Vés al contingut

Al-Màsjid al-Haram

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Al-Màsjid al-Haram
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(ar) المسجد الحرام Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMesquita aljama, punt de referència i institució educativa Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
captura de l'Haram
hajj
Umra
630 inici de construcció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura islàmica Modifica el valor a Wikidata
Mesura137,5 (alçària) m
Minaret9 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativala Meca (Aràbia Saudita) Modifica el valor a Wikidata
Map
 21° 25′ 21″ N, 39° 49′ 34″ E / 21.4225°N,39.8261°E / 21.4225; 39.8261
Format perKaba
Station of Abraham (en) Tradueix
Al-Safa and Al-Marwah (en) Tradueix
pou de Zamzam
Pedra Negra
Maktabat Makkah al-Mukarramah / Bayt al-Mawlid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima820.000 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgph.gov.sa Modifica el valor a Wikidata

Al-Màsjid al-Haram (àrab: المسجد الحرام, al-Màsjid al-Ḥarām, ‘la Mesquita Sagrada’), també coneguda com a la Gran Mesquita, és la mesquita més gran del món[1] i està situada a la ciutat de la Meca, a l'Aràbia Saudita. La Gran Mesquita és l'escenari principal dels pelegrinatges gran (hajj) i petit (umra), que tenen lloc al mes de dhu-l-hijja del calendari islàmic i en qualsevol època de l'any, respectivament. El hajj és un dels pilars de l'Islam, requerit per a tots els musulmans sense problemes que puguin pagar el viatge. En els últims temps, més de 5 milions de musulmans celebren el hajj cada any.[2] Es troba sota el control del rei de l'Aràbia Saudita que, per aquest motiu, pren el títol de «Custodi de les Dues Mesquites Sagrades».[3]

Està construïda al voltant de la Kaba, un edifici cúbic considerat el lloc més sagrat de la Terra pels musulmans, cap al qual els fidels s'orienten per a pregar (alquibla), i conté altres elements d'especial rellevància en l'islam, com la Pedra Negra, el Pou de Zamzam,[4] Maqam Ibrahim[5] i els turons de Safa i Marwa. L'estructura actual de l'edifici, que data del 1570, ocupa una àrea de 400.800 metres quadrats, incloent-hi els espais exteriors i interiors destinats a la pregària, i pot acollir fins a quatre milions de fidels durant el període del hajj.

La Gran Mesquita competeix amb la mesquita de Qubà a Medina com la mesquita més antiga.[6] Segons la tradició islàmica, l'islam com a religió és anterior a Mahoma,[7][8] i ja hauria estat anunciat per profetes anteriors com Abraham.[9] Segons la tradició islàmica, es considera que Abraham va construir la Kaba a la Meca i, per tant, el seu santuari, des d'aquesta perspectiva es considera la primera mesquita[10] que va existir mai.[11][12][13] Segons altres estudiosos, però, l'islam va començar en vida de Mahoma, al segle VII dC,[14] i per tant la mesquita com a lloc de culte no podria ser anterior a la prèdica de Mahoma. Des d'aquesta perspectiva, o bé la Mesquita dels Companys, a Massaua,[15] o bé la Mesquita de Quba, prop de Medina, serien la primera mesquita construïda en la història de l'islam.[10]

Història

[modifica]

Època d'Abraham i Ismael

[modifica]

Segons la tradició islàmica, fonamentada en l'Alcorà, Abraham, juntament amb el seu fill Ismael, va aixecar els fonaments d'una casa,[16] que els comentaristes han identificat com la Kaba. Es diu que Déu hauria mostrat a Abraham el lloc exacte on ja molt abans hi havia construït Adam un edifici, molt a prop del que ara és el Pou de Zamzam. Després que Abraham hagués construït la Kaba, es diu que un àngel li va portar la Pedra Negra, una pedra celestial que, segons la tradició, havia caigut del cel al turó proper d'Abu Qubays. Els erudits islàmics creuen que la Pedra Negra és l'únic vestigi de l'estructura original feta per Abraham.

