(126) Veleda
 (126) Veleda | |
|---|---|
| Designació provisional | 1949 YF, 1950 BD1, A872 VA  |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus S[1] |
| Descobert per | Paul-Pierre Henry[2] |
| Data de descobriment | 5 novembre 1872[1] , Observatori de París[2] |
| Epònim | Veleda[3] |
| Cos pare | Sol |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 2,69631 ua[1] |
| Periàpside | 2,18274 ua (arg (ω): 328,21205)[1] |
| Semieix major a | 2,43953 ua[1] |
| Excentricitat e | 0,10526[1] |
| Període orbital P | 1.391,74 d[1] |
| Anomalia mitjana M | 255,1452 ° (13 setembre 2023)[1] |
| Inclinació i | 2,92451 ° 2,92338 °[1] |
| Longitud del node ascendent Ω | 23,24028 °[1] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 44,82 km[1] |
| Magnitud absoluta | 9,3[1] |
| Periode de rotació | 5,3672 h[1] |
| Albedo | 0,172 (albedo geomètrica) 0,1723 (albedo geomètrica)[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000126 |
| Sèrie | |
| « (125) Liberatrix • (127) Joana » | |
Velleda és l'asteroide núm. 126 de la sèrie. Fou descobert el 5 de novembre del 1872 a París per en Paul Pierre Henry (1848-1905), fou el seu primer descobriment dels 14 que va descobrir amb el seu germà Prosper Henry. És un asteroide del tipus S del cinturó principal que gira un cop cada poc més de 5 hores. El seu nom es deu a la princesa i profeta germànica Vileda del segle i que provocà i predigué la rebel·lió de les tribus bataves contra l'Imperi Romà.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 16 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Afirmat a: JPL Small-Body Database.
- ↑ Afirmat a: Dictionary of Minor Planet Names (sisena edició revisada i ampliada). Pàgina: 25. Editorial: Springer Science+Business Media. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.
| |
