Acondroplàsia

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula malaltiaAcondroplàsia
modifica
Tipusosteocondrodisplàsia i malaltia (individual) Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaFGFR3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LD24.00 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q77.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9756.4 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM100800 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB80 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001577 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1258401 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKachondroplasia Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000130 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet15 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0001080 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:4480 Modifica el valor a Wikidata

L'acondroplàsia és una displàsia òssia genètica que causa el 90% dels casos de nanisme.[1] Afecta a 1 de cada 15.000-30.000 nens. Aproximadament, unes 250.500 persones d'arreu del món tenien aquesta patologia l'any 2017, amb una incidència geogràfica variable.[2] La prevalença global és d'uns 4,6 casos/100.000 naixements.[3] Té un patró hereditari autosòmic dominant, amb una penetrància del 100%.[4] És un trastorn del desenvolupament esquelètic; de fet, el nom de la malaltia prové de tres vocables grecs (a = sense; chondro = cartílag; plasia = creixement o desenvolupament), és a dir, sense creixement normal del cartílag. Els individus adults arriben a una alçada de 131±5,6 cm (homes) i 124±5,9 cm (dones)[5] i molts són obesos.[6] El seu origen més comú és una mutació puntual activadora en el factor de creixement fibroblàstic 3 (FGFR3),[7] pertanyent a una família de receptors estructuralment relacionats amb les quinases depenents de tirosina i codificat per quatre gens diferents. El FGFR3 normal inhibeix el creixement ossi limitant la proliferació del teixit cartilaginós.[8] En l'acondroplàsia la mutació del FGFR3 indueix una activitat excessiva de les senyals produïdes pel fragment catalític d'aquest receptor, fet que provoca una placa de creixement defectuosa, en la cual les cél·lules no mantenen la seva estructura organitzativa i no arriben a completar el procés de diferenciació, bloquejant l'osteogènesi.[9] Això pot ocasionar anomalies encefàliques en els subjectes afectats, com malformacions del lòbul temporal[10] o hipertròfia cerebel·losa.[11] La majoria dels casos d'acondroplàsia deriven de mutacions "de novo" en l'al·lel patern,[12] algunes d'elles molt inusuals.[13] La malaltia es caracteritza per extremitats curtes respecte al tronc, el qual presenta la columna vertebral de longitud normal,[14] cap sobredimensionat, fontanel·la anterior massa gran i que pot persistir fins als 5-6 anys d'edat,[15] hiperlordosi, front prominent, hipoplàsia del maxil·lar inferior[16] i un pont nasal aplanat.[17] No és infreqüent l'extensibilitat anòmala de les articulacions distals, juntament amb limitació de la mobilitat del colze,[18] i la presència de canvis en l'estructura dels ossos temporals que poden provocar hipoacúsia.[19] Molt poques vegades s'ha descrit una oligodòncia (agenèsia de sis o més peces dentàries) en el context d'aquest trastorn genètic.[20] Les complicacions més comunes de l'acondroplàsia són l'estenosi del foramen magne,[21] les apnees obstructives i centrals,[22] la compressió cervicomedul·lar amb alteracions del flux de les artèries vertebrals o no, l'estenosi del canal espinal,[23] la cifosi,[24] l'otitis mitjana[25] i problemes respiratoris per deformació toràcica.[26] El seu diagnòstic diferencial inclou la hipocondroplàsia,[27] la síndrome d'Ellis van Creveld,[28] la displàsia tanatofòrica de tipus I i II,[29] i la síndrome SADDAN.[30] Ha estat descrita la concurrència d'acondroplàsia i malformació d'Arnold-Chiari tipus II.[31] A banda de les rares ocasions en les quals l'acondroplàsia cursa amb hidrocefàlia,[32] la intel·ligència de les persones acondroplàstiques és normal.[33]

Les particulars característiques morfològiques de la pelvis i el coll uterí de les dones amb acondroplàsia fan que els seus embarassos tinguin un alt risc de distòcia[34] i que a l'hora del part calgui observar precaucions obstètriques especials.[35]

Els experts creuen que l'administració de diversos fàrmacs combinats o l'ús seqüencial de diferents teràpies podrien ser en el futur tractaments capaços de promoure i controlar incipientment la condrogènesi i l'osteogènesi en els nounats i nens, així com de minimitzar després la progressió de l'acondroplàsia en l'adolescència o inclús durant els primers anys de joventut.[36]

Aquesta displàsia, tot i la seva raresa, ha estat àmpliament documentada al llarg de la història.[37] Són notables els nombrosos retrats d'acondroplàsics que va pintar Diego Velázquez.[38]

Referències[modifica]