Després de col·locar la Pedra Negra a la cantonada oriental de la Kaba, Abraham va rebre una revelació en què Déu li deia al vell profeta que ara havia d'anar i proclamar el pelegrinatge a la humanitat, perquè els homes poguessin venir tant d'Aràbia com de terres llunyanes, a camell i a peu.[17]

Època de Mahoma

[modifica]

Després del retorn victoriós de Mahoma a la Meca l'any 630 dC, ell i diversos sahaba, inclòs Alí, van trencar els ídols de la Kaba i els seus voltants,[18] de manera similar al que, segons l'Alcorà, va fer Abraham a la seva terra natal. Així va acabar l'ús politeista de la Kaba i va començar el govern monoteista sobre ella i el seu santuari.[19][20]

La primera mesquita al voltant de la Kaba es va construir l'any 638, quan l'augment dels musulmans va portar el segon califa, Úmar ibn al-Khattab, a ampliar el lloc per rebre en millors condicions els fidels. Aquesta primera mesquita consistiria en una petita zona oberta amb la Kaba al centre.

A finals del segle viii, les antigues columnes de fusta de la mesquita s'havien substituït per columnes de marbre i les ales de la sala de pregària s'havien ampliat a ambdós costats i s'hi havia afegit un minaret per ordre d'al-Walid I.[21] La primera gran renovació de la mesquita va tenir lloc l'any 692 per ordre d'Abd-al-Màlik ibn Marwan, que va manar aixecar les parets exteriors de la mesquita i va fer decorar el sostre.[22]

Època omeia

[modifica]

La primera gran renovació de la mesquita va tenir lloc l'any 692, per ordre d'Abd al-Màlik ibn Marwan.[23] Abans d'aquesta renovació, que va incloure l'elevació dels murs exteriors de la mesquita, la mesquita era una petita zona oberta amb la Kaba al centre. A finals del segle viii, les antigues columnes de fusta de la mesquita havien estat substituïdes per columnes de marbre i les naus de la sala d'oració s'havien ampliat a banda i banda juntament amb l'addició d'un minaret per ordre d'al-Walid I.[24][25] L'expansió de l'islam a l'Orient Mitjà i l'afluència de pelegrins van requerir una reconstrucció gairebé completa del lloc, que va incloure l'addició de més marbre i tres minarets més.

Època otomana

[modifica]
La Gran Mesquita en una il·lustració del Dala'il al-Khayrat de Mustafa Halim, 1750
La Gran Mesquita en una il·lustració del Futuh al-Haramayn de Muhi Al-Din Lari, 1582
La mesquita el 1850, durant el període otomà
Pla de la mesquita d'al-Haram, 1884
La mesquita el 1910, durant el període otomà

El 1570 Selim II va encarregar a l'arquitecte en cap Sinan la renovació de la mesquita. La reforma va consistir en la substitució de la coberta plana per cúpules decorades amb cal·ligrafia en la cara interior, i la col·locació de noves columnes de suport que es reconeixen com les primeres característiques arquitectòniques de l'actual mesquita, les parts més antigues que encara es conserven de l'edifici. Durant les fortes pluges i les inundacions sobtades de 1621 i 1629, les parets de la Kaba i la mesquita van patir grans danys.[26] El 1629, durant el regnat de Murad IV, la mesquita va ser renovada afegint una nova arcada de pedra i tres minarets més (arribant a set) i es va retillar el terra de marbre, i aquest va ser l'estat inalterat de la mesquita durant gairebé tres segles.

Època saudita

[modifica]

Primera expansió saudita

[modifica]

La primera gran renovació sota els reis saudites es va fer entre 1955 i 1973. Es van afegir quatre minarets més, es va reformar el sostre i es va substituir el terra per pedra artificial i marbre. S'afegeix a la mesquita la galeria Mas'a, amb cobertes i tancaments. Durant aquesta renovació, molts dels elements construïts pels otomans van ser enderrocats.

