Andrés Pedreño Muñoz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAndrés Pedreño Muñoz
Andres-pedreno-2.jpg
Andrés Pedreño a la conferència de rectors
Biografia
Naixement 1953
Cartagena
  Rector de la Universitat d'Alacant
UA logo.gif
1993 – 2001
Educació Universitat de València
Activitat
Ocupació Economista

Twitter: andres_pedreno Google+: +AndrésPedreño LinkedIn: https://www.linkedin.com/in/andr%C3%A9s-pedre%C3%B1o-mu%C3%B1oz-29b52222/
Modifica les dades a Wikidata

Andrés Pedreño Muñoz (Cartagena, Regió de Múrcia, 1953) és catedràtic d'Economia Aplicada i director de l'Institut d'Economia Internacional de la Universitat d'Alacant. Expert en Noves tecnologies, fundador de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes i impulsor com CEO d'Universia (2000-2004). Rector de la Universitat d'Alacant (1993-2000). Promotor de l'economia i l'emprenedoria digital. Impulsor del primer MOOC a Espanya a través de la plataforma UNIMOOC, així com de l'Observatori per a l'Anàlisi i Desenvolupament Econòmic d'Internet a Espanya (ADEI), impulsat entre altres per Google a Espanya. Ha deixat constància del seu compromís amb l'emprenedoria a través d'una de les startups digitals amb major tràfic web d'Espanya i Amèrica Llatina (IT&IS)

Vida [cal citació][modifica]

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València (1978) i doctor per la Universitat d'Alacant. Va ser reconegut com a Premi Nacional Millors Becaris del Ministeri d'Educació i Ciència (1978), Premi Extraordinari de Llicenciatura per la Universitat de València (1980) i Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat de Càtedra d'Economia Aplicada des de 1989. Un any abans va ser seleccionat com a Eisenhower fellow per la Fundació Eisenhower Fellowships i va ser professor visitant de diverses universitats nord-americanes.

A la fi de l'any 2003 va ser escollit Rector de la Universitat d'Alacant i reelegit per a un segon mandat que no va arribar a completar, perquè va dimitir del càrrec davant el bloqueig permanent del President de la Generalitat Valenciana a diversos projectes de la Universitat d'Alacant, i en concret al seu projecte de Parc Científic (MedPark).

Als pocs mesos va passar a ser el Conseller Delegat d'Universia, portal universitari que en l'actualitat agrupa a més d'un miler d'universitats sòcies una vintena de països de parla hispana i portuguesa, la Presidència de la qual ostenta Emilio Botín, president del Grup Santander, entitat que és a càrrec del mecenatge d'aquest projecte. Durant la seva etapa com a conseller delegat el projecte es va implantar, a part d'en Espanya i Portugal, en Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Mèxic, Perú, Puerto Rico i Veneçuela i va integrar com a sòcies a més de 900 universitats. Va deixar el càrrec al desembre de 2004; el va succeir Jaume Pagès Fita.

Des de 2005 és Conseller d'Universia (Consell d'Administració i Comissió Executiva) i membre vitalici del Patronat de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

També és o ha estat conseller de nombrosos organismes públics o privats com el Consell Superior d'Estadística (2004-2009) el Consell Assessor d'Administració Electrònica del Ministeri d'Administracions Públiques (2005-2009), membre del International Committee en la International Science Foundation,[1] entre altres. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, i de l'Acadèmia Nord-americana de Llengua als Estats Units.

És doctor honoris causa per la Nottingham Trent University (Regne Unit) per la seva defensa de l'autonomia universitària, entre altres reconeixements. El 28 de gener de 2008 li va ser imposada la Medalla d'or de la Universitat d'Alacant, que prèviament li havia concedit el Consell de Govern per unanimitat, en atenció als excepcionals mèrits contrets al servei d'aquesta institució.

La seva activitat més recent ha posat èmfasi en desenvolupament de l'economia digital, l'educació 2.0 i l'emprenedoria com a respostes a la crisi econòmica actual. L'any 2016 va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Científic.[2][3]

Rectorat de la Universitat d'Alacant [cal citació][modifica]

En 1990 va ser nomenat vicerector d'Assumptes Econòmics de la Universitat d'Alacant. Tres anys més tard va ser escollit Rector de la UA, reelegit novament en 1998. Durant el seu mandat va impulsar projectes pioners relacionats amb les Noves Tecnologies, de l'entitat de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, avui considerada la primera biblioteca digital del món hispà, així com una activa introducció de les noves tecnologies en tots els àmbits de l'activitat universitària (docència, campus virtual, serveis....)

