Altair 8800

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ordinador Altair 8800 amb sistema de disc flexible de 8 polzades i vuit targetes d'expansió.
Altair 8800
Tipus sistema ordinador
Llançament 1975
Discontinuat ?
Processador Intel 8080A a 2,00 MHz
RAM 256 bytes - 64 KiB (màx.)
S.O. cap

Altair 8800 va ser un sistema ordinador creat el 1975 per l'empresa estatunidenca MITS, basat en el microprocessador Intel 8080 i venut per correu sota forma de kit, a través d'anuncis en revistes com Popular Electronics, Radio-Electronics i similars. Els constructors pretenien vendre no més d'uns pocs centenars d'unitats per a hobbystes, i es van sorprendre en vendre milers de kits el primer mes.[1]

Avui, l'Altair és reconegut com l'espurna inicial que ha deflagrat la revolució dels ordinadors personals pocs anys després. El bus S-100 (posteriorment IEEE-696) projectat per l'Altair es va fer un estàndard industrial de fet,[2] i el primer llenguatge de programació per a la màquina va ser també el primer producte desenvolupat per la Microsoft, l'Altair BASIC.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Ed Roberts i Forrest M Mims III es van conèixer mentre prestaven servei al laboratori de les Forces Aèries dels Estats Units, a la base de Kirtland, Nou Mèxic. Van decidir utilitzar la seva experiència al camp de l'electrònica per produir petits kits per aficionats de models de coets. Robert i Mims, juntament amb Stan Cagle i Robert Zaller, van crear el MITS (Micro Instrumentation Telemetry Systems) al garatge del primer a Alburquerque, i van començar a vendre radiotransmissors i instruments pels models de coets.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Els kits de coets model no van tenir un gran èxit i el MITS volia provar un kit que atragués a més aficionats. L'edició de novembre de 1970 que va presentar Popular Electronics s'anomenava Opticom, i era un kit que podia enviar missatges de veu a través d'un feix de llum. Mims i Cagle estaven perdent interés en el negoci dels kits, de tal manera que Roberts va comprar el negoci als seus socis al 1969, i es va mudar a un local més gran, on va començar a desenvolupar un kit de calculadora. Electronic Arrays havia anunciat recentment un conjunt de sis circuits integrats LSI que conformarien una calculadora de quatre funcions. MITS va anunciar el kit de calculadora MITS 816 i va ser presentat a l'edició de 1971 de Popular Electronics. Mims va escriure els manuals per alguns dels productes a canvi dels kits. Al 1972, Texas Instruments va desenvolupar el seu propi chip per calculadora i va començar a vendre calculadores completes a menys de la meitat de preu. Per aquesta raó, MITS va quedar fora de mercat, i Roberts va lluitar per reduir la carga del seu deute, que era un quart de milió de dòlars.

Quan es va comercialitzar el primer microprocesador de vuit bits, el Intel 8008, al 1972, i el seu successor, el 8080, al 1974, alguns aficionats van començar a dissenyar kits de microcomputadors. Al juliol de 1974, un d'aquests dissenys, el Mark 8 de Jonathan Titus, basat en l'Intel 8008, va ser anunciat per la revista Radio-Electronics. El disseny va ser realitzat en paper, i qualsevol que decidís construir-ho havia de buscar les peces una a una fins a trobar-les, feina impossible de fer fora de l'estat de California. Tot i que el Mark 8 no va ser un èxit, els editors de Popular Electronics van decidir que ells serien els primers a lliurar un kit real de microcomputador.

Disseny[modifica | modifica el codi]

A partit d'aquí, la història es torna més difusa. Segons Art Salsberg, editor de sèries, la publicació Popular Electronics tenia un altre disseny més simple basat en els treballs de Jerry Odgen, un antic col·laborador de la publicació. Aquest dissenys consistien, però, en "hacks", y Salsberg es va a donar que els calia alguna cosa molt millor com a contrapartida al Mark 8. Aproximadament en aquesta època, Ed Roberts es va apropar a la redacció de la revista amb el seu propi disseny, basat en una targeta de circuit imprès en comptes de cablejat soldar a mà. La versió de l'història relatada per Les Solomon es similar, però diu que la reunió clau va ser entre ell i Forrest Mims, que el va parlar sobre el projecte de Roberts. Realment, la reunió entre Solomon va tenir lloc anys abans, quan els cuatre socis de l'empresa MITS intentaven desenvolupar nous productes per complementar els de telemetria per a models de coets. Això va passar anys abans que MITS entrara al negoci dels computadors. Forrest Mims es va anar del grup i Solomon i Salsberg van decidir trucar a Roberts, Després que Roberts dissenyés el Altair, amb ajuda de Bill Yates, Mims va escriure un manual de l'operador a canvi dels primers Altair. L'Altair de Mims ha estat exposat al Museu Nacional d'Història Natural de l'Institució Smithsoniana a Washington D. C. des de 1990.

Roberts va buscar una oferta en CPUs, i al cap del temps va parlar amb Intel perquè li donessin processadors 8080 cosmèticament imperfectes per 75 dòlars, quan normalment es venien per 360 dòlars. Finalment, el nom el va decidir la filla de Solomon, que va sugerir Altair perquè era el destí de la nau estelar Enterprise durant un episodi de Star Trek que estava veient.

La primera mostra funcional va ser enviada immediatament a Nova York, però mai hi va arribar per una vaga convocada a la companyia d'enviament, així que es va perdre. Solomon havia pres fotos de la màquina i va escriure el seu article basant-se en elles, mentre Roberts treballava en la construcció d'una copia. El 19 de desembre de 1974, el kit ja hi era disponible.

Comercialització[modifica | modifica el codi]

El kit va ser anunciat primer a l'edició de gener de 1975 de Popular Electronics. Semblava que hi havia una coordinació entre oferta i demanda, ja que els aficionats de l'electrònica s'anaven traslladant a les computadores a la vegada que més electònica es tornava digital, però es veien frustrats per la baixa potència i flexibilitat dels pocs kits que ja hi eren al mercat. L'Altair tenia suficient força per a ser realment útil, i va ser dissenyada al voltant d'un sistema expandible que va obrir-la a qualsevol tipus d'experimentació. La idea de MITS era sortir de la fallida econòmica, però l'èxit va ser tan gran que van vendre 2000 només al primer mes, superant així els 200 que tenien previst vendre al primer any.

Sis mesos després, l'empresa americana IMSAI va treure al mercat el seu computador IMSAI 8080, que va incloure teclat, monitor i un controlador per discos flexibles. Ed Roberts, molest amb això, passava cada vegada més temps intentant respondre a aquesta computadora en comptes de millorar l'Altair. Ja al 1976 hi havia un nombre de màquines molt millor construides al mercat, i Roberts va començar a exigir a les noves botigues de computadors que només venguessin models Altair. Aquestes, en comptes d'això, van apuntar a la competència, i això va fer que MITS sortís d'aquell mercat informàtic que ella mateixa havia creat.

Especificacions tècniques[modifica | modifica el codi]

UCP Intel 8080A a 2,00 MHz
RAM 256 bytes - 64 KiB {màx.)
ROM opcional
Teclat opcional (interruptors en el panell frontal)
Monitor opcional (LEDs indicadors d'estat)
So cap
Ports 16 ranures S100
Emmagatzematge cinta perforada, casset, disc flexible (8" o 5,25")

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The MITS Altair 8800» (en anglès).
  2. Forrest M. Mims, III. «Brief History of the Altair» (en anglès).
  3. Herb Johnson. «Altair was not the first personal computer but...» (en anglès).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Altair 8800 Modifica l'enllaç a Wikidata