Vés al contingut

8a etapa del Tour de França de 2009

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competition8a etapa del Tour de França de 2009
Tipusetapa de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Part deTour de França de 2009 Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment176 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaAndorra la Vella Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaSent Gironç Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
EstatFrança i Andorra Modifica el valor a Wikidata
Data11 juliol 2009 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer lloc etapa Luis León Sánchez Gil
Líder class. general  Rinaldo Nocentini
Líder per punts Thor Hushovd
Líder muntanya Christophe Kern
Líder juvenil Tony Martin
Combativitat etapa Sandy Casar
Líder per equips AG2R La Mondiale 2009
Modifica el valor a Wikidata

La 8a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el dissabte 11 de juliol sobre un recorregut de 176 quilòmetres entre Andorra la Vella i Sent Gironç a l'Arieja. La victòria fou per l'espanyol Luis León Sánchez, que s'imposà a l'esprint als seus companys d'escapada. Aquesta era la segona etapa de muntanya pirinenca.

Recorregut de l'etapa

[modifica]

Amb sortida des d'Andorra la Vella els ciclistes ben aviat s'han d'enfrontar a la primera dificultat muntanyosa de la jornada, el port d'Envalira, de primera categoria. Una vegada creuat el Pas de la Casa el Tour torna a terres franceses. Un fort descens, de quasi dos mil metres, duu els ciclistes cap als dos primers esprints especials de la jornada, situats a Luzenac i Tarascon d'Arieja, punt en què comença la segona dificultat muntanyosa del dia, el coll de Port, de segona categoria. Sense descans, només acabar el seu descens comença la darrera de les dificultats del dia, el coll d'Agnes, de primera categoria, situat a 50 km de l'arribada de Sent Gironç. Els darrers quilòmetres són completament plans.

Desenvolupament de l'etapa

[modifica]

La segona etapa pirinenca de la present edició va poder veure uns primers quilòmetres força animats, amb constants atacs durant l'ascensió al port d'Envalira i la formació de diferents grupets. Sandy Casar fou un dels més actius, marxant en solitari i sent el primer a creuar l'Envalira, amb un minut sobre el grup perseguidor. Un d'aquests atacs l'efectuà Cadel Evans, un dels principals favorits a la victòria final, cosa que va provocar la reacció de l'Astana fins al seu reintegrament al gran grup una vegada finalitzat el descens de l'Envalira.

A pocs quilòmetres del coll de Port eren 10 els ciclistes que encapçalaven la cursa: Mikel Astarloza, Fabian Cancellara, Sandy Casar, Alexander Efimkin, Joan Antoni Flecha, George Hincapie, Thor Hushovd, Mikhaïl Ignàtiev, Sébastien Rosseler i Luis León Sánchez Gil; amb un minut respecte al gran grup. Thor Hushovd, que havia lluitat pels punts dels esprints especials, i Sébastien Rosseler van ser els primers a despenjar-se dels escapats.

En l'ascens al coll d'Agnes es formà un grup de quatre al capdavant, format per Luis León Sánchez Gil, Mikel Astarloza Alexander Efimkin i Sandy Casar. Pel darrere es produí un atac per Andy Schleck, al qual s'hi afegiren tots els favorits, però no pas el líder, que arribà a perdre 40". Amb tot, finalment aconseguí reagrupar-se amb els favorits.

A quatre quilòmetres per l'arribada Efimkin atacà, però va ser agafat poc abans de l'arribada. Sandy Casar va ser el primer a llançar l'esprint a uns 400 metres de l'arribada, però seria superat per Luis León Sánchez Gil, guanyant d'aquesta manera la seva segona etapa al Tour de França, després de l'aconseguida en la setena etapa de l'edició del 2008.

El gran grup arribà a poc menys de dos minuts, encapçalat per José Joaquín Rojas, sense cap canvi important a la general. Thor Hushovd es va fer amb el mallot verd i Christophe Kern amb el de la muntanya. Durant l'etapa abandonà Óscar Pereiro, vencedor de l'edició del 2006[1][2]

Esprints intermedis

[modifica]
  • 1r esprint intermedi. Luzenac (km 67)
1r Noruega Thor Hushovd 6 pts
2n Estats Units George Hincapie 4 pts
3r Catalunya Joan Antoni Flecha 2 pts
1r Noruega Thor Hushovd 6 pts
2n Estats Units George Hincapie 4 pts
3r Suïssa Fabian Cancellara 2 pts
  • 3r esprint intermedi. Oust (km 159,5)
1r França Sandy Casar 6 pts
2n Espanya Luis León Sánchez 4 pts
3r Espanya Mikel Astarloza 2 pts

