Alaixiya

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alasiya)
Salta a: navegació, cerca
Mapa de l'Orient Pròxim en el període d'Amarna, on apareix Alaixiya.
Mapa de l'Anatòlia hittita, on apareix Alaixiya.
Alaixiya
en jeroglífic
M17 O35 M17 M17 N25

Alaixiya o Alasiya va ser un regne de la Mediterrània Oriental durant el segon mil·lenni aC, gairebé amb tota seguretat situat a l'illa de Xipre, que va destacar per la seva importància comercial i com a font de valuoses matèries primeres. Va desaparèixer de la història després dels tumults dels "pobles del mar", quan va ser envaït i ocupat per invasors, la identitat dels quals encara no ha estat esclarida.

Localització[modifica]

Dels documents egipcis i d'altres regnes de la regió, és possible deduir que Alaixiya va ser un important proveïdor de coure, situat en alguna zona del Mediterrani oriental. Així, per bé que alguns historiadors han suggerit que Alaixiya podria estar al territori que actualment és Turquia o Síria, l'opinió majoritària s'inclina a situar Alaixiya a Xipre. Aquesta relació sembla confirmada per un estudi de l'any 2003[1] que relaciona químicament l'argila de taules d'Alaixiya trobades al Llevant amb argila que es troba a Xipre, però no en el Llevant.

Tot i que situar Alaixiya a Xipre sembla acceptat per la majoria dels experts, encara no és possible determinar si Alaixiya fa referència a tota l'illa o només a una part d'aquesta. En qualsevol cas, la capital d'aquest regne s'ha situat tradicionalment a Enkomi, si bé l'estudi anteriorment citat sembla mostrar que l'argila utilitzada és pròpia d'altres regions xipriotes, cosa que pot significar que Enkomi no era realment la capital d'Alaixiya o que aquesta va canviar durant la història del regne.

Història[modifica]

Hi ha referències a Alaixiya en multitud d'arxius dels regnes d'Orient Pròxim de l'antiguitat, per exemple, a Egipte, l'Imperi hittita, Micenes o Ugarit. Aquests textos tracten principalment de les trameses de coure i d'altres mercaderies (com vaques) per part d'Alaixiya a canvi de rebre or i plata. A més, és possible constatar en aquests la fortalesa política dels reis d'Alaixiya, que anomenava els faraons germans, cosa que només es permetien les potències del mateix rang que Egipte.

En temps del rei hittita Arnuwandas I (ca. 1370 aC), Madduwattas, rei d'Arzawa, es va aliar amb Attarsiya, rei d'Ahhiyawa i junts envair Alaixiya. Davant les protestes hittites, Maduwattas va respondre que oficialment mai se li va comunicar que aquella fos terra hittita.

El text de Maduwattas ens fa paleses les pretensions hittites sobre Alaixiya. S'han trobat també fragments d'un tractat sobre aquest assumpte que, entre altres coses, obligava els contraents a vigilar els fugitius i exiliats polítics. Amb això, es confirmen les notícies disperses sobre exilis a Alaixiya, trobades en les fonts arqueològiques de Boğazköy i Ugarit.

Sembla que, en la seva etapa final, el regne va ser sotmès, definitivament i inexorable, al domini hittita, si els informes sobre el regnat de Tudhalias IV són fiables. Li va ser imposat el pagament d'un tribut d'or i coure. Com a responsable del compliment de les obligacions contretes es nomenava, al costat del rei d'Alaixiya, un comandant de la ciutat, com a autoritat administrativa. A partir de llavors, el país va esdevenir un vassall de l'Imperi hittita, estretament dependent dels seus dictàmens.

Pocs anys després de la conquesta hittita, es van produir els moviments migratoris dels anomenats "Pobles de la mar", i va ser llavors quan van arribar a Alaixiya certs invasors navals d'identitat desconeguda. Per bé que sembla que el regne va obtenir ajuda dels hittites i d'Ugarit per rebutjar-los, tots els intents van ser en va. En sucumbir davant aquesta ofensiva (aproximadament el 1200 aC), Alaixiya desapareix de la història.

Notes[modifica]

  1. Vegeu a: C2% A7