Himenòpters

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viccionari	Viccionari
Viquiespècies	Viquiespècies

Himenòpters
Hymenoptera
	; Obrera d' Apis mellifera
Enregistrament
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Superordre	Endopterygota
Ordre	Hymenoptera ; Linnaeus, 1758
Subordres
	Apocrita; Symphyta;

Els himenòpters (Hymenoptera, del grec hymen, 'membrana', i pteron, 'ala') formen un dels majors ordres d'insectes, i comprèn alguns dels insectes més coneguts, com les formigues, els borinots, les abelles i les vespes, entre altres. El nom prové de la textura membranosa de les seves ales.

Hi ha descrites 153.088 espècies d'himenòpters actuals i 2.429 d'extintes.^[1] Només de formigues, es calcula que a la Terra n'hi viuen almenys mil bilions d'individus.

Morfologia[modifica]

Els himenòpters tenen dos parells d'ales membranoses (a les formigues només presenten ales les castes reproductores: reines i mascles). Les ales posteriors són més petites. L'ala anterior i la posterior es mantenen acoblades durant el vol per una sèrie de ganxets anomenats hamulus (plural, hamuli).

Les peces bucals són de tipus mastegador o llepador; en els grups més avançats, especialment a les abelles, el llavi i la maxil·la formen una mena de llengua amb la qual poden absorbir líquids.

Les antenes generalment són de deu o més segments i són relativament llargues. El tars o part final de la pota sol ser de cinc segments.

Les femelles presenten al final de l'abdomen una estructura per a la posta d'ous (l'ovipositor), que en els grups més evolucionats es transforma en un fibló verinós.

El desenvolupament és per metamorfosi completa i la determinació del sexe és pel sistema de haplodiploïdia en el qual el sexe es determina pel nombre de cromosomes que posseeix un individu. Un ou fertilitzat té dos jocs de cromosomes (un de cada progenitor) i origina una femella diploide, mentre que els ous no fecundats originen mascles haploides per partenogènesi. La femella pot controlar quins òvuls es fecunden i quins no, i per tant el nombre de mascles i femelles que naixeran.

Taxonomia[modifica]

L'ordre dels himenòpters s'ha subdividit tradicionalment en dos subordres:^[1]

Symphyta. No tenen cintura (estretament que separa el tòrax de l'abdomen). És un grup parafilètic.^[2]
Apocrita. Tenen cintura molt marcada (cintura de vespa).

Als Països Catalans hi ha espècies dels dos subordres.^[3]

Subordre Symphyta (parafilètic)

Superfamília Cephoidea
Superfamília Orussoidea
Superfamília Pamphilioidea
Superfamília Siricoidea
Superfamília Tenthredinoidea
Superfamília Xiphydrioidea
Superfamília Xyeloidea

Subordre Apocrita

Infraordre Parasitica (parafilètic)
- Superfamília Ceraphronoidea
- Superfamília Chalcidoidea
- Superfamília Cynipoidea
- Superfamília Diaprioidea
- Superfamília Evanioidea
- Superfamília Ichneumonoidea
- Superfamília Megalyroidea
- Superfamília Mymarommatoidea
- Superfamília Platygastroidea
- Superfamília Proctotrupoidea
- Superfamília Stephanidae
- Superfamília Stephanoidea
- Superfamília Trigonalyoidea
Infraordre Aculeata
- Superfamília Apoidea
- Superfamília Chrysidoidea
- Superfamília Vespoidea

Galeria[modifica]

Formiga fòssil en ambre
Hartigia linearis (família Cephidae)
Arge cyanocrocea (família Argidae) Polònia
Arge pagana Polònia
Tenthredo largiflava (família Tenthredinidae) Belgica
Diprion simile Polònia
Pnigalio mediterranens Famélia Eulophidae
Chrysis ignita (famélia Chrysididae)
Aleiodes indiscretus parasitant a una larva d'arna
Cotesia congregata parasitant a una eruga. Pennsilvanià, Estats Units
Rhyssa persuasoria femella dipositant els ous
Niu d'Eumenidae. Carolina del Sud, Estats Units
Cerceris macho (família Crabronidae) Pennsilvania, Estats Units
Vespula maculifrons (família Vespidae) Pennsilvania, Estats Units
Megachile sp. (família Megachilidae) en girasol. Pennsilvania, Estats Units
Augochloropsis metallica femella (família Halictidae). Pennsilvania, Estats Units
Bombus ternarius (família Apidae). Michigan, Estats Units.
Formiga Myrmecia sp.
Formica sanguinea, reina (esquerra) i obrera (dreta)

Referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 Aguiar, A.P.; Deans, A.R.; Engel, M.S.; Forshage, M.; Huber, J.T.; Jennings, J.T.; Johnson, N.F.; Lelej, A.S.; Longino, J.T. «Order Hymenoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 2013, pàg. 1–82.
↑ Tree of Life, Hymenoptera
↑ Pujalde, J.; Sartó, V. Guia dels insectes dels Països Catalans. Barcelona, 1986. Ed. Kapel. ISBN 84-85952-62-6

Enllaços externs[modifica]

Llistes[modifica]

[:0-1] 1,0 ^1,1 Aguiar, A.P.; Deans, A.R.; Engel, M.S.; Forshage, M.; Huber, J.T.; Jennings, J.T.; Johnson, N.F.; Lelej, A.S.; Longino, J.T. «Order Hymenoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 2013, pàg. 1–82.

[2] Tree of Life, Hymenoptera

[pujalde-3] Pujalde, J.; Sartó, V. Guia dels insectes dels Països Catalans. Barcelona, 1986. Ed. Kapel. ISBN 84-85952-62-6

[1]

[2]

[3]