Ports de muntanya

[modifica]
1r França Sandy Casar 15 pts
2n França Christophe Kern 13 pts
3r Espanya Egoi Martinez 11 pts
4t Austràlia Cadel Evans 9 pts
Rússia Vladímir Iefimkin 8 pts
Estats Units David Zabriskie 7 pts
Catalunya Joan Antoni Flecha 6 pts
Estats Units George Hincapie 5 pts
  • Coll de Port. 1250m. 2a categoria (km 102) (11,4 km al 5,5%)
1r França Sandy Casar 10 pts
2n Rússia Mikhaïl Ignàtiev 9 pts
3r Espanya Mikel Astarloza 8 pts
4t Catalunya Joan Antoni Flecha 7 pts
Suïssa Fabian Cancellara 6 pts
Rússia Vladímir Iefimkin 5 pts
  • Coll d'Agnes. 1570m. 1a categoria (km 132,5) (12,4 km al 6,0%)
1r Espanya Mikel Astarloza 15 pts
2n Espanya Luis León Sánchez 13 pts
3r Rússia Vladímir Iefimkin 11 pts
4t França Sandy Casar 9 pts
Estats Units George Hincapie 8 pts
França Pierre Rolland 7 pts
Espanya Haimar Zubeldia 6 pts
Estats Units Levi Leipheimer 5 pts

Classificació de l'etapa

[modifica]
Ciclista Equip Temps
1 Espanya Luis León Sánchez Caisse d'Epargne 4h 31' 50"
2 França Sandy Casar FDJ m. t.
3 Espanya Mikel Astarloza Euskaltel–Euskadi m. t.
4 Rússia Vladímir Iefimkin AG2R La Mondiale + 3"
5 Espanya José Joaquín Rojas Caisse d'Epargne + 1' 54"
6 França Christophe Riblon Riblon porta el dorsal vermell com a ciclista més combatiu de l'etapa precedent AG2R La Mondiale m. t.
7 Eslovàquia Peter Velits Milram m. t.
8 França Sébastien Minard Cofidis m. t.
9 França Jérémy Roy FDJ m. t.
10 França Thomas Voeckler Bbox Bouygues Telecom m. t.

Classificació general

[modifica]
Ciclista Equip Temps
1 Itàlia Rinaldo Nocentini Rinaldo Nocentini porta el mallot groc en acabar l'etapa AG2R La Mondiale l'equip AG2R La Mondiale lidera la classificació per equips en acabar l'etapa 30h 18' 16"
2 Espanya Alberto Contador Team Astana + 6"
3 Estats Units Lance Armstrong Team Astana + 8"
4 Estats Units Levi Leipheimer Team Astana + 39"
5 Regne Unit Bradley Wiggins Garmin-Slipstream + 46"
6 Alemanya Andreas Klöden Team Astana + 54"
7 Alemanya Tony Martin Tony Martin porta el mallot blanc en acabar l'etapa Team Columbia-HTC + 1' 00"
8 Estats Units Christian Vande Velde Garmin-Slipstream + 1' 24"
9 Luxemburg Andy Schleck Team Saxo Bank + 1' 49"
10 Itàlia Vincenzo Nibali Liquigas + 1' 54"

Classificacions annexes

[modifica]

Classificació per punts

[modifica]
Classificació per punts Total
Noruega Thor Hushovd Maillot verd 117 pts
Regne Unit Mark Cavendish 106 pts
Alemanya Gerald Ciolek 66 pts

Classificació de la muntanya

[modifica]
Classificació de la muntanya Total
França Christophe Kern Gran Premi de la Muntanya 59 pts
Espanya Egoi Martínez 54 pts
França Brice Feillu 49 pts

Classificació del millor jove

[modifica]
Classificació del millor jove Temps
Alemanya Tony Martin Maillot blanc 30h 19' 16"
Luxemburg Andy Schleck + 49"
Itàlia Vincenzo Nibali + 54"

Classificació per equips

[modifica]
Classificació per equips Total
França AG2R La Mondiale Mallot amb dorsal sobre fons groc (líder de la classificació per equips) 89h 21' 51"
Kazakhstan Team Astana + 3"
Estats Units Team Columbia-HTC + 04' 45"

Combativitat

[modifica]

Abandonaments

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Luis corazón de León a marca.com (11 de juliol de 2009)
  2. Pereiro: "Seguir en estas condiciones era inútil" a marca.com (11 de juliol de 2009)