El 1979 la mesquita va ser ocupada durant uns quants dies per unes 250 persones armades de l'oposició extremista religiosa de l'Aràbia Saudita,[27] que van ser expulsades per l'exèrcit en una acció molt violenta i seguida d'una munió d'execucions.[28]

Segona expansió saudita

[modifica]

La segona gran renovació saudita va ser sota el rei Fahd, entre 1982 i 1988.[29] Es va afegir una nova ala i una zona de pregària exterior a la mesquita a les que s'accedeix per la porta del rei Fahd. Entre 1987 i 2005, mentre s'ampliaven les instal·lacions d'Arafat, Mina i Muzdalifah, es van afegir tres minarets més a al-Màsjid al-Haram, així com divuit portes més, amb tres cúpules a cada porta, i es van instal·lar de prop de 500 columnes de marbre, terres climatitzats, aire condicionat, escales mecàniques i un sistema de drenatge. També s'aixecà una residència reial amb vista a la mesquita, al mateix temps que s'amplià l'àrea d'oració a la mesquita i als voltants.[30]

Tercera expansió saudita

[modifica]

El 2008 el rei Abdul·lah va anunciar una ampliació de la mesquita de 356.800 m² i que implicava l'expropiació de 300.000 m² al nord i al nord-oest, amb un pressupost de 40 milions de riyals (10,6 milions de dòlars EUA).[31][32] L'agost de 2011 el govern va anunciar que l'expansió cobriria 400.000 m² per acollir 1,2 milions de fidels, incloent-hi una ampliació en diversos nivells al costat nord del complex, noves escales i túnels, una porta que porta el nom del rei Abdul·lah i dos minarets, la qual cosa va fer que el nombre total de minarets ascendeixi a onze. Les zones de circumval·lació (Mataf) al voltant de la Kaba s'ampliarien i tots els espais tancats van ser dotats d'aire condicionat. Un cop finalitzada la reforma, augmentaria la capacitat de la mesquita de 770.000 a més de 2,5 milions de fidels.[33][34][35] El seu successor, el rei Salman, el juliol de 2015 va llançar cinc megaprojectes com a part del projecte general d'expansió del rei Abdul·lah, amb una superfície de 456.000 m². El projecte va ser dut a terme pel Grup Saudi Binladin.[36] El 2012 es va completar el complex Abraj Al-Bait juntament amb la Torre del Rellotge Reial de la Meca, de 601 metres d'altura.

L'11 de setembre de 2015, almenys 111 persones van morir i 394 van resultar ferides quan una grua es va esfondrar sobre la mesquita.[37][38][39][40] Les obres de construcció es van suspendre després de l'incident i van romandre en suspens a causa de problemes financers deguts per l'excés de petroli de la dècada del 2010. La reforma es va reprendre finalment dos anys més tard, el setembre de 2017.[41]

Pandèmia del covid-19

[modifica]