  1. McDonald, EJ; De Jesus, O «Achondroplasia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 18; NBK559263 (rev), pàgs: 10. PMID: 32644689 [Consulta: 3 setembre 2021].
  2. Bucerzan, S; Alkhzouz, C; Crisan, M; Miclea, D; et al «Diagnostic, treatment and outcome possibilities in achondroplasia» (en anglès). Med Pharm Rep, 2021 Ag; 94 (Supl 1), pp: S22-S24. DOI: 10.15386/mpr-2222. PMC: 8411826. PMID: 34527903 [Consulta: 23 desembre 2021].
  3. Foreman, PK; van Kessel, F; van Hoorn, R; van den Bosch, J; et al «Birth prevalence of achondroplasia: A systematic literature review and meta-analysis» (en anglès). Am J Med Genet A, 182, 10, 2020 Oct, pp: 2297-2316. DOI: 10.1002/ajmg.a.61787. PMC: 7540685. PMID: 32803853 [Consulta: 3 setembre 2021].
  4. Ornitz, DM; Legeai-Mallet, L «Achondroplasia: Development, Pathogenesis, and Therapy» (en anglès). Dev Dyn, 2017 Abr; 246 (4), pp: 291-309. DOI: 10.1002/dvdy.24479. PMC: 5354942. PMID: 27987249 [Consulta: 1r octubre 2021].
  5. Pereira, E «Achondroplasia» (en anglès). Orphanet, 2019 Set 8; ORPHA:15 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 9 setembre 2021].
  6. Saint-Laurent, C; Garde-Etayo, L; Gouze, E «Obesity in achondroplasia patients: from evidence to medical monitoring» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2019 Nov 14; 14 (1), pp: 253. PMID: 31727132. DOI: 10.1186/s13023-019-1247-6. PMC: 6854721 [Consulta: 9 setembre 2021].
  7. The UniProt Consortium «Fibroblast growth factor receptor 3» (en anglès). Protein knowledgebase, 2021 Jun 2; -P22607 (FGFR3_HUMAN)- (rev), pàgs: 48 [Consulta: 24 octubre 2021].
  8. Matsushita, T; Wilcox, WR; Chan, YY; Kawanami, A; et al «FGFR3 promotes synchondrosis closure and fusion of ossification centers through the MAPK pathway» (en anglès). Hum Mol Genet, 2009 Gen 15; 18 (2), pp: 227-240. PMID: 18923003. DOI: 10.1093/hmg/ddn339. PMC: 2638772 [Consulta: 24 novembre 2021].
  9. US National Center for Biotechnology Information «Achondroplasia» (en anglès). A: Genes and Disease, Muscle and Bone Neonatal Diseases, 2011 Gen 31; NBK22183 (rev), pp: 55-56 [Consulta: 3 setembre 2021].
  10. Manikkam, SA; Chetcuti, K; Howell, KB; Savarirayan, R; et al «Temporal Lobe Malformations in Achondroplasia: Expanding the Brain Imaging Phenotype Associated with FGFR3- Related Skeletal Dysplasias» (en anglès). AJNR Am J Neuroradiol, 2018 Feb; 39 (2), pp: 380-384. PMID: 29170271. DOI: 10.3174/ajnr.A5468. PMC: 7410599 [Consulta: 17 novembre 2021].
  11. Pascoe, HM; Yang, JYM; Chen, J; Fink, AM; Kumbla, S «Macrocerebellum in Achondroplasia: A Further CNS Manifestation of FGFR3 Mutations?» (en anglès). AJNR Am J Neuroradiol, 2020 Feb; 41 (2), pp: 338-342. PMID: 31857328. DOI: 10.3174/ajnr.A6369. PMC: 7015212 [Consulta: 17 novembre 2021].
  12. Legare, JM «Achondroplasia» (en anglès). GeneReviews® [Internet] (Adam MP, Ardinger HH, Pagon RA, et al; Eds.) University of Washington, Seattle, 2020 Ag 6; NBK1152 (rev), pàgs: 26. PMID: 20301331 [Consulta: 3 setembre 2021].
  13. Nagata, T; Matsushita, M; Mishima, K; Kamiya, Y; Kato, K; Toyama, M; et al «Severe achondroplasia due to two de novo variants in the transmembrane domain of FGFR3 on the same allele: A case report» (en anglès). Mol Genet Genomic Med, 8, 3, 2020 Mar, pp: e1148. DOI: 10.1002/mgg3.1148. PMC: 7057100. PMID: 31975530 [Consulta: 3 setembre 2021].