Va ser el propulsor del disseny i la construcció del primer campus universitari amb una tipologia nord-americana (àmplies zones per als vianants, museus,[4] biblioteques generals) que avui constitueix un referent dins de l'arquitectura internacional universitària, amb obra de destacats autors com Álvaro Siza, entre altres. Així mateix el seu desenvolupament funcional és referent en molts aspectes.

Va impulsar nombrosos projectes culturals, a part de la citada creació del Museu Universitari (MUA), va promoure l'adquisició del Parc Arqueològic de l'Alcúdia a Elx i la creació de la Càtedra Arquebisbe Loaces a Oriola per la qual, després d'un acord amb la Santa Seu, la Universitat d'Alacant establia un pont amb els orígens universitaris a la província d'Alacant.

Va engegar nombroses noves titulacions com a Arquitectura, Matemàtiques, Humanitats, Ciències del Mar, entre altres. L'estructura de centres i de l'administració va rebre un fort impuls. El creixement de la demanda de l'alumnat es va duplicar en el seu període en el rectorat.

Durant el seu rectorat va rebre el suport unànime dels rectors espanyols en la defensa de l'autonomia universitària, com a conseqüència del conflicte obert amb la Generalitat Valenciana per la segregació de la Facultat de Medicina de la UA. Aquest conflicte va tenir el seu moment més àlgid en el solemne acte d'obertura del curs 1996-97 en el qual Andrés Pedreño es va negar a cedir la presidència d'aquest acte al llavors President de la Generalitat Eduardo Zaplana. Malgrat aquest conflicte, el claustre universitari va recolzar la seva reelecció com a rector amb un 90% dels vots, un any després.

Conflicte lingüístic valencià i segregació [cal citació][modifica]

En la seva etapa com a Rector de la Universitat d'Alacant van tenir un gran ressò mediàtic degut a les tensions amb el President de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana que van tenir el seu origen en el marc del conflicte lingüístic valencià.

Les tensions van començar abans del recordat acte d'obertura de curs 1996/1997. En 1995, quan era llavors Zaplana candidat, Andrés Pedreño va actuar en matèria lingüística de manera concorde a la resta d'universitats públiques valencianes, reconeixent el català com la llengua co-oficial a la Universitat. El rebuig de Zaplana lligat als sectors més valencianistes i menys catalanistes, tenia per objecte trencar-la unitat en matèria lingüística de les universitats valencianes en la baula geogràfica més feble.

Aquest fet es va lligar en els mitjans de comunicació i entre els analistes a la segregació de la Facultat de Medicina i altres estudis que van passar a formar part de la Universitat Miguel Hernández. La manca de motivació d'aquesta decisió del Govern Valencià va originar un rebuig total de la Conferència de Rectors Espanyola a la segregació que va donar un continuat suport a Andrés Pedreño, arribant a presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la citada segregació.[5]

Projectes i obres relacionats amb l'Economia Digital i les Noves Tecnologies[modifica]

