Alicia Lourteig
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 desembre 1913 Buenos Aires (Argentina) |
| Mort | 30 juliol 2003 (89 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Dades personals | |
| Formació | Facultat de Ciències Mèdiques de Buenos Aires |
| Activitat | |
| Camp de treball | Botànica |
| Ocupació | botànica, editora, col·leccionista de plantes, conservadora |
| Ocupador | Universitat Nacional de Tucuman Instituto de Botánica Darwinion Museu Nacional d'Història Natural de França |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Lourteig |
Premis
| |
 | |
Alicia Lourteig (Buenos Aires, 17 de desembre de 1913 - Buenos Aires, 30 de juliol de 2003) va ser una botànica argentina, especialista mundial de les oxalidácies.[1][2]
Biografia[modifica]
De pare francès i mare castellana, va fer tots els estudis a l'Argentina: acabà el batxillerat el 1932, Farmàcia el 1937, i el doctorat en Bioquímica i Farmàcia a la Facultat de Ciències Mèdiques de Buenos Aires el 1946.
Lourteig va treballar a l'Institut Miguel Lillo de Tucumán entre 1938 i 1946, i de 1938 a 1946 a l'Institut de Botànica Darwinion de San Isidro (província de Buenos Aires). Amb beques postdoctorals, va poder treballar en diversos estudis en els grans herbaris del món, incloent-hi els Reals Jardins Botànics de Kew (1948 - 1950), Estocolm (1950 - 1951), Copenhaguen (1951), Boston (1952 - 1953) i Washington DC (1953).[1][3]
A requeriment de Jean-Henri Humbert (1887-1967), va ser reclutada per al CNRS el 1955, per treballar en el Laboratori de Fanerògames del Museu Nacional d'Història Natural de França, on començà la seva investigació com a Cap de Recerques el 1979, amb revisions taxonòmices de famílies presents a l'Argentina, plasmades en una vintena de publicacions produïdes entre 1939 i 1953.[1]
Inicià els estudis sobre la flora de l'Argentina, estenent les seves recerques amb les famílies de les regions neotropicals i moderades. Col·laborà en el Suplement que va completar i actualitzar l'obra Flore de France, d'Hipòlit Coste.
Treballà activament en moltes societats científiques, entre les quals la Societat de Biogeografia, i va col·laborar també amb articles en la revista Lilloa. Participà també en els treballs de redacció del Codi internacional de nomenclatura botànica.[1][4]
Lourteig va intervenir intensament en herbaris històrics com els d'Aimé Bonpland (1773-1858), José Celestino Mutis (1731-1808) i Charles Plumier (1646-1704). A més va fer missions exploratòries a Amèrica del Sud, estudis de la flora de les Terres Australs i Antàrtiques Franceses. Des de 1977 fins al 1994 va col·laborar com a tresorera en el projecte «Flora Neotropica». A partir de 1950, va participar en tots els Congressos Internacionals de Botànica.[1]
Reconeixements i epònims[modifica]
Al XVI Congrés Internacional de Botànica celebrat a Sant Louis, Missouri, se li va concedir un dels vuit Premis del Mil·lenni.
.jpg)
El 1967 es va donar el seu nom a un dels llacs de l'arxipèlag de les illes Kerguelen: el Lac Alicia; i al 1979, a la ruta Mademoiselle Alicia Lourteig, de la Reserva Biològica de Sapitandura, al Brasil.[1][5]
El nom científic d'unes vint espècies li van ser dedicat, i tres gèneres, entre els quals l'Alicia W.R.Anderson 2006 de Malpighiaceae. Va ser autora de més de 200 publicacions.[4]
Algunes publicacions[modifica]
- a Lourteig, ca O'Donell. 1942. «Acalypheae argentinae (Euphorbiaceae)» Lilloa VIII
- 1943. «Euphoriaceae argentinae. Phyllantheae, Dalechampieae, Cluytiae, Manihoteae». Lilloa IX
- 1955. Las celastráceas de Argentina y Chile.
- 1956. Ranunculáceas de Sudamérica tropical.
- 1959. Ranunculus falcatus L., adventícia a l'Argentina.
- Llibres
- sd Piedrahíta, a Lourteig. 1991. Génesis de una Flora. Ed. Academia Colombiana de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. 334 pp. ISBN 958-9205-01-1
- a Lourteig. 1977. Aimé Bonpland. Vol. 3, N.º 16 de Bonplandia. Universidad Nacional del Nordeste. Facultad de Ciencias Agrarias. 48 pp.
- 1963. Flora del Uruguay, Mayacaceae, Zygophyllaceae, Celastraceae, Lythraceae, Primulaceae. Mus. Nac de Hist. Nat., Montevideo. 38 pàg. 14 planxes
- diego Legrand, alicia Lourteig, lyman b. Smith. 1963. Flora del Uruguay: Ranunculaceae. Vol. 2 de Flora del Uruguay.
- 1958. Flora del Uruguay: Pteridophyta. Vol. 1 de Flora del Uruguay
- horacio raúl Descole, carlos a. O'Donell, alicia Lourteig. 1940. Revisión de las zigofiláceas argentinas
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Sastre, C. «Alicia LOURTEIG (1913-2003)». ADANSONIA, sér. 3, 2003.
- ↑ «Alicia Lourteig» (en anglès). The John Simon Guggenheim Memorial Foundation. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Lourteig, Alicia (1913-2003) on JSTOR». DOI: 10.5555/al.ap.person.bm000005169. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Macho, Marta. «Alicia Lourteig, botànica». ZTFNews.org, 13-12-2017. [Consulta: maig 2023].
- ↑ «Lac Alicia · Terres Australs i Antàrtiques Franceses» (en català). [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
Enllaços externs[modifica]
- «Detall de l'autor» (HTML) (en anglès). Índex Internacional de Noms de Plantes. International Organization for Plant Information (IOPI).