AT del Microscopi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: AT Microscopii)
Infotaula objecte astronòmicAT del Microscopi
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M4Ve+M4Ve[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióMicroscopi Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Excentricitat e0,607[2] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra10,7 pc [3] Modifica el valor a Wikidata
Radi0,41 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)10,343 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva3.123 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi93,5 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−365,6 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)270,45 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar10,1 km/s[1] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−4 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 41m 51.1592s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-33° 33' 53.1717''[5] Modifica el valor a Wikidata
Part degrup mòbil Beta Pictoris Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

AT del Microscopi (AT Microscopii) és un sistema estel·lar en la constel·lació del Microscopi, situat al nord-oest de α Microscopii, al sud-oest de ω Capricorni i a l'est d'Askella (ζ Sagittarii). És un binari visual les components del qual, dos nans vermells —denominats Gliese 799 A i B—, estan separades 4 segons d'arc. Probablement forma un sistema triple amb l'estel AU del Microscopi, situat a 1,18 anys llum.[7] AT Microscopii es troba a 33,3 anys llum de distància del sistema solar.

Els dos components del sistema AT del Microscopi tenen tipus espectral M4.5 Ve i són pràcticament idèntics.[8][9] De magnitud aparent +10,99 i +11,00, són estels tènues amb una lluminositat de 0,0037 i 0,0036 sols i un radi entorn del 40 % del radi solar.[10] En el diagrama de Hertzsprung-Russell se situen lleugerament per sobre de la seqüència principal, la qual cosa apunta cap a la seva joventut; l'edat d'ambdós estels s'estima entorn de 12 milions d'anys.[7] El sistema té un període orbital de 209 anys, i els estels es mouen en una òrbita excèntrica (i = 0,256) que fa que la separació entre ambdós variï entre 24,2 ua en el periastre i 40,8 ua en el apoastre.[11]

Gliese 799 A és un estel fulgurant, una dels primers a ser reconegudes com a tal per Willem Jacob Luyten.[12] Ha estat molt observat des de la dècada de 1970, tant en l'espectre visible —on presenta freqüent variabilitat sobretot en la banda U—, com a la regió de microones i en les longituds d'ona de metres, on també s'han detectat erupcions.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Search for associations containing young stars (SACY). I. Sample and searching method» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, desembre 2006, pàg. 695-708. DOI: 10.1051/0004-6361:20065602.
  2. URL de la referència: http://www.usno.navy.mil/USNO/astrometry/optical-IR-prod/wds/orb6. Arxiu de l'URL: https://web.archive.org/web/20170801102553/http://www.usno.navy.mil/USNO/astrometry/optical-IR-prod/wds/orb6. Data d'arxivament: 1r agost 2017.
  3. 3,0 3,1 «UBV(RI)CJHK observations of Hipparcos-selected nearby stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 21-04-2010, pàg. 1949–1968. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.16182.X.
  4. Gregory A. Feiden «BANYAN. IV. Fundamental parameters of low-mass star candidates in nearby young stellar kinematic Groups--Isochronal age determination using magnetic evolutionary models» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 13-08-2014, pàg. 37. DOI: 10.1088/0004-637X/792/1/37.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  7. 7,0 7,1 7,2 Monsignori Fossi, B. C.; Landini, M.; Drake, J. J.; Cully, S. L. «The EUV spectrum of AT Microscopii.». Astronomy and Astrophysics.
  8. Gliese 799 A (SIMBAD)
  9. Gliese 799 B (SIMBAD)
  10. AT Microscopii (The Internet Stellar Database)
  11. AU and AT Microscopii AB (Solstation)
  12. UV Ceti and the flare stars (AAVSO)