Terrerol
Agaricus bitorquis  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090210 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Agaricus | ||||||||
| Espècie | Agaricus bitorquis Sacc., 1887 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Psalliota bitorquis | ||||||||
| Sinònims | Agaricus campestris subsp. bitorquis Agaricus campestris var. edulis Agaricus rodmanii Agaricus bitorquis var. validus Psalliota bitorquis Psalliota rodmanii Psalliota campestris var. edulis
| ||||||||
El terrerol, terroler o camperol dels carrers (Agaricus bitorquis, bitorquis vol dir "dos collarets", ja que en llatí bis significa "doble" i torquis "collar", i és una al·lusió clara a l'anell doble que guarneix el peu d'aquest bolet) és un rubiol robust, el més representatiu del grup dels terrerols, que té la capacitat d'aixecar el terreny, per dur i compacte que sigui, quan creix i surt enfora.
Morfologia[modifica]
- El barret, que pot fer fins a quinze cm de rotllana, és molt carnós, blanc de jove i grogueja quan envelleix.
- Porta làmines blanques que passen a rosades i a color xocolata, segons quin sigui el punt de maduració de les espores.
- El peu és més aviat curt i rabassut i està guarnit amb un anell doble, la part més externa i més baixa del qual pot prendre la forma d'una beina ascendent. Tant el peu com l'anell són blancs amb taques de color ocre, de fet, com tot el bolet.
- La carn és ferma, blanca o rosada, amb suau olor i gust d'avellana. Segons on se'l cull, si s'olora de seguida, de vegades fa més olor d'asfalt que de bolet.
Hàbitat[modifica]
Surt sobretot en terreny compactats i té una certa tendència a defugir el bosc. És corrent veure'l en terrenys endurits i camins molt trepitjats, fins i tot a les vores dels carrers, ni que siguin asfaltats. Hi ha qui diu que també aixeca el paviment de les carreteres, per sota de les quals discorre el seu miceli.
Comestibilitat[modifica]
És un bon comestible que convé coure bé a fi d'estovar-ne la carn, de gust molt semblant al xampinyó conreat, però més intens.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 152-153.