Patronat de la Biblioteca Virtual al Palau de la Zarzuela
Presentació Universia
  1. L'aplicació i desenvolupament d'Internet les noves tecnologies a la Universitat d'Alacant. Com a Rector de la Universitat d'Alacant va impulsar la introducció i desenvolupament de la societat de la informació a la Universitat d'Alacant. Els plantejaments generals van ser exposats per ell mateix en una obra molt primerenca Utopias y realidades. Universidad de Alicante 1994-97 destacant la inserció de reengineria de processos i qualitat de serveis, estalvi de recursos i racionalització de l'activitat universitària en molts vessants (docència, recerca, serveis, etc.) També es van desenvolupar el Centre Procesament de dades i el MLAB (emulant al MIT) es van dur a terme projectes com el SIG (Sistema d'Informació Geogràfica), per a la racionalització d'espais i moltes altres eines que avui són de general ús a la xarxa.
  2. La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. El Professor Pedreño va dissenyar la idea i el projecte inicial així com els primers continguts de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, presidint la Comissió interdisciplinària que la va dirigir en els seus primers anys (1997-2000). A través d'aquest projecte, es van subscriure acords de col·laboració tecnològica amb les Universitats de Stanford, Harvard, Cornell, UC. Berkeley, Wisconsin – Madison, entre altres. Així mateix es van establir convenis de digitalització en l'àmbit de les humanitats i de les Biblioteques Nacionals (d'Espanya, Xile, Argentina, UNAM- Mèxic, Perú...). En matèria de recerca es van abordar dimensions molt interessants en noves tecnologies (XML, metadades, repositoris…). Veure per exemple A. Pedreño i A. Bia sobre metadades, xml... en la revista Literary and Linguistic Computing 2001 16(2) (Oxford University Press). En l'actualitat Andrés Pedreño és membre vitalici del Patronat de la Fundació de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes que formen part personalitats de la cultura, política i l'empresa (Mario Vargas Llosa, Víctor García de la Concha, Emilio Botín...)
  3. Universia. Durant quatre anys (2001-2004) Andrés Pedreño va exercir el càrrec de Conseller Delegat d'Universia, definint un model que donés cabuda a la considerada avui la major xarxa universitària iberoamericana el desenvolupament de projectes relacionats amb les noves tecnologies (al final de la seva funció hi havia més de 800 universitats sòcies). Així mateix, durant aquests anys es va dur a terme la implantació operativa de Universia en 10 països (Espanya, Brasil. Mèxic, Argentina, Xile, Veneçuela, Perú, Colòmbia, Puerto Rico i Portugal) implicant a les universitats més prestigioses d'aquests països i integrant als seus rectors en els Consells de Govern. Entre els centenars de projectes rellevants impulsats per Universia en aquest període destaca l'acord Universia - MIT per al desenvolupament del Open Course Ware (OCW) i els acords amb Intel, IBM, Microsoft (subscrit a Espanya pel seu president Bill Gates). Universia, presidida per Emilio Botín, compta amb 1.200 universitats sòcies, 150 rectors en els Consells de Govern de 15 països.
  4. Docència i recerca en Noves Tecnologies i altres projectes i defensa dels continguts oberts. En el Departament d'Anàlisi Econòmica Aplicada i l'Institut d'Economia Internacional de la Universitat d'Alacant duu a terme actualment les seves activitats investigadors i docents. Sobre aquest tema s'ha declarat públicament un defensor a ultrança de l'open source i els continguts oberts en general. Tots la seva publicacions i treballs són distribuïts online i sota format obert. Destaca la impartició de l'assignatura Economia de la Globalització (integrada en el projecte OCW – Massachusetts Institute of Technology MIT) i de les recerques en Noves Tecnologies. Les seves publicacions les desenvolupa en diversos blocs, microblocs i publicacions online (ressenyats als enllaços finals).
  5. Emprenement i desenvolupament de l'Internet de baix cost: empresa emergent IT&IS amb llocs web com euroresidentes.com i altres. Pedreño ha estat un pioner de l'emprenedoria en la societat de la informació i aferrissat defensor de l'Internet de baix cost, lean canvas, l'open source, el treball col·laboratiu amb nombrosos articles o iniciatives. Amb anterioritat a la crisi de les punt.com de finals dels noranta va defensar en diversos treballs el desenvolupament del denominat Internet de baix cost, amb obstinació personal a demostrar la seva viabilitat en la pràctica. A ell com aco-fundador es deu bona part de l'èxit d'euroresidentes.com.[6]
  6. Desenvolupament del primer MOOC experimental a Espanya. Director de Unimooc), projecte MOOC a través de la coordinació d'un treball col·laboratiu ha recolzat per Google, Santander Universidades, Orbyt, CRUE, UIMP i altres institucions universitàries. El curs MOOC és referit als Casos d'èxit de l'Economia Digital a Espanya, que explica en aquests moments amb una matrícula de 35.000 alumnes de més de 100 països. UNIMOOC ha estat premiat i reconegut amb diverses distincions, dos premis Google, el premi Ariadna al projecte més innovador (2012) i Premi a la innovació digital per part d'elEconomista.
  7. Director de l'Observatori per a l'Anàlisi i Desenvolupament Econòmic d'Internet (ADEI), think tank espanyol impulsat per Analistes Financers Internacionals, Google i l'Institut d'Economia Internacional. El seu Consell Assessor, reuneix als principals promotors de la idea com Emilio Ontiveros, Bàrbara Navarro, Ana María Llopis, Borja Adsuara, Edmundo Bal Francés, Senén Barro, María Benjumea, Ignacio Escolar, Amuda Goueli, Mónica Oriol, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, Frances Fajula, Íñigo de la Serna, Marcos Sacristán...

