Çorlu

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaÇorlu
EmlakKonutFraBroen.jpg

Localització

41° 09′ 35″ N, 27° 48′ 10″ E / 41.159722222222°N,27.802777777778°E / 41.159722222222; 27.802777777778
País Turquia
Províncies Província de Tekirdağ
Districte Çorlu
Geografia
Altitud 10 m
Indicatius
Fus horari UTC+03:00
Prefix telefònic 0282
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Çorlu (antigament Čorlu) és una ciutat del nord-oest de Turquia, a la regió de Tràcia Oriental, dins la província de Tekirdağ.[1] La seva situació en el trajecte de la principal autopista entre Istanbul (a 153 km) i Grècia i Bulgària, l'ha fet desenvolupar com a ciutat industrial. Al cens del 2000 tenia 151.525 habitants, el doble que el 1990 (74.681 habitants) i nou vegades més que el 1955 (17.025 habitants). A la rodalia corre el riu Çorlu Su, afluent de l'Ergene.

Història[modifica | modifica el codi]

S'han fet troballes datades vers el 1000 aC que deixen suposar que hi va haver un establiment frigi de nom Tzirallon. Posteriorment s'hi van establir grecs, perses, macedonis, romans i bizantins. Sota domini romà es va dir Caenophrurium, i allí fou assassinat l'emperador Aurelià el 275. Romans i bizantins van construir potents fortificacions i va servir com a lloc estratègic pel control de Tràcia.

El sultà otomà Murat I la va conquerir vers 1360 i va fer destruir les fortificacions gregues i la muralla romana. El 3 d'agost de 1511 Baiazet II va derrotar al costat de la vila, al poblet d'Uğraşdere (Sirt-köyü), al príncep Selim, que va haver de fugir cap a Crimea. Llavors l'altre pretendent al tron, el príncep Ahmed, governador d'Amasya, va avançar cap a Istanbul esperant creuar els estrets i esdevenir sultà, però disturbis a la capital provocats pels geníssers (que tot i restar lleials a Baiazet eren favorables a Selim i no acceptaven a Ahmed), el van fer dubtar, que finalment va decidir establir el seu poder a Àsia Menor i entrar així en rebel·lió oberta contra el seu pare. En aquestes condicions Baiazet va cridar a Selim, que era a Kaffa, i li va retornar la província de Semèndria. Ara el temor de Baiazet era una possible aliança entre Ahmed i Ismail I de Pèrsia. Els geníssers pressionaven i finalment Baiazet II va abdicar a favor de Selim l'abril del 1512. El sultà es va retirar a Demòtica però va morir durant el viatge (26 de maig de 1512) prop de Çorlu. Selim mateix va morir també a Çorlu nou anys després (però els dos foren enterrats a Istanbul).

Ewliya Celebi descriu la ciutat el 1651 i diu que tenia 3.000 cases amb població repartida per meitat entre cristians i musulmans, i diu que era un pròsper centre comercial. En aquest temps era un kada (districte) del sandjak de Vize. Fou ocupada temporalment pels russos durant la guerra del 1877-1878. A la primera guerra dels Balcans de 1912-1913, Çorlu fou lloc de comandament de l'exèrcit otomà, sent ocupada per forces búlgares el desembre de 1912; fou recuperada pels otomans a la segona guerra dels Balcans, el juliol de 1913. Del 1920 al 1922 fou ocupada pels grecs. Després de 1923 fou un important estació de l'exèrcit republicà turc; actualment es seu del 189è regiment d'infanteria. Després de 1990 s'hi han establert molts turcs de Bulgària, però principalment emigrants interns vinguts d'Anatòlia; també té una forta comunitat romaní i refugiats albanokosovars i bosnians.[2]

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal producció és el tèxtil (amb més de 3000 fàbriques), però també hi ha indústries alimentàries, de begudes refrescants, gelats, condiments i salses i electrònica.[3]

Notes[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Çorlu Modifica l'enllaç a Wikidata