Çorlu

Çorlu

Tipus	ciutat, gran ciutat i vila
Lloc
41° 09′ 35″ N, 27° 48′ 10″ E
Estat	Turquia
Província	Província de Tekirdağ
Àrea metropolitana	Tekirdağ Metropolitan Municipality (en)
Capital de	Çorlu ilçesi
Conté la subdivisió	Alipaşa Deregündüzlü Esentepe Hürriyet Maksutlu Muhittin Nusratiye Reşadiye Rumeli Sarılar Seymen Silahtarağa Türkgücü Yenice Önerler Şahbaz Şeyhsinan
Població humana
Població	290.155 (2022) (709,43 hab./km²)
Idioma oficial	turc
Geografia
Part de	Província de Tekirdağ Regió de la Màrmara Regió de la Màrmara Occidental (estadística) Subregió de Tekirdağ Tràcia oriental
Superfície	409 km²
Banyat per	mar de Màrmara
Altitud	193 m
Identificadors descriptius
Codi postal	59850 i 59860
Fus horari	Zona horària de Turquia UTC+03:00
Prefix telefònic	0282
Altres
Agermanament amb	Kardjali Kumànovo Дулово Krushari (en) Tutrakan Babruisk Bugojno Putian
Lloc web	corlu.gov.tr

Çorlu (antigament Čorlu) és una ciutat del nord-oest de Turquia, a la regió de Tràcia oriental, dins la província de Tekirdağ. La seva situació en el trajecte de la principal autopista entre Istanbul (a 153 km) i Grècia i Bulgària, l'ha fet desenvolupar com a ciutat industrial. Al cens del 2000 tenia 151.525 habitants, el doble que el 1990 (74.681 habitants) i nou vegades més que el 1955 (17.025 habitants). A la rodalia corre el riu Çorlu Su, afluent de l'Ergene.

Història

S'han fet troballes datades vers el 1000 aC que deixen suposar que hi va haver un establiment frigi de nom Tziràl·lon. Posteriorment s'hi van establir grecs, perses, macedonis i romans. Sota domini romà es va dir Cenofrúrium, i hi fou assassinat l'emperador Aurelià el 275. Els romans van construir potents fortificacions i va servir com a lloc estratègic pel control de Tràcia. A l'edat mitjana es digué Tzurúlon.

El sultà otomà Murat I la va conquerir vers 1360 i va fer destruir les fortificacions gregues i la muralla romana. El 3 d'agost de 1511 Baiazet II va derrotar al costat de la vila, al poblet d'Uğraşdere (Sirt-köyü), al príncep Selim, que va haver de fugir cap a Crimea. Llavors l'altre pretendent al tron, el príncep Ahmed, governador d'Amasya, va avançar cap a Istanbul esperant creuar els estrets i esdevenir sultà, però disturbis a la capital provocats pels geníssers (que tot i restar lleials a Baiazet eren favorables a Selim i no acceptaven a Ahmed), el van fer dubtar, que finalment va decidir establir el seu poder a l'Àsia Menor i entrar així en rebel·lió oberta contra el seu pare. En aquestes condicions Baiazet va cridar a Selim, que era a Kaffa, i li va retornar la província de Semèndria. Ara el temor de Baiazet era una possible aliança entre Ahmed i Ismail I de Pèrsia. Els geníssers pressionaven i finalment Baiazet II va abdicar a favor de Selim l'abril del 1512. El sultà es va retirar a Demòtica però va morir durant el viatge (26 de maig de 1512) prop de Çorlu. Selim mateix va morir també a Çorlu nou anys després (però els dos foren enterrats a Istanbul).

Ewliya Celebi descriu la ciutat el 1651 i diu que tenia 3.000 cases amb població repartida per meitat entre cristians i musulmans, i diu que era un pròsper centre comercial. En aquest temps era un kada (districte) del sandjak de Vize. Fou ocupada temporalment pels russos durant la guerra del 1877-1878. A la Primera Guerra Balcànica, de 1912-1913, Çorlu fou lloc de comandament de l'exèrcit otomà, sent ocupada per forces búlgares el desembre de 1912; fou recuperada pels otomans a la segona guerra dels Balcans, el juliol de 1913. Del 1920 al 1922 fou ocupada pels grecs. Després de 1923 fou un important estació de l'exèrcit republicà turc; actualment es seu del 189è regiment d'infanteria. Després de 1990 s'hi han establert molts turcs de Bulgària, però principalment emigrants interns vinguts d'Anatòlia; també té una forta comunitat romaní i refugiats albanokosovars i bosnians.

Economia

La principal producció és el tèxtil (amb més de 3.000 fàbriques), però també hi ha indústries alimentàries, de begudes refrescants, gelats, condiments i salses i electrònica.