Almere

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlmere
Bandera d'Almere Escut d'Almere
flag of Almere coat of arms of Almere
Skyline Almere.jpg

Etimologia Almere
Localització
Map - NL - Municipality code 0034 (2009).svg
52° 22′ 33″ N, 5° 13′ 32″ E / 52.375833333333°N,5.2255555555556°E / 52.375833333333; 5.2255555555556
Estat Regne dels Països Baixos
País Països Baixos
Província Flevoland
Població
Total 198.315 (2016)
• Densitat 797,18 hab/km²
Llars 81.745 (2015)
Geografia
Superfície 248,77 km²
• Aigua 118,44
Banyat per Markermeer, IJmeer i Gooimeer
Altitud -3 m
Limita amb
Història
Fundació 1976
Organització i govern
Executiu college van burgemeester en wethouders of Almere
• Batle Franc Weerwind (2015)
Indicatius
Codi postal 1300–1379
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 036
Codi BAG 1270
Altres dades
Agermanament

Web http://www.almere.nl/
Modifica dades a Wikidata

Coord.: 52° 22′ 0″ N, 05° 13′ 0″ E / 52.36667°N,5.21667°E / 52.36667; 5.21667 Almere és un municipi de la província de Flevoland, al centre dels Països Baixos. L'1 de gener del 2009 tenia 187.002 habitants repartits sobre una superfície de 248,77 km² (dels quals 118,44 km² corresponen a aigua). Almere és una ciutat nova i planificada.

Història[modifica | modifica el codi]

Tota la provincia de Flevoland és trobava sota les aigües del que era el mar del Sud fins que els holandesos varen recuperar aquestes terres en 1976 i varen ampliar la superfície del país.[1] La zona d'Almere era rural i es pensava que la terra s'utilitzaria per a l'agricultura, però, després de la segona guerra mundial, la necessitat d'habitatge va a passar a ser més important, especialment perquè l'àrea al voltant d'Amsterdam havia perdut molts d'habitatges degut a les bombes i els danys causats per aquesta guerra, tant per part dels alemanys com dels aliats.

Almere, per tant, té una història molt curta. De no ser més que camp i terres de cultiu a principis dels anys 70 va créixer ràpidament i es va convertir en la setena ciutat més gran dels Països Baixos, i la ciutat de més ràpid creixement d'Europa. A Amsterdam, gran part de la població havia estat desplaçada i gran part dels habitatges havien estat destruïts. Acabada la guerra varen tornar a les ciutats moltes més persones que no hi havia abans, persones que no veien un futur d'ocupació i de millora en els petits pobles i zones rurals que havien estat alliberades, i varen veure que el seu futur era a la capital i els seus voltants. Per tant, es va necessitar la creació d'una gran quantitat d'habitatges i de forma molt ràpida, aleshores es varen elaborar plans durant aquells anys para la creació de noves àrees urbanes. D'aquí la ciutat d'Almere que es va crear per a recollir les persones que intentaven trobar habitatge a prop d'Amsterdam. Des de la finalització dels seus primers edificis a mitjan anys setanta, Almere ha crescut a un ritme molt fort.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Almere es troba en el polder de Flevoland Sud (neerlandès: Zuidelijke Flevoland). És el municipi més occidental de la província de Flevoland. Limita amb el Llac Marken a l'oest i al nord, Lelystad, al nord-est, Zeewolde a l'est, i el Llac Gooi al sud.

Almere consta de sis districtes (neerlandès: stadsdelen), tres dels quals estan en construcció.[3]

Imatge via satèl·lit de Flevoland Sud i Flevoland Est.
Mapa d'Almere.
Nom Any[4] Localització
Almere Haven 1976 Almere Haven
Almere Stad 1980 Almere Stad
Almere Buiten 1984 Almere Buiten
Almere Hout 1991 Almere Hout
Almere Poort 2000 Almere Poort
Almere Pampus - Almere Pampus

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

  Almere Haven Almere Stad Almere Buiten Almere Hout Almere Poort Almere Pampus Total Almere
1970             52
1975             47
1980 6596           6632
1985 21410 17240 1559       40297
1990 22355 37024 11499       71087
1995 22376 58816 22740 564     104496
2000 22237 83934 35290 1336     142797
2005 22590 103560 47358 1366     175008
2007 22507 105261 51751 1345 134   180998

