Vés al contingut

Gala (botànica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Agalla (botànica))
Gales de Mikiola fagi (Diptera, Cecidomyidae) a sobre de fulles de faig

Una gala o un cecidi és una estructura de tipus tumoral induïda per insectes i altres artròpodes, bacteris i fongs. Es tracta de la resposta del vegetal a la presència del paràsit amb un creixement anòmal de teixit que intenta aïllar l'atac o infecció. Aquest teixit de nova formació adquireix formes molt variades.

Les gales de les plantes són creixements anormals[1] dels teixits de les plantes i sovint són estructures altament organitzades, i per això la causa de la gala pot ser sovint ben determinada sense veure l'agent implicat.

Popularment, té diferents noms: agalla, macarulla (camarulla), ballaruga (ballaruc, ballarusca, baralluc, baralluga), camarota (macarota), cassanella, cascarra (Catalunya del Nord) i cascarrot o cascarot (bola de, al Vallespir).

Causes de les gales de les plantes

[modifica]

Insectes

[modifica]

Són estructures molt característiques d'insectes herbívors; són a la vegada l'hàbitat i la font d'aliment de l'insecte, puix que l'interior de la gala pot contenir midó que és comestible.[2] També proporcionen protecció física a l'insecte.[3]

Les gales produïdes per insectes estan induïdes per substàncies químiques injectades per la larva o l'adult i possiblement per dany mecànic. Aquest tipus de gales s'anomenen zoocecidis.

Les gales es poden trobar allà on hi ha meristemes, o sigui, en les fulles, tiges, branques, borrons, arrels, i fins i tot en les flors i els fruits.

Entre els insectes que fan gales, hi ha vespes, mosquits, Tephritidae, àfids, i psyllidae.

Fongs

[modifica]

Un fong inductor és Gymnosporangium. Es veuen gales sovint en fulles i fruits de Pongamia pinnata. El fong Ustilago esculenta associat amb Zizania latifolia, un arròs silvestre, produeix una gala comestible molt valorada a la Xina.[4]

Bacteris i virus

[modifica]

Agrobacterium tumefaciens causa gales a les arrels.

Altres plantes

[modifica]

El vesc pot formar gales als seus hostes.

Usos

[modifica]

Les gales són riques en resines i àcid tànnic, i es van fer servir per a fer tinta en tints i com a taní. Es fan servir les larves de les gales com a menjar de supervivència i per a pescar; també produeixen purpurogal·lina.

Les cassanelles s'empraven en medicina casolana per a curar l'histerisme, estellades i bullides. Es deia que s'han de bullir sempre en nombre senar, si es vol que facin bon efecte (a Llofriu, DCVB).

Galeria

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. «Dictionary and Thesaurus - Merriam-Webster Online». [Consulta: 19 juliol 2012]. Merriam-Webster Online Dictionary, accessed Nov. 16, 2007 ("an abnormal outgrowth of plant tissue usually due to insect or mite parasites or fungi and sometimes forming an important source of tannin")
  2. Larson, K. C., and T. G. Whitham. 1991. Manipulation of food resources by a gall-forming aphid: the physiology of sink-source interactions. Oecologia 88, P.15 – 21.
  3. Weis, A. E., and A. Kapelinski. 1994. Variable selection on Eurosta’s gall size. II. A path analysis of the ecological factors behind selection. Evolution 48, P.734 – 745.
  4. Terrell, E.E. and L.R. Batra. Zizania latifolia and Ustilago esculenta, a grass-fungus association. Economic Botany 36(3):274-285.

Enllaços externs

[modifica]