El 5 de març de 2020, durant la pandèmia de la COVID-19, la mesquita va començar a tancar-se a la nit i es va suspendre el pelegrinatge de l'umra, per limitar l'assistència.[42] La represa del servei de l'umra va començar el 4 d'octubre de 2020 amb una primera fase de represa gradual que es va limitar als ciutadans saudites i expatriats de dins del regne a un ritme del 30%.[43] Només 10.000 persones van rebre visats per realitzar el hajj el 2020, mentre que 60.000 persones van rebre visats el 2021.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Mecca crane collapse: Saudi inquiry into Grand Mosque disaster» (en anglès). BBC News, 12-09-2015 [Consulta: 12 febrer 2019].
  2. ↑ The Ministry of Hajj, Kingdom of Saudi Arabia. General statistics of the Umrah season of 1436 A.H.. «General statistics of the Umrah season of 1436 A.H. until 24:00 hours, 28/09/1436 A.H. Total Number of the Mu`tamirs: 5,715,051» 
  3. ↑ «Is Saudi Arabia Ready for Moderate Islam? – Latest Gulf News» (en anglès). www.fairobserver.com, 03-11-2017. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. [Consulta: 25 novembre 2017].
  4. ↑ «Zamzam Studies and Research Centre». Saudi Geological Survey. Arxivat de l'original el 2005-02-05. [Consulta: 5 juny 2005].
  5. ↑ Peters, F.E.. «Another Stone: The Maqam Ibrahim». A: The Hajj. Princeton University Press, 1994, p. 16–17. ISBN 9780691026190. 
  6. ↑ Palmer, A. L.. Historical Dictionary of Architecture. 2a edició. Rowman & Littlefield, 2016-05-26, p. 185–236. ISBN 978-1442263093. 
  7. ↑ Esposito, John. islam: The Straight Path (3rd ed.). Oxford University Press, 1998, p. 9, 12. ISBN 978-0-19-511234-4. 
  8. ↑ Peters, F.E.. islam: A Guide for Jews and Christians. Princeton University Press, 2003, p. 9. ISBN 978-0-691-11553-5. 
  9. ↑ Alli, Irfan. 25 Prophets of islam. eBookIt.com, 2013-02-26. ISBN 978-1456613075. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Palmer, A. L.. Historical Dictionary of Architecture. 2on. Rowman & Littlefield, 2016-05-26, p. 185–236. ISBN 978-1442263093. 
  11. ↑ Michigan Consortium for Medieval and Early Modern Studies. Goss, V. P.. The Meeting of Two Worlds: Cultural Exchange Between East and West During the Period of the Crusades. 21. Medieval Institute Publications, Western Michigan University, 1986, p. 208. ISBN 978-0918720580. 
  12. ↑ Mustafa Abu Sway «The Holy Land, Jerusalem and Al-Aqsa Mosque in the Qur'an, Sunnah and other Islamic Literary Source». www.wcfia.harvard.edu. Central Conference of American Rabbis. Arxivat de l'original el 2011-07-28.
  13. ↑ Dyrness, W. A.. Senses of Devotion: Interfaith Aesthetics in Buddhist and Muslim Communities. 7. Wipf and Stock Publishers, 2013-05-29, p. 25. ISBN 978-1620321362. 
  14. ↑ Watt, William Montgomery. islam and the Integration of Society. Psychology Press, 2003, p. 5. ISBN 978-0-415-17587-6. 
  15. ↑ Reid, Richard J. «The Islamic Frontier in Eastern Africa». A: A History of Modern Africa: 1800 to the Present. John Wiley and Sons, 12 gener 2012, p. 106. ISBN 978-0470658987. 
  16. ↑ Alcorà 2:127 (traduït per Yusuf Ali)
  17. ↑ «Quran 22:27». Arxivat de l'original el 3 octubre 2016. [Consulta: 1r octubre 2016].
  18. ↑ Alcorà 21:57
  19. ↑ Ibn Ishaq, Muhammad. Ibn Ishaq's Sirat Rasul Allah – The Life of Muhammad Translated by A. Guillaume. Oxford: Oxford University Press, 1955, p. 88–9. ISBN 9780196360331. 
  20. ↑ Karen Armstrong. islam: A Short History. Random House Publishing, 2002, p. 11. ISBN 0-8129-6618-X. 
  21. ↑ Petersen, Andrew. Dictionary of Islamic Architecture (en anglès). Routledge, 2002. ISBN 9781134613656. 
