Aldo Parisot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAldo Parisot
Aldo Parisot.jpg
Biografia
Naixement 30 setembre 1918
Natal (Brasil)
Mort 29 desembre 2018 (100 anys)
Guilford (Connecticut)
Formació Universitat de Yale
Universitat Federal de Rio de Janeiro
Activitat
Ocupació Violoncel·lista i pedagog musical
Ocupador Universitat de Yale
Gènere Música clàssica
Instrument Violoncel
Discogràfica Albany Records
Família
Fills Dean Parisot

Musicbrainz: 2f418b3a-39e3-4214-a32d-113704054c1f Discogs: 823062
Modifica les dades a Wikidata

Aldo Parisot (Natal, Rio Grande do Norte, Brasil, 30 de setembre de 1918 - Guilford, Connecticut, Estats Units d'Amèrica, 29 de desembre de 2018) fou un violoncel·lista nord-americà d'origen brasiler.[1][2][3]

Aprengué a tocar el violoncel al seu país, amb el seu pare, amb set anys, i quan en tenia poc més de deu aparegué per primera vegada en públic. Després, Parisot es va unir a l'Orquestra Simfònica del Brasil i va servir de violoncel·lista principal. Continuà els estudis de violoncel a la Universitat Federal de Rio de Janeiro i el 1946 anà a perfeccionar-se a la Universitat Yale, on fou deixeble i col·laborador de Paul Hindemith. Mentre estudiava a la Yale School of Music, Parisot va rebre elogis de la crítica pel seu debut als Estats Units amb la Boston Symphony Orchestra de Tanglewood, a Lenox, Massachusetts. La seva primera gira europea va començar l'any següent. Més endavant centrà la seva activitat a la Universitat Yale, de la qual fou professor des del 1958 fins uns mesos abans de morir. Feu la seva primera aparició com a solista amb l'Orquestra Filharmònica de Nova York el 1950, data a partir de la qual actuà en nombroses sales de tot el món. Heitor Villa-Lobos li dedicà el seu Concert per a violoncel número 2, que Parisot estrenà. També li dedicaren obres José Siqueira, Mel Powell i Quincy Porter, entre d'altres. Entre els seus alumnes a la Universitat Yale destaquen Irene Sharp, Carol Ou i Ralph Henry Kirshbaum. Tocà amb un Stradivari del 1727, que havia estat del seu mestre Emmanuel Feuermann. L'any 1966 va gaudir d'un gran èxit a Tanglewood quan es va presentar l'estrena de "Parisonatina al'dodecafonia" de Donald Martino, un treball formidable per a violoncel solista escrit per a ell. L'any 1983 fundà el conjunt instrumental Yale Cellos, un conjunt de 20 violoncel·listes que toquen des d'arranjaments de Bach fins a partitures contemporànies i que ha obtingut una notable projecció mediàtica.[1][2][3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Heilbron Ferrer, Marc «Aldo Parisot». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 7 maig 2019].
  2. 2,0 2,1 Tommasini, Anthony «Aldo Parisot, Eminent Cello Teacher and Yale Fixture, Dies at 100». The New York Times, 01-01-2019 [Consulta: 7 maig 2019].
  3. 3,0 3,1 Park, Allison «Revered School of Music professor Aldo Parisot dies at 100». Yale Daily News, 30-12-2018 [Consulta: 8 maig 2019].

Bibliografia[modifica]

  • Hawkshaw, Susan. Aldo Parisot, the cellist: the importance of the circle. NED - New edition ed. ISBN 978-1-57647-309-2.