceptable. [9] Un estudi realitzat sobre vespes de l'espècie Polistes dominula va concloure que les vespes amb colors aposemàtics més clars són més verinoses, ja que tenen glàndules verinoses més grans i ofereixen un senyal d’alerta més fort als organismes que amenacen el niu. [10]

vespa paperera sobre una fulla: els jardiners consideren que són beneficiosos.

La majoria de les vespes són beneficioses en el seu hàbitat natural i tenen una importància crítica en el biocontrol. [3] Les vespes papereres s’alimenten de nèctar i altres insectes, incloses erugues, mosques i larves d’ escarabats . Com que són un pol·linitzador conegut i s’alimenten de plagues de jardí conegudes, les vespes papereres sovint són considerades beneficioses pels jardiners. [9]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ "Paper Wasp" Microsoft Encarta Online Encyclopedia 2006.
  2. ↑ James M. Carpenter. «Distributional checklist of the species of the genus Polistes (Hymenoptera: Vespidae; Polistinae, Polistini)». Arxivat de l'original el 2009-07-10. [Consulta: 9 febrer 2009].
  3. ↑ 3,0 3,1 Lyon, W.F. and G.S. Wegner (1991). Paper Wasps and Hornets Arxivat 2001-04-25 a Wayback Machine. Ohio State University Extension Fact Sheet: Entomology
  4. ↑ Matthews, R. W.; Starr, C. K. Biotropica, 16, 1, 1984, pàg. 55–58. DOI: 10.2307/2387895. JSTOR: 2387895.
  5. ↑ Yamane, Soichi; Ito, Yosiaki Psyche, 101, 3–4, 1994, pàg. 145–158. DOI: 10.1155/1994/92839 [Consulta: free].
  6. ↑ Dapporto L, Cervo R, Sledge MF, Turillazzi S (2004) "Rank integration in dominance hierarchies of host colonies by the paper wasp social parasite Polistes sulcifer (Hymenoptera, Vespidae)". J Insect Physiol 50 :217–223
  7. ↑ Archer, M.E. «Vespula austriaca (Panzer, 1799)». Bees, Wasps & Ants Recording Society. BWARS, 1998. [Consulta: 15 octubre 2014].
  8. ↑ Felixson, Carol (undated). "Paper wasps work together." Retrieved 2009-04-26 from "L.A. Times" at http://www.latimes.com/features/kids/readingroom/la-et-kidcal5mar06,1,7872696.story.
  9. ↑ 9,0 9,1 Drees, B.M. and John Jackman (1999). Field Guide to Texas Insects. Gulf Publishing Company, Houston, Texas. Excerpt available at: Texas Cooperative extension Arxivat 2006-12-05 a Wayback Machine.
  10. ↑ Vidal-Cordero, J; Moreno-Rueda, Gregorio; López-Orta, Antonio; Marfil-Daza, Carlos; Ros-Santaella, José L Frontiers in Zoology, 9, 1, 2012, pàg. 20. DOI: 10.1186/1742-9994-9-20. ISSN: 1742-9994. PMC: 3495029. PMID: 22901602.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vespa_paperera&oldid=26186915»