Édouard Goursat

Édouard Goursat

Nom original	(fr) Édouard Jean‐Baptiste Goursat
Biografia
Naixement	21 maig 1858 Lanzac (França)
Mort	25 novembre 1936 (78 anys) París
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure
Tesi acadèmica	Sur l'équation différentielle linéaire, qui admet pour intégrale la série hypergéométrique  (1881 )
Director de tesi	Gaston Darboux
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de París Universitat de Tolosa
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1919–) Société Mathématique de France (president) (1895–) Accademia Nazionale dei Lincei
Obra
Obres destacables lemma de Goursat teorema de Goursat i Levi-Civita lemma de la integral de Goursat Tetraedre de Goursat
Estudiant doctoral	Georges Darmois, Dumitru Ionescu, René Gosse, Șerban Gheorghiu (en) i Émile Cotton
Premis (1891)  Premi Petit d'Ormoy, Carrière, Thébault (1889)  Premi Poncelet (1886)  Grand prix des sciences mathématiques  Comandant de la Legió d'Honor

Édouard Goursat (francès: Édouard Jean‐Baptiste Goursat) (Lanzac, 21 de maig de 1858 - París, 25 de novembre de 1936) va ser un matemàtic francès, recordat pel seu Cours d'analyse mathématique que es va convertir en el text estàndard d'ensenyament de l'anàlisi matemàtica a França durant el primer terç del segle xx.

Vida i Obra

Goursat va fer els seus estudis a l'École Normale Supérieure en la qual va obtenir el doctorat el 1881. Fins al 1885 va donar classes a la Universitat de Tolosa i en aquest any va retornar com a professor a l'École Normale Supérieure. A partir de 1897 i fins a la seva jubilació, va ser professor de la universitat de París.

Malgrat l'èxit del seu llibre d'anàlisi matemàtica durant el primer terç del segle xx, a partir de 1933-35, va ser durament criticat pels Nicolas Bourbaki que el van posar com a exemple de manca de rigor i de descobriments recents.

Goursat també és conegut per haver demostrat el 1900 que el teorema de la integral de Cauchy és cert, encara que la derivada de la funció no sigui contínua.

Bibliografia

• Ledesma, Nicasio; Ferreirós, José «Cavaillès y Lautman: Repensar las matemáticas en torno a 1935» (en castellà). La Gaceta de la RSME, Vol. 13, Num. 1, 2010, pàg. 153-177. ISSN: 1138-8927.
• Mashaal, Maurice. Bourbaki: A Secret Society of Mathematicians (en (anglès)). American Mathematical Society, 2006. ISBN 0-8218-3967-5. 
• Wirsing, Sven Bodo. Maximal Nilpotent Subalgebras (en (anglès)). Anchor Academic Publishing, 2017. ISBN 978-3-96067-196-1. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Édouard Goursat

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Édouard Goursat» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Tropp, Henry S. «Goursat, Édouard Jean-Baptiste». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 juliol 2018]. (anglès)
• «Édouard-Jean-Baptiste Goursat». Encyclopædia Britannica, 2007. [Consulta: 15 juliol 2018]. (anglès)