Ameghinita

De Viquipèdia
Infotaula de mineralAmeghinita
Fórmula químicaNaB3O3(OH)4
Epònimduo, Carlos Ameghino i Florentino Ameghino Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Tincalayu, Salar del Hombre Muerto, departament de Los Andes, Salta, Argentina
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.CA.10
Nickel-Strunz 9a ed.6.CA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/H.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana25.3.1.1
Heys9.1.10
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 18,45Å; b = 9,89Å; c = 6,32Å; β = 104,3°
Colorincolor
Exfoliaciómolt bona en {100}, pobre en {001} i {010}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2 a 3
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,429 nβ = 1,528 nγ = 1,538
Birefringènciaδ = 0,109
Dispersió òpticano en té
Fluorescènciafluorescència i fosforescència blau pàl·lid sota ona curta i ona llarga
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1966-034
Any d'aprovació1966
SímbolAgh Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

L'ameghinita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom dels geòlegs argentins Carlos Ameghino (1865–1936) i Florentino Ameghino (1854–1911).

Característiques[modifica]

L'ameghinita és un borat de fórmula química NaB3O3(OH)4. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són allargats al llarg de [010], podent trobar-se doblegats o corbats, mostrant {001}, {010}, {100}, {110}, {011}, {101}, {101} i {310}, de fins a 5 mil·límetres. També es troba en forma d'agregats de cristalls i en masses nodulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ameghinita pertany a "06.C - Nesotriborats" juntament amb els següents minerals: inderita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, inyoïta, solongoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1966 a la mina Tincalayu, al Salar del Hombre Muerto, a Salta (Argentina), l'únic indret on ha estat trobada, formada en bòrax massiu en una platja rica en borats, associada a altres minerals com tincalconita, rivadavita, ezcurrita i bòrax.

Referències[modifica]

  1. «Ameghinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2016].
  2. «Ameghinite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 10 juny 2016].