  14. Neumeyer, L; Merker, A; Hagenäs, L «Clinical charts for surveillance of growth and body proportion development in achondroplasia and examples of their use» (en anglès). Am J Med Genet A, 185, 2, 2021 Feb, pp: 401-412. DOI: 10.1002/ajmg.a.61974. PMC: 7839678. PMID: 33220165 [Consulta: 23 setembre 2021].
  15. Gaillard, F; Yap, J; Weerakkody, Y; Iqbal, S; et al «Achondroplasia: Radiographic features» (en anglès). Radiopaedia.org, 2021 Set 8; rID 837 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 1r octubre 2021].
  16. Rohilla, S; Kaushik, A; Vinod, VC; Tanwar, R; Kumar, M «Orofacial manifestations of achondroplasia» (en anglès). EXCLI J, 11, 2012 Ag 27, pp: 538-542. ISSN: 1611-2156. PMC: 4897656. PMID: 27298609 [Consulta: 23 setembre 2021].
  17. Pauli, RM «Achondroplasia: a comprehensive clinical review» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 14, 1, 2019 Gen 3, pp: 1. DOI: 10.1186/s13023-018-0972-6. PMC: 6318916. PMID: 30606190 [Consulta: 3 setembre 2021].
  18. Baujat, G; Legeai-Mallet, L; Finidori, G; Cormier-Daire, V; Le Merrer, M «Achondroplasia» (en anglès). Best Pract Res Clin Rheumatol, 2008 Mar; 22 (1), pp: 3-18. DOI: 10.1016/j.berh.2007.12.008. ISSN: 1521-6942. PMID: 18328977 [Consulta: 24 octubre 2021].
  19. Kochar, PS; Soin, P; Megahed, A «High-resolution computed tomography temporal bone imaging in achondroplasia» (en anglès). Proc (Bayl Univ Med Cent), 2021 Gen 28; 34 (3), pp: 419-421. PMID: 33953485. DOI: 10.1080/08998280.2020.1868245. PMC: 8059903 [Consulta: 31 desembre 2021].
  20. Kale, L; Khambete, N; Sodhi, S; Kumar, R «Achondroplasia with oligodontia: Report of a rare case» (en anglès). J Oral Maxillofac Pathol, 2013 Set; 17 (3), pp: 451-454. PMID: 24574672. DOI: 10.4103/0973-029X.125219. PMC: 3927355 [Consulta: 10 desembre 2021].
  21. White, KK; Bompadre, V; Goldberg, MJ; Bober, MB; Campbell, JW; Cho, TJ; Hoover-Fong, J; et al «Best practices in the evaluation and treatment of foramen magnum stenosis in achondroplasia during infancy» (en anglès). Am J Med Genet A, 2016 Gen; 170A (1), pp: 42-51. DOI: 10.1002/ajmg.a.37394. ISSN: 1552-4825. PMID: 26394886 [Consulta: 29 octubre 2021].
  22. DelRosso, LM; Gonzalez-Toledo, E; Hoque, R «A three-month-old achondroplastic baby with both obstructive apneas and central apneas» (en anglès). J Clin Sleep Med, 2013 Mar 15; 9 (3), pp: 287-289. DOI: 10.5664/jcsm.2504. PMC: 3578685. PMID: 23495340 [Consulta: 1r gener 2022].
  23. Iliescu, B; Gaivas, S; Apetrei, C; Poeată, I «Severe spinal stenosis in an adult achondroplastic dwarf – case report» (en anglès). Rom Neurosurg, 17, 4, 2010 Gen, pp: 445-448. ISSN: 2344-4959 [Consulta: 23 setembre 2021].
  24. Engberts, AC; Jacobs, WCH; Castelijns, SJ; Castelein, RM; Vleggeert-Lankamp, CLA «The prevalence of thoracolumbar kyphosis in achondroplasia: a systematic review» (en anglès). J Child Orthop, 2012 Mar; 6 (1), pp: 69-73. DOI: 10.1007/s11832-011-0378-7. PMC: 3303017. PMID: 22442656 [Consulta: 1r octubre 2021].
  25. Collins, WO; Choi, SS «Otolaryngologic Manifestations of Achondroplasia» (en anglès). Arch Otolaryngol Head Neck Surg, 2007 Mar; 133 (3), pp: 237-244. ISSN 0886-4470. DOI: 10.1001/archotol.133.3.237. PMID: 17372080 [Consulta: 10 desembre 2021].
  26. Hoover-Fong, J; Cheung, MS; Fano, V; Hagenas, L; Hecht, JT; Ireland, P; Irving, M; Mohnike, K; Offiah, AC; Okenfuss, E; Ozono, K; et al «Lifetime impact of achondroplasia: Current evidence and perspectives on the natural history» (en anglès). Bone, 146, 2021 Maig, pp: 115872. DOI: 10.1016/j.bone.2021.115872. ISSN: 1873-2763. PMID: 33545406 [Consulta: 3 setembre 2021].