Ajuntament[modifica | modifica el codi]

El consistori municipal és format per 39 persones des de 1998:

Partit 1984 1986 1990 1994 1998 2002 2006
PvdA 10 14 9 6 9 7 12
VVD 5 5 7 10 12 8 7
Leefbaar Almere - - - - - 9 4
SP - - - - - - 4
GroenLinks 2 1 3 4 4 4 3
CDA 2 3 4 3 3 4 3
Almere Partij - 1 2 2 3 2 2
ChristenUnie - - - - 1 1 2
D66 1 2 7 10 5 2 1
Verenigde Senioren Partij - - - - 1 1 1
Stadspartij Almere - - - - 1 1 -
CP/CD 2 1 1 2 - - -
Stap '84 1 - - - - - -
Total 23 27 33 37 39 39 39

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Molts dels millors edificis nous es troben al centre de la ciutat i un passeig per devora l'aigua mostrarà elements tan importants com The Wave, The City, De Kunstilinie, que acull el teatre local i un altre edifici residencial anomenat Side By Side.

  • De Citadel (en català La Ciutadella): Dissenyat per l'arquitecte francès Christian de Portzamparc. El seu disseny es fonamenta amb la idea de que el centre d'una ciutat nova necessita referències històriques sense haver de participar en un historicisme arquitectònic. De Portzampark va trobar inspiració a la ciutadella medieval i va crear una versió moderna composta per quatre quadrants. Les botigues estan situades al nivell del sòl, rematades per una vorera de formigó que fa referència a les capes geològiques del subsol de la Terra. Darrere hi ha una zona residencial tranquil·la construïda al voltant d'una gran zona verde.[5]
The Wave
  • The Wave (en català La Ona): Dissenyat per l'arquitecte holandès René van Zuuk. Les façanes escamoses d'aquest expressiu disseny estan formades de panells plans recoberts amb zinc. Els habitatges estan disposades en 6 plantes, i semblen aixecar-se fora de la façana com a capses de mistos parcialment obertes. La protuberància externa és més forta en el costat que dóna a l'aigua, on la seva façana sembla tenir la forma d'una ona.[6]
De Kustlinie. Teatre "Schouwburg Almere
  • De Kunstlinie: Va ser dissenyat pels arquitectes japonesos Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa.[7] És un edifici rectangular de 100x100 metres i d'una sola planta que s'estén sobre el llac Weerwater. Del terra de la planta rectangular s'alcen tres auditoris en forma de volums rectangulars, un de petit per al centre d'art i dos més grans per al teatre. El vestíbul d'entrada és molt ample, però és de la mateixa altura que els espais adjacents com el restaurant i les instal·lacions de assajos del Centre d'Arts. Hi ha un altre vestíbul més alt, amb espai per a una gran pintura mural, a la secció de teatre.[8]
Side by Side
  • Side by Side (en català Un al costat de l'altre): Dissenyat per l'arquitecte holandès Frits van Dongen.[9] Consta de dues torres residencials, alineades en angle recte entre si a la vora del llac Weerwater. El color verd dels vidres, els negres marcs dels vidres i les negres franges horitzontals accentuen el revestiment d'aquestes prominents torres.[10]

Burgmestres[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Almere» (en espanyol). Holland (Guia oficial per a visitar Holanda). [Consulta: 14 agost 2017].
  2. «Almere» (en anglès). Netherlands Tourism. [Consulta: 11 agost 2017].
  3. (neerlandès) Gemeente Almere: Stadsdelen. Visitat el 23 de febrer de 2008.
  4. (neerlandès) Sociale Atlas 2007 Bevolkingsopbouw. Consultat el 23-2-2008.
  5. «The Citadel» (en anglès). VVV. [Consulta: 11 agost 2017].
  6. «The Wave» (en anglès). VVV. [Consulta: 11 agost 2017].
  7. «Key projects by SANAA» (en anglès). dezeen. [Consulta: 11 agost 2017].
  8. «De Kunstlinie» (en anglès). VVV. [Consulta: 11 agost 2017].
  9. «Side by Side» (en neerlandès). Architectuurgids Almere. [Consulta: 11 agost 2017].
  10. «Side by Side» (en anglès). VVV. [Consulta: 11 agost 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almere Modifica l'enllaç a Wikidata