  22. ↑ Guidetti, Mattia. In the Shadow of the Church: The Building of Mosques in Early Medieval Syria: The Building of Mosques in Early Medieval Syria (en anglès). BRILL, 2016, p. 113. ISBN 9789004328839. 
  23. ↑ Guidetti, Mattia. In the Shadow of the Church: The Building of Mosques in Early Medieval Syria: The Building of Mosques in Early Medieval Syria (en anglès). BRILL, 2016, p. 113. ISBN 9789004328839. 
  24. ↑ Petersen, Andrew. Dictionary of Islamic Architecture (en anglès). Routledge, 2002. ISBN 9781134613656. 
  25. ↑ Ali, Wijdan. The Arab Contribution to Islamic Art: From the Seventh to the Fifteenth Centuries (en anglès). American Univ in Cairo Press, 1999. ISBN 9789774244766. 
  26. ↑ Wynbrandt, James. A Brief History of Saudi Arabia. Infobase Publishing, 2010, p. 101. ISBN 978-0-8160-7876-9. 
  27. ↑ Tristam, Pierre. «1979 Seizure of the Grand Mosque in Mecca» (en anglès). About.com. Arxivat de l'original el 2019-01-07. [Consulta: 1r novembre 2011].
  28. ↑ «Al-Màsjid al-Haram». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  29. ↑ «Gates of Masjid al-Haram». Arxivat de l'original el 18 març 2018. [Consulta: 17 març 2018].
  30. ↑ «Presidency of the Two Holy Mosques. (3 d'agost de 2023). 6 dedicated prayer halls for people with disabilities in the King Fahd expansion of the Grand Mosque. Tweet.».
  31. ↑ «King 'Abdullah Extension of Masjid al-Haram». Madain Project. Arxivat de l'original el 20 setembre 2020. [Consulta: 20 setembre 2020].
  32. ↑ «Riyadh Expands Masjid al-Haram». www.onislam.net, 06-01-2008. Arxivat de l'original el 28 desembre 2013.
  33. ↑ «Historic Masjid Al-Haram Extension Launched» (en anglès). onislam, 20-08-2011. Arxivat de l'original el 12 de maig 2012 [Consulta: 17 novembre 2011].
  34. ↑ onislam, 20-08-2011. Arxivat de l'original el 12 maig 2012 [Consulta: 17 novembre 2011].
  35. ↑ Reuters, 20-08-2011. Arxivat de l'original el 20 juny 2017 [Consulta: 26 juny 2012].
  36. ↑ «King launches key Grand Mosque expansion projects». saudigazette.com, 12-07-2015. Arxivat de l'original el 9 febrer 2019 [Consulta: 9 febrer 2019].
  37. ↑ «King Salman to make findings of Makkah crane collapse probe public». Arabian Business, 14-09-2015. Arxivat de l'original el 18 agost 2018 [Consulta: 14 setembre 2015].
  38. ↑ «Number of casualties of Turkish Haji candidates at the Kaaba accident reach 8…». Presidency of Religious Affairs, 13-09-2015. Arxivat de l'original el 26 setembre 2015. [Consulta: 15 setembre 2015].
  39. ↑ «Six Nigerians among victims of Saudi crane accident: official». news.yahoo.com, 16-09-2015. Arxivat de l'original el 26 desembre 2018 [Consulta: 16 setembre 2015].
  40. ↑ «Two Brits dead and three injured in Mecca Grand Mosque crane tragedy that killed 107 people l». www.mirror.co.uk, 13-09-2015. Arxivat de l'original el 16 setembre 2015 [Consulta: 16 setembre 2015].
  41. ↑ «Saudi Arabia to restart work on $26.6 bln Grand Mosque expansion» (en anglès). Reuters, 17-08-2017. Arxivat de l'original el 15 febrer 2019 [Consulta: 14 febrer 2019].
  42. ↑ «Saudi Arabia announces extraordinary measures to protect Mecca and Medina from coronavirus» (en anglès). Middle East Eye. Arxivat de l'original el 8 març 2020. [Consulta: 8 març 2020].
  43. ↑ «COVID-19: 60.000 worshipers allowed to pray at Grand Mosque, Saudi Arabia, from Sunday» (en anglès). gulfnews.com, 29-10-2020. Arxivat de l'original el 30 octubre 2020. [Consulta: 30 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Màsjid al-Haram
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Al-Màsjid_al-Haram&oldid=36671118»