  27. Perales Martínez, JI; Pina Marqués, B; Congost Marín, S; Odriozola Grijalba, M; Vara Callau, M; Lalaguna Mallada, P «Hipocondroplasia debida a mutación en el gen FGFR3. A propósito de un caso» (en castellà). Rev Esp Endocrinol Pediatr, 2015; 6 (2), pp: 83-88. DOI: 10.3266/RevEspEndocrinolPediatr.pre2015.Aug.308. ISSN: 2013-7788 [Consulta: 23 desembre 2021].
  28. Kurian, K; Shanmugam, S; Harsh Vardah, T; Gupta, S «Chondroectodermal dysplasia (Ellis van Creveld syndrome): a report of three cases with review of literature» (en anglès). Indian J Dent Res, 2007 Gen-Mar; 18 (1), pp: 31-34. PMID: 17347543. DOI: 10.4103/0970-9290.30920. ISSN: 1998-3603 [Consulta: 1r gener 2022].
  29. French, T; Savarirayan, R «Thanatophoric Dysplasia» (en anglès). GeneReviews® [Internet] (Adam MP, Ardinger HH, Pagon RA, et al; Eds.) University of Washington, Seattle, 2020 Jun 18; NBK1366 (rev), pàgs: 25. PMID: 20301540 [Consulta: 23 desembre 2021].
  30. Hari Kumar, KVS; Shaikh, A; Sharma, R; Prusty, P «SADDAN syndrome» (en anglès). J Pediatr Endocrinol Metab, 2011; 24 (9-10), pp: 851-852. ISSN 0334-018X. DOI: 10.1515/jpem.2011.290. PMID: 22145492 [Consulta: 23 desembre 2021].
  31. Awad, AW; Aleck, KA; Bhardwaj, RD «Concomitant achondroplasia and Chiari II malformation: A double-hit at the cervicomedullary junction» (en anglès). World J Clin Cases, 2014 Nov 16; 2( 11), pp: 711-716. DOI: 10.12998/wjcc.v2.i11.711. PMC: 4233428. PMID: 25405196 [Consulta: 1r octubre 2021].
  32. Erdinçler, P; Dashti, R; Kaynar, MY; Canbaz, B; Ciplak, N; Kuday, C «Hydrocephalus and chronically increased intracranial pressure in achondroplasia» (en anglès). Child's Nervous System, 1997 Jun; 13 (6), pp: 345-348. ISSN 0256-7040. DOI: 10.1007/s003810050094. PMID: 9272288 [Consulta: 24 setembre 2021].
  33. Chen, H «Achondroplasia» (en anglès). A: Atlas of Genetic Diagnosis and Counseling (Chen H; Ed.) Springer, New York, 2015; Gen [Online Edition], pp: 1-18. ISBN 978-1-4614-6430-3. DOI: 10.1007/978-1-4614-6430-3_3-2 [Consulta: 24 setembre 2021].
  34. Vivanti, AJ; Cordier, AG; Baujat, G; Benachi, A «Abnormal pelvic morphology and high cervical length are responsible for high-risk pregnancies in women displaying achondroplasia» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 11, 1, 2016; Des 5, pp: 166. DOI: 10.1186/s13023-016-0529-5. PMC: 5139109. PMID: 27919255 [Consulta: 3 setembre 2021].
  35. Shirazi, M; Golshahi, F; Teimoory, N «Successful Delivery in a Woman With Achondroplasia: A Case Report» (en anglès). Acta Med Iran, 2017 Ag; 55 (8), pp: 536-537. ISSN: 1735-9694. PMID: 29034653 [Consulta: 31 desembre 2021].
  36. Legeai-Mallet, L; Savarirayan, R «Novel therapeutic approaches for the treatment of achondroplasia» (en anglès). Bone, 2020 Des; 141, pp: 115579. DOI: 10.1016/j.bone.2020.115579. ISSN: 8756-3282. PMID: 32795681 [Consulta: 9 gener 2022].
  37. Garde Etayo, ML «La acondroplasia en la historia. Una aproximación historiogràfica» (en castellà). A: Estudios Culturales, Fundación ALPE, 2009, pàgs: 359-399 [Consulta: 2 desembre 2021].
  38. García Casal, A «El retrato de la acondroplasia en la Historia del Arte: Velázquez y su influencia desde el siglo XVII hasta comienzos del siglo XX» (en castellà). ArtyHum, 2018 Mar; 46, pàgs: 72-104. ISSN: 2341-4898 [Consulta: 2 desembre 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acondroplàsia