Ha (kana)
 Ha | |
|---|---|
| Caràcter | は (hiragana) Unicode: 306F ハ (katakana) Unicode: 30CF ﾊ (kana d'ample meitat) Unicode: FF8A ㋩ (katakana) Unicode: 32E9  |
| Tipus | caràcter kana i mora |
| Part de | gojūon i kana |
En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters は (hiragana) i ハ (katakana)[2] són dues mores o kanes que ocupen la 26a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre の i ひ; i el tercer en el poema iroha, entre ろ i に.[3] En la taula que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (a la qual dona el nom: は行, «columna HA») i la primera fila (あ段, «fila A»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[4]
El caràcter は prové del kanji 波, mentre que ハ prové de 八. Poden dur l'accent dakuten: ば, バ; així com el handakuten: ぱ, パ. Existeix una versió hentaigana de は, 
, que prové del kanji 者.
Romanització[modifica]
Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
- は, ハ es romanitzen com a «ha»
- ば, バ es romanitzen com a «ba»
- ぱ, パ es romanitzen com a «pa»
La partícula は no es pronuncia ha sinó wa (que la resta de casos correspondria al caràcter わ), per tant, se sol romanitzar wa.
Escriptura[modifica]
|
El caràcter は s'escriu amb tres traços:
|
|
El caràcter ハ s'escriu en dos traços:
|
Altres escriptures[modifica]
| は / ハ en braille japonès[6] | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| は / ハ ha |
ば / バ ba |
ぱ / パ pa |
はあ / ハー hā |
ばあ / バー bā |
ぱあ / パー pā |
 |
 |
 |
 |
|
|
| Altres kanes en braille basades en は | |||||
| ひゃ / ヒャ hya |
びゃ / ビャ bya |
ぴゃ / ピャ pya |
ひゃあ / ヒャー hyā |
びゃあ / ビャー byā |
ぴゃあ / ピャー pyā |
 |
 |
 |
|
|
|
- Alfabet fonètic: 「はがきのハ」 (la «ha de hagaki», on hagaki significa targeta postal)
- Codi Morse: −・・・[7]
Referències[modifica]
- ↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
- ↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
- ↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
- ↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].
Bibliografia[modifica]
- López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
- Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.
|
|