Aldo Parisot

From Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAldo Parisot
Aldo Parisot.jpg
modifica
Biografia
Naixement30 setembre 1918 modifica
Natal (Brasil) modifica
Mort29 desembre 2018 modifica (100 anys)
Guilford (Connecticut) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Yale
Universitat Federal de Rio de Janeiro modifica
Activitat
OcupacióVioloncel·lista i pedagog musical modifica
OcupadorUniversitat de Yale modifica
GènereMúsica clàssica modifica
InstrumentVioloncel modifica
DiscogràficaAlbany Records modifica
Família
FillsDean Parisot modifica

Musicbrainz: 2f418b3a-39e3-4214-a32d-113704054c1f Discogs: 823062 Modifica els identificadors a Wikidata

Aldo Parisot (Natal, Rio Grande do Norte, Brasil, 30 de setembre de 1918 - Guilford, Connecticut, Estats Units d'Amèrica, 29 de desembre de 2018) fou un violoncel·lista nord-americà d'origen brasiler.[1][2][3]

Aprengué a tocar el violoncel al seu país, amb el seu pare, amb set anys, i quan en tenia poc més de deu aparegué per primera vegada en públic. Després, Parisot es va unir a l'Orquestra Simfònica del Brasil i va servir de violoncel·lista principal. Continuà els estudis de violoncel a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i el 1946 anà a perfeccionar-se a la Universitat Yale, on fou deixeble i col·laborador de Paul Hindemith. Mentre estudiava a la Yale School of Music, Parisot va rebre elogis de la crítica pel seu debut als Estats Units amb la Boston Symphony Orchestra de Tanglewood, a Lenox, Massachusetts. La seva primera gira europea va començar l'any següent. Més endavant centrà la seva activitat a la Universitat Yale, de la qual fou professor des del 1958 fins uns mesos abans de morir. Feu la seva primera aparició com a solista amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York el 1950, data a partir de la qual actuà en nombroses sales de tot el món. Heitor Villa-Lobos li dedicà el seu Concert per a violoncel número 2, que Parisot estrenà. També li dedicaren obres José Siqueira, Mel Powell i Quincy Porter, entre d'altres. Entre els seus alumnes a la Universitat Yale destaquen Irene Sharp, Carol Ou i Ralph Henry Kirshbaum. Tocà amb un Stradivari del 1727, que havia estat del seu mestre Emmanuel Feuermann. L'any 1966 va gaudir d'un gran èxit a Tanglewood quan es va presentar l'estrena de "Parisonatina al'dodecafonia" de Donald Martino, un treball formidable per a violoncel solista escrit per a ell. L'any 1983 fundà el conjunt instrumental Yale Cellos, un conjunt de 20 violoncel·listes que toquen des d'arranjaments de Bach fins a partitures contemporànies i que ha obtingut una notable projecció mediàtica.[1][2][3]

Referències[edit]

  1. 1,0 1,1 Heilbron Ferrer, Marc «Aldo Parisot». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 7 maig 2019].
  2. 2,0 2,1 Tommasini, Anthony «Aldo Parisot, Eminent Cello Teacher and Yale Fixture, Dies at 100». The New York Times, 01-01-2019 [Consulta: 7 maig 2019].
  3. 3,0 3,1 Park, Allison «Revered School of Music professor Aldo Parisot dies at 100». Yale Daily News, 30-12-2018 [Consulta: 8 maig 2019].

Bibliografia[edit]

  • Hawkshaw, Susan. Aldo Parisot, the cellist: the importance of the circle. NED - New edition ed. ISBN 978-1-57647-309-2.