Des de 2005 assessora i impulsa també la difusió de la Nanotecnologia en espanyol en col·laboració amb el Center for Responsible Nanotechnology (en el seu Consell d'Assessors hi participa Eric Drexler), destinat a la difusió dels impactes econòmics i els beneficis i riscos de la Nanotecnologia.7

Obra en Economia [cal citació][modifica]

En relació amb l'obra publicada pel professor Andrés Pedreño calen citar les següents publicacions i línies de recerca relacionades amb l'economia:

  1. Anàlisi input-output. S'inicia amb una tesi doctoral (1983) amb el títol Análisis input-output regional: algunas críticas metodológicas, publicada en xarxa. Les seves aportacions posen en relleu les limitacions derivades de l'agregació i del tractament de les importacions, però la seva major contribució es deriva la inconsistència de les nombroses taules input-output regionals elaborades a Espanya fins a aquest moment. Sobre aquest tema la citada tesi demostra que per mètodes "nonsurvey" es poden deduir els coeficients tècnics regionals a partir de taules input output nacionals amb cost zero. A la tesi li van seguir altres treballs en els quals van quedar patents aquestes inconsistències metodològiques en l'elaboració de taules input-output regionals i que van suposar de fet la paralització de l'elaboració d'aquest tipus de costosos treballs a Espanya. Sobre aquest tema, hom pot veure Deducción de las tablas input-output: consideraciones críticas a través de la contrastación survey-nonsuvey o La actualización de la matriz intersectorial de la economía andaluza: evaluación de alternativas a través del ajuste RAS en ambdós casos amb la simulació matemàtica d'ajust nonsurvey dels coeficients nacionals i la seva contractació empírica amb taules elaborades amb mètodes survey. A part d'aquests treballs metodològics el professor Pedreño desenvolupo altres obres dins d'aquest camp de recerca, com per exemple, l'impacte de la introducció de l'IVA utilitzant la metodologia input-output IVA: análisis, comentarios y efectos económicos, així com un manual didàctic amb les aplicacions pràctiques derivades de l'anàlisi input-output (Métodos y ejercicios de Economía Aplicada pàgines 107-204)en el qual es recullen de forma didàctica i exhaustiva totes les aplicacions de l'anàlisi input-output, prenent com a referència una taula real de l'economia espanyola.
  2. Anàlisi del mercat de treball a Espanya. Aquesta línia de publicacions arrenca després de la seva estada als Estats Units a través de la Fundació Eisenhower en un programa en 15 universitats centrat en les teories i enfocaments analítics del mercat de treball. Bàsicament aporta la necessitat de nous enfocaments l'hora d'interpretar la molt alta taxa d'atur en a Espanya a la fi dels vuitanta (que va aconseguir nivells superiors al 22%). Sobre aquest tema, cal citar els articles o llibres col·lectius, entre aquests últims Análisis del desempleo español: necesidad de nuevos enfoques (en el llibre La industria española: recuperación, estructura y mercado de trabajo), o Desempleo y actitudes de los agentes económicos en el mercado de trabajo español (en el llibre Economía española, cultura y sociedad), també Datos para el estudio de la internacionalización del capital humano en la economía española (en el llibre Apertura e internacionalización de la economía española: España en una Europa sin fronteras), entre altres aportacions.
  3. Economia espanyola i economia regional. En aquest apartat cal destacar les seves aportacions en diversos manuals d'economia espanyola i els referits a diverses regions espanyoles. Com a fundador (Al costat de Juan Velarde Fuertes i José Luis García Delgado) de les Jornades d'Alacant sobre Economia Espanyola (Universitat d'Alacant - UIMP) és coeditor de més d'una vintena de monografies sectorials sobre l'economia espanyola. Sobre aquest tema, destaquen les seves contribucions entorn de l'eix mediterrani espanyol que per càrrec del professor Enrique Fuentes Quintana van quedar plasmades en un monogràfic de Papeles de Economía Española, iniciades per Pedreño en el llibre España: Economía (Espasa Calpe Editores) on va plantejar per primera vegada la rellevància i funcionalitat de l'eix en el model de creixement espanyol de la segona meitat del XX.

Finalment, és autor de més d'una trentena de llibres, manuals d'economia i gairebé un centenar de treballs i articles relacionats amb anàlisis input-output, comprat de treball, desocupació i creixement regional, entre altres. Ha dirigit plans i programes de desenvolupament, reactivació i ordenació territorial d'àmbit nacional i regional.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

«Obra de Andrés Pedreño Muñoz» a Dialnet.