Vés al contingut

Alfabet grecoibèric

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula sistema d'escripturaAlfabet grecoibèric
Cara B del plom de la Serreta (Alcoi) Modifica el valor a Wikidata
Tipusalfabet, escriptura natural i escriptura de caixa única Modifica el valor a Wikidata
Llengüesibèric Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Basat enalfabet grec Modifica el valor a Wikidata
Direcció del textd'esquerra a dreta Modifica el valor a Wikidata
Mapa de distribució

Un alfabet grecoibèric

L'alfabet grecoibèric és una adaptació gairebé directa d'un alfabet grec jònic a les particularitats de la llengua ibèrica i, per tant, no té la característica distintiva de la resta d'escriptures paleohispàniques que presenten alhora signes amb valor sil·làbic, per a les oclusives, i signes amb valor alfabètic, per a la resta de consonants i vocals.

Aquest alfabet s'escriu d'esquerra a dreta i la seva àrea de difusió es concentra a les províncies d'Alacant i Múrcia. El nombre d'inscripcions que l'utilitzen és molt reduït, dues desenes de grafits ceràmics i una desena de ploms, entre els quals destaquen el plom de la Serreta d'Alcoi (Alacant) i el del Cigarralejo (Mula, Múrcia). El plom de La Serreta va aparèixer el 1921 i va ser decisiu en el desxiframent del signari ibèric nord-oriental de Manuel Gómez-Moreno, publicat el 1922. Els contextos arqueològics de les inscripcions en què s'usa són del s. IV aC, però les característiques paleogràfiques en relació al model semblen indicar que l'adaptació es podria haver realitzat a mitjans del s. V aC.

L'alfabet grecoibèric és compost per 16 signes idèntics als del model, excepte pel que fa a la segona vibrant: cinc vocals, només una nasal, una lateral, dues sibilants, dues vibrants, tres oclusives sonores (labial, dental i velar), però només dues de sordes (dental i velar). Per representar la segona vibrant s'afegeix un titlla en rho, es tria eta en lloc d'èpsilon per representar e, i es tria sampi com a segona sibilant.

Bibliografia

[modifica]
  • Gómez-Moreno, Manuel (1922): «De Epigrafia ibérica: el plomo de Alcoy», Revista de Filología Española 9, pp. 341-366.
  • Hoz, Javier de (1987): «La escritura greco-ibérica», Veleia 2-3, pp. 285-298.
  • Hoz, Javier de (1998): «Epigrafía griega de occidente y escritura greco-ibérica», Los griegos en España, pp. 180-196.
  • Rodríguez Ramos, Jesús (2005): «Introducció a l'estudi de les inscripcions ibèriques», Revista de la Fundació Privada Catalana per l'Arqueologia ibèrica, 1, pp. 13-144.
  • Untermann, Jürgen (1990): Monumenta Linguarum Hispanicarum. III Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden.
  • Velaza, Javier (1996): Epigrafía y lengua ibéricas, Barcelona.

Enllaços externs

[modifica]
  • (castellà) La escritura greco-ibérica - Jesús Rodríguez Ramos Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine..